Twitter del bloc

diumenge, 2 de desembre del 2007

Todos los hombres del rey

El Tony Montana de la política

Quan es parlava de l'estrena de "Todos los hombres del rey", em moria de ganes de veure-la: Sean Penn, Jude Law, Kate Winslet, Anthony Hopkins, James Gandolfini, Mark Ruffalo, Jackie Earle Haley... buff, impressionant! Però quan la van estrenar, em van decepcionar molt les males crítiques rebudes, i al final no la vaig voler veure. Gran error.

Com sempre, gràcies al DVD (i concretament a la Laia que em va regalar aquesta peli :) ) he pogut veure "Todos los hombres del rey", i em va semblar una molt bona pel·lícula. Ja avanço que té un 5.8 de mitjana a filmaffinity. Però tot i així, a mi em va agradar molt i crec que no es pot negar objectivament que està molt currada!

"Todos los hombres del rey" ens narra l'ascens polític d'un Sean Penn impressionant, i la seva posterior caiguda. Una història que ens parla del poder, l'ambició, la corrupció, i com tot això afecta als seus personatges.

En la meva opinió el guió és boníssim (es basa en un llibre guanyador del Pullitzer l'any 1946), hi ha frases i escenes genials. Els actors, impressionants. Sean Penn està com sempre sobreactuat, però la seva interpretació està plena de força i magnetisme, sobretot quan fa els discursos. Jude Law ho fa bastant bé, i el seu personatge, un periodista, és interessant. És imprescindible veure-la en versió original.
L'ambientació és impecable (anys 40), la fotografia molt bona, i la banda sonora també. A alguns probablement us semblarà avorrida, hi ha molt de diàleg i molt "politiqueo", però a mi em va enganxar des d'un primer moment tot l'entramat de corrupció que s'explica. D'alguna forma ens explica la típica història d'ascens i caiguda, a l'estil Scarface, canviant la coca pels diners.



Com a aspectes negatius diria que, al haver vàries històries obertes, hi ha moments que els canvis d'una història a l'altre fan perdre ritme i interès a la pel·lícula. També s'utilitzen flashbacks en moments en els que no és necessari.

En definitiva, per mi, tot i les males crítiques, una pel·lícula recomanable. Fa unes setmanes deia que quan t'esperes molt d'una peli i no n'hi ha per tant, la decepció és molt gran. En aquest cas ha estat a l'inrevés i, per tant, la sorpresa ha estat molt agradable.
PD: Lenin, on ets? Ja pots tornar de Sibèria tio, i portar a algún dels teus camarades, que això està més mort que el Michael Jackson.
El millor: l'ambientació, el guió i les actuacions.
El pitjor: les males crítiques, que segur que han tirat enrere a més d'un.
  • Puntuació: 7,5
  • Puntuació filmaffinity: 5,8

 
anar a dalt