Twitter del bloc

dissabte, 23 de febrer de 2008

EXPIACIÓN

Un amor impossible

Entre les nominades a l'Oscar a millor pel·lícula, jo només em falta veure There will be blood (Pozos de ambición, títol que més que espanyol sembla colombià). No sé perquè, però des d'un principi se'm va ficar al cap que Expiación no estaria bé. Em vaig indignar quan va rebre el Globo de Oro a millor pel·lícula, i encara més quan la van nominar. Com moltes vegades, anava molt equivocat. L'Edu, el Quique i el Damià ja em deien que anés a veure "Expiación", que estava bé. I realment em va agradar, la vaig trobar una molt bona pel·lícula. No només això, sinó que no seria gens estrany que fos la guanyadora de la nit, ja que és la típica pel·lícula d'Oscar: factura impecable, història d'amor èpica i preciosa, grans actuacions, banda sonora espectacular...
"Expiación" és l'adaptació d'una novela de Ian McEwan amb el mateix nom, que ens explica la història d'amor entre 2 adolescents que es veu interrompuda per una acusació falsa i la Segona Guerra Mundial. No explico més perquè crec que en aquest cas és millor anar a veure la peli sabent poc, per preservar el factor sorpresa. La pel·lícula té 2 parts molt diferenciades, que es podrien dividir entre "No guerra" i "Guerra". I un final sorprenent per inesperat.

El primer que m'agradaria destacar de la pel·lícula és que tot i ser aparentment clàssica (història d'amor que es sitúa en la 2a GM, a Anglaterra), el Director arrisca bastant amb el muntatge, trencant amb el típic patró lineal del gènere. "Expiación" és una pel·lícula que està molt ben feta i, almenys em sembla a mi, que molt ben dirigida: la fotografia és preciosa i hi ha escenes genials.
Sobretot em va impactar el travelling espectacular que té lloc a la platja del Nord de França, que s'inicia amb el protagonista, posteriorment passa a enfocar un grup de soldats cantant una cançó que fa posar la pell de gallina, després veiem una perspectiva impressionant de la platja amb mils de soldats aguantant el tipus i finalment torna amb el protagonista, mentre sona la millor peça de la banda sonora ). No tinc ni idea de cine, a nivell tècnic encara menys, però mentre veia aquesta escena no parava de pensar en lo difícil que deuria ser rodar-la (Martí, espero el teu comentari al respecte), i en lo espectacular que els havia quedat. No sé si estareu d'acord amb mi els que heu vist la pel·lícula ( i pels qui no l'heu vist, he penjat el video de l'escena de la platja).
També vaig trobar molt poètic el moment en el que el protagonista es queda parat davant la pantalla de cine, i en la pel·lícula que emeten en blanc i negre surt una parella fent-se un petó. Posteriorment ens mostren la felicitat dels soldats que veuen la pel·lícula com a contrast de lo enfonsat que està el prota. Excel·lent.


Les actuacions em van semblar bones. No estic segur de que la Keira Knightley sigui una gran actriu, però en aquests papers queda bé. D'altra banda l'altre protagonista, James McAvoy, em sembla un actor prometedor (l'havia vist a El último Rey de Escocia). No és el típic guapo, però interpreta el seu rol a la perfecció.

En quant als punts negatius de "Expiación", com ja he comentat, la pel·lícula té dues parts molt diferents l'una de l'altre. La part de "No guerra" està molt bé, és una bona introducció dels personatges i acaba de forma interessantíssima. La part de "Guerra" també està bé, sobretot per les seves evocadores imatges, però en certs moments perd el Nord: em van sobrar uns 10 minuts en els que el protagonista està malalt i delira, i també 10 minuts més de la part de la "traïdora Brioni" fent d'infermera. El final, d'uns 5 minuts, és com ja he dit sorprenent i trist. Està bé que sigui així, li fa guanyar punts a la pel·lícula.
En definitiva, "Expiación" és una més justa nominada al Oscar a millor pel·lícula i a totes les altres categories en les que opta a guanyar l'estatueta dorada (no com d'altres...ejem..MICHAEL CLAYTON!). Us la recomano, és conmovedora i està molt ben feta.
Finalment, aprofito per comentar alguns canvis del bloc: he modificat la plantilla, estava una mica cansat del color marró i la part de text era massa estreta. D'aquesta forma no s'haurà de fer servir tant la rodeta del mouse per llegir els comentaris. Ja em direu què us sembla, he colocat una enquesta sobre el tema, s'ha de ser democràtic! També he decidit deixar de puntuar les pel·lícules: portava un temps posant notes tan altes que em veia condicionat, m'havia quedat sense números per puntuar, i les meves puntuacions tenien 0 credibilitat. Total, que ara faré com quan erem petits: aprovat, bé, notable i excel·lent, per rememorar vells, que no bells, temps.
  • Puntuació filmaffinity: 7
  • Marchelo's Wei: Notable

El millor: la direcció, la fotografia, la banda sonora, l'amor impossible. El pitjor: quina ràbia la Brioni, sobren algunes parts de la peli.



9 comentaris:

Anònim ha dit...

Edu:

la peli té una primera i ultima part molt ben aconseguides,especialment al final que trenca amb el que podria haver estat una peli nyonya.la historia en si està força bé,no es pot negar que és original i atrapa a l'espectador.

pero buenu,no deixa de ser un pastelaco,i a estones aborreix una mica.un xic d'acció a les platges de dunkerke no estaria malament.tal i com ho presenten no es veu que evacuesin mes de 300.000 soldats, ni tampoc que els bombardegessin a saco, ni tampoc centenars de vaixells,pescadors,etc. vinguessin a ajudar.

lo pitjor:keria knightley.en serio,tota la peli amb el mateix jeto,fent murritus. i el titol "mas alla de la pasión", això em va fer replantejar seriament si veure-la o no.puajjj.

Anònim ha dit...

Edu: comentari canvi de cara de la pàgina web:

1.- m'agrada que vulguis canviar la cara,aixo sempre està bé.
2.- m'agrada que l'índex estigui més a l'abast.
3.- no m'agrada un fons de pantalla blanc,un color molt pàlid ni que sigui donaria mes resultat crec.
4.- el dibuixet royo asiàtic es molt bona idea,pero aquest no està gaire ben definit, els pixels son com molt grans.
5.-NO M'AGRADA que per posar una identitat quan faig els comentaris s'hagin de posar contrasenyes!

Quique ha dit...

Es una buena peli, es algo más que la típica película pastel dirigida al público femenino. Justa nominación a los Oscars.

En cuanto al nuevo diseño de la página, me parece acertado, a pesar de que cuado lo he visto por primera vez pensaba que me había equivocado de página y la he cerrado. A nivel visual es más nítido y la lectura se hace más fácil (no cástiga tanto los ojos). Lo que echo de menos son las citas que aparecían al final.

Marchelo ha dit...

Edu,

no t'imagines l'estona que vaig estar per poder quadrar una foto amb el títol, no sé xq és tan complicat... lo dels píxels serà qüestió de cambiar-ho x una foto am més resolució, temps al temps!

lo del fons de pantalla blanc ue fet xq crec q es pot llegir millor, encara que estèticament potser és més soso no?

lo de les contrasenyes ni idea tiu. i si tinscrius a blogger axi podràs escriure com a usuari? potser et porta menys feina!

Quique: ya tienes las citas otra vez incorporadas. la encontrarás al final de la columna izquierda,.

Martí ha dit...

Em sorprèn que et donguessis compte del pla seqüència "en directe", ja que cap de les persones a qui ho vaig comentar després d'haver-la vist se n'havia adonat. En realitat és normal, són coses en les que acostumem a fixar-nos només els que hem estudiat això, jeje.

Pels que no sàpiguen de quin pla ens referim, aquí el podeu veure (és a partir de 0:47 i fins al final): http://www.youtube.com/watch?v=BB8tVQ_pWFA

No em preguntis com està rodat pq no tinc ni idea. L'he mirat uns quants cops intentant endevinar per on passava la camara en cada moment i com s'ho feien per moure-la i realment és molt, molt difícil. De totes formes, en l'era digital és fàcil fer arreglos a posteriori i borrar certes coses que no havien de sortir.

No obstant, és espectacular, no només per tot el que ens mostra i explica mentre segueix als personatges, sinó sobretot per la banda sonora que l'acompanya, magnífica i molt emocionant.

Això sí, l'objectiu del pla crec q és bàsicament el lluiment del director, ja que no va gens en consonància amb l'estil de la resta de la peli i tampoc és que aporti res gaire important a l'argument. Però bueno, la vista sempre agraeix plans així.

Martí ha dit...

Pel que fa al nou disseny, m'agrada més la distribució en general, però coincideixo amb l'Edu que falla el fons blanc.

Per cert, curiosament jo també estic preparant un canvi de disseny al meu blog. En realitat és un canvi de servidor, pq zoomblog s'està quedant antiquat.

Marchelo ha dit...

Ei Martí,

Està clar que l'escena és una flipada del director, però bueno és molt bona. Aquest tio té 36 anys i ja ha fet 2 molt bones pelis, promet.

En quant al color... m'heu trencat jeje només tenia clares 2 coses: fons blanc i més ampli! Ho estudiaré amb deteniment ;)

Anònim ha dit...

El fons blanc està bé, no el canvis! xo distribueix diferent lo de l'esquerra: q surti primer les coses interessants com ara votacions i no lo de subscripció. La imatge és massa gran, quan s'entra no es veu text casi. Ja aniré pensant més coses...

Anònim ha dit...

Joel:

Gran pel·licula, Expiación. La vaig anar a veure el cinema i sobretot vull destacar que té un toc sentimental molt intens. D'altra banda penso que l'actriu que fa de Brioni quan té 13 anys, aconsegueix la màxima intensitat del personatge: la típica nena anglesa de casa "bien" que es creu superior a la resta, es pensa que serà perjudicada per la classe obrera i a més, fa rabia. Sí, condiciona a totes a aquestes característiques, penso que ho fa molt bé.

Per cert, a mi tampoc em va haver de posar anònim cada cop que escric, Marcel, que tinc un nom.

 
anar a dalt