Soy leyenda
Rei Midas Smith torna a rebentar la taquilla
"Soy leyenda" em va sorprendre, positivament. M'esperava un blockbuster d'aquests que al dia següent ja ni recordes. I, efectivament, em vaig trobar un blockbuster, però bo, ben fet, i amb una personatge principal ben contruït i interesssant.
L'argument suposo que ja el coneixereu: el que havia de ser el virus que curés definitivament el càncer, acaba convertint la humanitat sencera en monstres nocturs i diabòlics. Will Smith interpreta a Robert Neville, un científic que viu sol a New York i que intenta trobar la vacuna a l'enfermetat.
Els primers 20-30 minuts són boníssims: ens presenten una New York debastat, salvatge, amb plantes i arbres enmig del carrer, i cèrvols i lleons que campen como Pedro por su casa. La tensió que es va creant mica en mica és genial, sobretot quan el Neville torna cap a casa abans de que se'n vagi el sol. Fins aquell moment no coneixes l'enemic, els humans mutats, i t'esperes qualsevol cosa.
Un cop apareixen per primera vegada els mega trols, la pel·lícula es converteix en un blockbuster normal, entretingut, però 100% olvidable. Els montres no estan mal fets, però la veritat és que tampoc destaquen. He llegit que semblen els robots de "Yo, robot", i realment és així. També em recorden a les mòmies de "The Mummy": corren, salten com cabrons i criden la òstia.
Ja he comentat vàries vegades que sóc un cagat, m'espanto amb molta facilitat. Doncs bé, si existís un ratio de salts per minut en una pel·lícula, aquesta segur que estaria en el Top Ten del meu rànking particular. El director utilitza moltíssim el típic recurs del "susto", potser massa i tot (hi ha moment en què t'espanten fins i tot amb el soroll d'una persiana).
Quan parlava de que "Soy leyenda" és un bon blockbuster, tenia en compte també l'actuació de Will Smith, que ens regala un altre personatge carismàtic. Si bé és cert que el seu paper pot no semblar complicat, s'ha de tenir en compte que ser l'únic actor d'una pel·lícula, i sortir en gairebé tots els plans, és molt difícil. A més, en 2 escenes en particular, demostra que pot ser un gran actor dramàtic (la del gos i també aquella en la que li tira la canya a un maniquí).
En definitiva, una pel·lícula entretinguda, d'aquelles que val la pena veure al cine. No passarà a la història, encara que tampoc ho intenta.
- Puntuació: 7
- Puntuació filmaffinity: 6,5
El millor: Will Smith i els primers 30 minuts.
El pitjor: hi ha molts moments massa típics, massa vistos.
2 comentaris:
coincideixo que els primers minuts de la peli amb NY desert es fantastic i es nota lo de les pelis americanes...pasta gansa per gastar; fantastic.
com a pelis recents de referencia,28 dias despues (londres desert tb mola molt), tot i k la americana hi ha molta menys sang(de fet no n'hi ha casi) i els bixus tenen com mes "glamour",son com trols pero nets i polits.
doncs jo discrepo del marcel,de sustus SENSE avisar en tinc un nomes(en flashback kuan un tio sempotra contra el vidre),xo els altres son avisats,es a dir,es veu el bixu venint,etc. o sigui,et mante cagat,xo no t'espanta aixi a traicio del plan cabron
els trols akets son yo robot total i kuan obrien el bocarro si k era la momia total.
i donat el tipus de peli,el final em sembla suficientment encertat.
a destacar moment tensio kuan entra a buscar el gos en un pis i enfoca amb llanterna a 6 bixus menjant el cèrvol akell,genial!!
Sento discrepar amb dos savis de la matèria com vosaltres però no puc qualificar aquesta peli d’altra forma que com a “decepcionant”.
El millor de la peli es el tràiler, espectacular, i es que veure una gran metròpolis com Nova York buida i amb cérvols es acollonant. Per cert, com sobreviuen els cérvols si la ciutat està plagada de vampirs? Potser comparteixen tots un pis a la 5a avenida durant la nit no?...
La resta de la peli no té res de res, un parell de sustos.. 4 efectes especials i cap a casa. La trama es tan simple que fa vergonya.. hi ha un moment de la peli en la que sembla que la cosa pot animar-se ja que et presenten una espècie de cabecilla de vampirs i sembla intuir-se un mínim duel amb el Will Smith.
Res de res, la peli continua tan plana com sempre i l’aparició de la tia brasilenya (que a sobre no es ni guapa) es absurda i només serveix per acabar la peli d’alguna forma.
En resum, aquesta peli de Will Smith està a anys llums de l’entretinguda “Yo, robot” i només la recomanaria a quinceañeros amb acné que vagin al cine amb ganes d’enrollar-se amb la seva primera novia.
Publica un comentari a l'entrada