Twitter del bloc

divendres, 25 de gener de 2008

Tu vida en 65'

"Lost in Barcelona"

Els qui heu anat llegint els meus comentaris des que vaig crear el bloc sabreu que no sóc gaire fan del cine espanyol. De fet, reconeixo que tinc prejudicis cap al cine espanyol. No m'agraden els crítics que alaben el cine espanyol i deixen pel terra l'americà. Penseu en pel·lícules espanyoles bones aquest passat 2007 i en bones americanes. No hi ha color. Sí, a Hollywood fan molta basura, però i què? Ningú ens obliga a anar a veure aquesta basura. A més, el cine espanyol també fa molta basura, el que passa és que com que és basura de menor pressupost, se li presuposa un caràcter d'autor que teòricament li té que donar més qualitat. Res, que independentment del pressupost o del país on es fan, hi ha pelis bones i dolentes, i als EUA se'n fan més de bones que aquí, està clar.
"Tu vida en 65'" és una pel·lícula espanyola, però em va agradar bastant, tirant cap a molt. Com a referència, podriem dir que és una barreja de les següents pel·lícules: Lost in translation, La vida secreta de las palabras i Azuloscurocasinegro. Ja aviso que és d'aquell tipus de cine titllat de pretenciós: hi han molts plans i escenes que semblen anuncis (a lo Sofia Coppola o Isabel Coixet), els personatges deixen anar frases que a una persona normal no se li ocurririen ni pensant-les un dia sencer, i tot està revestit d'un aura existencialista. És a dir, Edu i Damià, per exemple, absteniu-vos. No us la deixaré perquè ja sé què em direu: vaya merda de pel·lícules que em deixes! Abans de seguir llegint, fixeu-vos en el cartell de la peli i la frase del cartell o mireu el tràiler: probablement si us atrau, us agradarà i si no us atrau...doncs no. Acabo de veure el tràiler i al recordar la peli...realment em va agradar molt!!
El punt de partida és força original, així com la seva història, un cúmul de casualitats: tres amics llegeixen el diari i veuen a l'esquela de La Vanguardia que un antic company del cole ha mort. Quan van al tanatori, se n'adonen que s'han equivocat de persona, i a partir d'aquí passen un seguit de coses que millor no explicar.

Un aspecte que em va agradar del film és que succeeix a Bcn. Veureu el tanatori de les Corts, un partit del Barça, la platja de la Barceloneta... El guió em va semblar molt bo, tot i que considero que certes coses que passen són massa irreals. Els personatges secundaris estan molt bé, sobretot els 2 amics del protagonista, que els hi toca fer un paper còmic que dins del drama que suposa la pel·lícula s'agraeix molt. Hi ha situacions realment divertides. La mort és el tema central de la pel·lícula, però està tractat d'una forma intel·ligent i madura: la mort és quelcom natural del que es pot parlar, i no un tema tabú que ens ha de tenir tota la vida acollonits (almenys aquest és el missatge que jo vaig entendre).
Els actors ho fan molt bé, sobretot actuen amb molta naturalitat. Pels qui veieu sèries d'aquestes catalanes, apareix al germà del Narcís del Cor de la Ciutat (Oriol Vila) i un dels becaris de Porca Misèria (un que es diu Sefa o algo així). Els dos protagonistes no els coneixia (veure foto), em van agradar i queden molt bé com a parella.

Un altre punt que destacaria és la seva curta duració, 1 h i 30 minuts. Així que si sou d'aquells qui odieu aquest tipus de pelis, com a mínim sabeu que no durarà massa. La banda sonora també està molt bé, el tema central és l'adaptació d'una cançó de The Cure (veure tràiler).

Com a aspectes negatius, a mi el final no em va acabar de convèncer, el vaig trobar massa irreal. Si algú l'ha vist, que em comenti si us plau què li va semblar aquest final.

En definitiva, si us agraden les pel·lícules sensibles, fins i tot exageradament sensibles (que són sensibles perquè ho volen ser), que estan rodades com si fossin un anunci de Coca Cola a estones, com si veiessim un videoclip, us la recomano. A mi em va sorprendre positivament. El títol té el seu significat, ja veureu.
  • Puntuació: 7,5 (nota després de tornar a veure el tràiler i recodar-la: 8,5)
  • Puntuació filmaffinity: 6,5 (llegiu les crítiques dels usuaris, estan molt bé)
El millor: els actors, la història que explica, per casual i original, i l'aspecte visual.
El pitjor: hi ha situacions que no colen ni amb pintura.
PD. aquest cap de setmana intentaré veure amb la Laia Into the Wild, que dirigeix el Sean Penn, i que té molt bona pinta, si puc la comento.


6 comentaris:

Edu ha dit...

1.- lost in translation,la vida secreta de las palabras i azuloscurocasinegro em van agradar,pero perquè no es cap rollo raro estil the fountain. són històries molt maques i que pot passar,raro,però no allunyadissim de la realitat.

2.- a la vista del teu avís,de moment m'abstindré de veure-la,perquè si tu li vas posar un 7,5 al ppi,per mi es un 5,5.això si, si veig el trailer potser tindrà un 6,5 i la veuré jeje.

Cormac ha dit...

saps si la fan al cine encara? I a madrid? Potser només està en dvd ja... A mi m'ha agradat el trailer. em sembla que l'aniré a veure

Marchelo ha dit...

Edu,

si et van agradar aquestes que dius és més que possible que t'agradi tu vida en 65'. ja has vist el trailer, per cert?

Cormac,

ya solo está en dvd. lamentablente, tienes restringida la posibilidad de alquilar dvds del club hasta que no me devuelvas El gran lebowski. más vale tarde que nunca... ;)

Martí ha dit...

Doncs a mi em tira una mica enrere tot el que has dit. Diguéssim que, sense haver-la vist, ja l'he vist i la veritat és que m'ha fet un pal bestial.

Segueixo pensant que, per aquest tipus de pelis, tampoc és bo el cine espanyol. Primer pq tot plegat acostuma a ser molt forçat i després pq són super efectistes (això que dius que és extremadament sensible de forma intencionada, no ho soporto) i acostumen a estar fetes per iluminats de la vida...

En fi, que jo em sembla q tb m'abstindré de moment.

Ah, coincideixo plenament amb la teva recomanació de Paradise Now. Gran pel·lícula, senzilla, impactant i que fa pensar una mica, que això sempre és bo. Això sí, al final no es mulla gaire sobre el debat que obre i això potser es troba a faltar...

I gran seqüència final!!!

Edu ha dit...

despres de veure el trailer m'ha fet palot veure-la,de moment jo tb m'espero.

parlant de pelis del tema del integrisme islàmic i conflicte amb occident etc, acabo de veure redention,una peli de la mateixa temàtica que s'estila últimament. la peli és correcte,però em cansa que alguns aspectes es solucionin sense masses explicacions.

pel que fa a paradise now,osti fa bastant que la vaig veure i no recordo la secuencia final,com era? :S

Damià ha dit...

Malauradament, acabo de llegir el comment de la peli. Massa tard. Ja me l'han endinyat. Mortal, x mi ha durat casi 4 hores, se m'ha fet eterna, casi pitjor que l'ha d'azuloscurocasinegre, que és totalment lamentable. Aquesta està millor, per la cançó de the cure, tot i que la peli fins hi tot això desgracia. Totalment d'acord amb tu: "i han molts plans i escenes que semblen anuncis (a lo Sofia Coppola o Isabel Coixet), els personatges deixen anar frases que a una persona normal no se li ocurririen ni pensant-les un dia sencer, i tot està revestit d'un aura existencialista". No coincideixo amb lo dels actors, el prota em sembla patètic, fica sempre la mateixa cara, rollo chuck norris.
Em podria extendre rajant-la viva xq és de les pitjors películes que recordo, lo dolent del cine espanyol és que com que són pobres han de fer pelis cutres que intenten anar d'interessants. Per cert què li passa al tio? Es mor? L'atropellen? Es suicida? Xq? X-files.


Sara: a mi m'ha agradat molt. Els secundaris són bons i fan molta gràcia, i també m'ha agradat que estigués rodada a bcn (damià: és bcn o el bronx? només he reconegut el tanatori). És curiós com acaben relacionats tots els personatges entre ells (damià: molt creíble tot. Ja posats els podria haver abduït un ovni). No he acabat d'entendre gaire el final xo en general m'ha quedat una bona sensació de la peli.

 
anar a dalt