Todos los hombres del rey
El Tony Montana de la política
Quan es parlava de l'estrena de "Todos los hombres del rey", em moria de ganes de veure-la: Sean Penn, Jude Law, Kate Winslet, Anthony Hopkins, James Gandolfini, Mark Ruffalo, Jackie Earle Haley... buff, impressionant! Però quan la van estrenar, em van decepcionar molt les males crítiques rebudes, i al final no la vaig voler veure. Gran error.
Com sempre, gràcies al DVD (i concretament a la Laia que em va regalar aquesta peli :) ) he pogut veure "Todos los hombres del rey", i em va semblar una molt bona pel·lícula. Ja avanço que té un 5.8 de mitjana a filmaffinity. Però tot i així, a mi em va agradar molt i crec que no es pot negar objectivament que està molt currada!
"Todos los hombres del rey" ens narra l'ascens polític d'un Sean Penn impressionant, i la seva posterior caiguda. Una història que ens parla del poder, l'ambició, la corrupció, i com tot això afecta als seus personatges.
En la meva opinió el guió és boníssim (es basa en un llibre guanyador del Pullitzer l'any 1946), hi ha frases i escenes genials. Els actors, impressionants. Sean Penn està com sempre sobreactuat, però la seva interpretació està plena de força i magnetisme, sobretot quan fa els discursos. Jude Law ho fa bastant bé, i el seu personatge, un periodista, és interessant. És imprescindible veure-la en versió original.
L'ambientació és impecable (anys 40), la fotografia molt bona, i la banda sonora també. A alguns probablement us semblarà avorrida, hi ha molt de diàleg i molt "politiqueo", però a mi em va enganxar des d'un primer moment tot l'entramat de corrupció que s'explica. D'alguna forma ens explica la típica història d'ascens i caiguda, a l'estil Scarface, canviant la coca pels diners.
Com a aspectes negatius diria que, al haver vàries històries obertes, hi ha moments que els canvis d'una història a l'altre fan perdre ritme i interès a la pel·lícula. També s'utilitzen flashbacks en moments en els que no és necessari.
En definitiva, per mi, tot i les males crítiques, una pel·lícula recomanable. Fa unes setmanes deia que quan t'esperes molt d'una peli i no n'hi ha per tant, la decepció és molt gran. En aquest cas ha estat a l'inrevés i, per tant, la sorpresa ha estat molt agradable.
PD: Lenin, on ets? Ja pots tornar de Sibèria tio, i portar a algún dels teus camarades, que això està més mort que el Michael Jackson.
El millor: l'ambientació, el guió i les actuacions.
El pitjor: les males crítiques, que segur que han tirat enrere a més d'un.
- Puntuació: 7,5
- Puntuació filmaffinity: 5,8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada