Half Nelson
Gran Ryan Gosling
"Half Nelson" és d'aquelles pel·lícules que, incomprensiblement, duren poquíssim als cinemes. Quan la vàren estrenar tenia dedicit veure-la, però la van treure tan ràpid que em va ser impossible.
"Half Nelson" és d'aquelles pel·lícules que, incomprensiblement, duren poquíssim als cinemes. Quan la vàren estrenar tenia dedicit veure-la, però la van treure tan ràpid que em va ser impossible.
La peli, protagonitzada per un genial Ryan Gosling, ens explica la drogadicció d'un professor d'escola, brillant, i el cercle autodestructiu en el que entra. Quan ja ha tocat fons, una alumne seva se'l troba fet pols en plena activitat, i a partir d'aquí comencen una atípica amistat.
"Half Nelson" és cinema americà independent del bo. Ens explica una història molt sencilla, dramàtica, sense gran pretensions i amb un excel·lent guió. La banda sonora està molt bé, i hi ha escenes realment impactants i emotives. A més, tot i ser el seu final en certa manera esperançador, no és el típic happy ending de Hollywood, et queda un regust amarg. El professor d'escola és un paio realment patètic, inmers fins el fons en la misèria (s'ha de ser molt "jefe" per anar per la vida amb un rellotge Casio calculadora-veure foto-), però molt carismàtic, i tota la peli gira al voltant de la seva vida. En definitiva, un bon personatge.
Precisament una de les claus de que "Half Nelson" funcioni tan bé és el seu protagonista, Ryan Gosling, que actúa amb una naturalitat impressionant, i aconsegueix donar carisma a un tio que està acabadíssim. De fet, el van nominar a l'Oscar per aquesta pel·lícula. En la meva opinió el Gosling és un dels actors amb més futur dels joves que hi ha ara, em recorda a l'Edward Norton. A més, sembla que li agrada protagonitzar papers complicats (The Believer i Tránsito-Stay). Un crack.
També sorprèn, i molt, la noia que interpreta a la alumne, Shareeka Epps, en la seva primera pel·lícula. Segur que la veurem més, sembla que porti tota la vida actuant. És imprescindible veure-la amb versió original.
En definitiva, una peli molt recomanable, que als EUA va rebre excel·lents crítiques però que per aquí va passar sense destacar massa (per raons estricament comercials). És la primera pel·lícula de Ryan Fleck, el director, així que estem davant d'un inici que promet.
El millor: les interpretacions i l'honestitat de la pel·lícula.
El pitjor: que poca gent hagi tingut l'oportunitat de veure-la.
El pitjor: que poca gent hagi tingut l'oportunitat de veure-la.
- Puntuació: 7,5
- Puntuació filmaffinity: 6,6
3 comentaris:
peli amb bons actors,pero trobo que la història no acaba de rutllar,tot i k hi ha bones intencions.Crec que no "cuaja" akesta "amistat" atípica entre els personatges i no entenc de kina manera modifica la vida del Dan.
a més trobo com que van deixant anar coses a la tuntun com kuan el profe va a veure el Frank i tenen una conversa rarissima k lo mes normal hauria sigut acabar en un mastegot o kuan la noia passa la droga,i es troba al prota.es tot com fum:cares series,bona banda sonora,plans xulos allargats. enfi,kes vol anar del rollo independent guai i la peli es keda a mitges de ser una molt bona peli,per falta de profunditat en la historia en si.
el millor:l'actor protagonista,realment ho fa molt bé.
lo pitjor de llarg:el rollo akest cansino dels drets civils,i en especial kuan surten els alumnes explicant un fet històric a lo documental. fatal,fatal,fatal.
Half Nelson es el nom perfecte per aquesta pel•lícula.
M'imagino els guionistes, productors, director.. reunits en una sala un cop projectada la pel•lícula decidint quin mom posar-li:
- ei tius, quin nom li posem?
- perquè no li posem Nelson?
- home, no em sembla malament, realment l’únic bo d’aquesta pel•lícula es l’actuació del protagonista.
- però la nena tampoc ho malament no? Que tal Nelson and the little black girl?
- una mica massa infantil no? Jo crec que hauríem de buscar un nom que atragués a la gent que li mola el cine secundari, aquell tipus de gent que es creu que ha vist una obra mestra només pel fet que no ha reconegut a cap actor i ha vist la pel•lícula en un cinema alternatiu...
- que tal si li posem Half Nelson? Així li donem com un aire de misteri a la pel•lícula quan en realitat el que volem dir es que d’aquesta película només se salva el Nelson.
- i la nena negra també!
- si, si.. està bé... però el fet es que la gent interpretarà que el nom bé de que el Nelson está al 50% perquè l’altre 50% el passa drogat.
- osti, perfecte.. els cinéfils creuran que van per aquí els tiros.. però que després no ens reclamin el preu de l’entrada que nosaltres ja els havíem avisat amb el títol que la peli era el Nelson i poca cosa més eh?
- si si! Aprovat el nom de “Half Nelson” per majoria!
Bueno, aquest breu diàleg resumeix la meva opinió. La peli es deixa veure però tampoc et dona un gran entreteniment, com a dada estadística afegiré que 6 dels 8 espectadors que la vam veure a casa es van adormir (tampoc va ajudar el fet de que haguéssim fet una gran barbacoa abans). Jo li dono un 6, bàsicament pel Nelson, com no.
estava fent recerca de la peli que la vaig veure l'altre dia i em va agradar molt, Jo també vaig trobar que el títol era un tant intrigant, he descobert que és el nom d'una clau inmovilitzadora de lluita lliure de la qual és difícil sortir-se'n. Suposo que fa relació a la situació del Dan amb la seva drogodependència però potser també la situació de molts joves d'allà que queden atrapats en les conductes delictives entre altres, no sé, això ja és una reflexió personal. Que vagi bé.
Publica un comentari a l'entrada