Twitter del bloc

dijous, 27 de desembre de 2007

Memorias de Queens


Una historia de Queens
"Memorias de Queens" (traducció fatal, com moltes altres, ja que la versió original es titula "A Guide to Recognizing Your Saints") és una pel·lícula recomanable, sobretot per aquells als qui us van agradar "Malas calles", "Historias del Bronx", "Sleepers" o "Diario de un rebelde", per posar exemples d'històries similars.
Dirigida pel novel·lista Dito Montiel, "Memorias de Queens" ens narra la joventud del propi director en el barri de Queens (perquè ja seria xungo que titulant-se així succeís tot a New Jersey). Sexe, drogues, problemes familiars, amics que estan com una cabra i que no paren de complicar l'existència al Dito: en fi, lo típic, el pa de cada dia.
L'argument realment segur que us sona, perquè l'hem vist en moltres altres pel·lícules, però el fet de que sigui autobiogràfica la fa diferent, ja que en la meva opinió, el pensar que el què estàs veient va succeïr dóna més interés al film. No m'imaginava que Queens fos tant xungo!
L'estil és tot com molt... independent: diàlegs, fotografia, banda sonora, tot plegat intenta ser especial i diferent, i realment ho aconsegueix. La pel·lícula, tot i ser dura i "no fàcilment digerible", val la pena. Hi ha escenes molt impactants i dramàtiques. El personatge principal, el Dito, és un bon noi, però les passa canutes per sobreviure en el seu barri, té una relació molt complicada amb el seu pare, i els puertorriqueños el volen tundar.

Els actors ho fan de conya, sobretot els joves (el Shia Le Beouf aquest ja el comencem a veure fins a la sopa, i és bon actor), i el mític Chazz Palminteri, que queda clavat en el paper que interpreta.


En fi, com ja he dit, si us agrada aquest tipus de pel·lícules, segur que aquesta us agradarà. Un bon drama juvenil, amb bones interpretacions, no excessivament llarg (98 minuts) que va guanyar l'any passat uns quants premis d'aquests independents.
  • Puntuació: 7
    Puntuació filmaffinity: 6,7
El millor: la història que explica i les interpretacions.
El pitjor: en alguns moments es fa pesada.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos a tots un molt bon nadal (amb efectes retroactius) i un bon any nou!

2 comentaris:

Edu ha dit...

la veritat es k no tenia gaires esperances en akesta peli i em va acabar agradant força.no aporta res k altres pelis similars ja hagin dit pero la interacció present-passat es resultona i l'actor gran k fa de dito em mola,en especial pel record k tinc de la peli kiss kiss bang bang

per cert, realment al finalitzar la peli el titol original te ple sentit,i el doblat es lamentable.

Marchelo ha dit...

m'alegro que t'hagi agradat doncs. a mi també m'agrada el robert downey jr., sobretot quan no va fins el cul de coca!

 
anar a dalt