Twitter del bloc

diumenge, 16 de setembre de 2007

El ocaso del samurai

"El ocaso del samurai" és una pel·lícula relativament recent (2004) que va ser nominada a l'Oscar a millor film estranjer. També va guanyar 13 premis en l'equivalent als "Goyas" japonesos...I amb motiu...Visca el cine asiàtic, i visca el cine japonès!! Molt bona pel·lícula, "El ocaso del samurai".

D'entrada, no us espereu veure lluites voladores, ni samurais que matin a mil persones amb un cop d'espasa.... en definitiva, res a veure amb "El último samurai", que tot i així també em va agradar molt, ni amb "Tigre y Dagrón", "Hero", etc.."El ocaso del samurai" relata la vida poc glamurosa d'un samurai vidu que les passa canutes a casa seva per mantenir a les seves filles i a la seva mare que té alzheimer. És un drama familiar ambientat en el japó feudal.

El protagonista, excel·lentment interpretat per Hiroyuki Sanada (que, per cert, també feia de samurai a "El último samurai"... recordeu aquell paio que al principi es portava a matar amb el Tom Cruise, que portava perilla? Doncs aquell... mític personatge també!), ha de dedicar els seus esforços a realitzar tasques de la vida cotidiana com cuinar i conrear el camp, que teòricament eren una deshonra pels samurais. Els seus companys de feina l'anomenen "el samurai Ocaso", perquè sempre que li diuen de sortir a pendre algo ell contesta que ha de marxar a casa. És un relat molt humà, lluny de la imatge que sempre s'ha vengut del samurai intocable que era venerat pel poble.


Per cert, com ja he dit, de lluites n'hi ha poques, però les 2 que hi ha són claus en la pel·lícula, i estan filmades d'una forma molt real, imperfecte. La segona i última, sobretot, és genial.

També em va agradar molt la banda sonora, típica oriental, que acompanya a la perfecció la pel·lícula, sense treure-li protagonisme.

En definitiva, una pel·lícula a la qual no li vaig trobar aspectes negatuis. Bé, com casi sempre en el cine oriental el ritme és més pausat que l'habitual en l'occidental, però tot i així, quan una pel·lícula és bona, això no suposa cap problema. Si us va el rollo asiàtic, no us la perdeu, i si us va el rollo samurai, encara menys!! I si no us va ni un ni l'altre, tampoc, perquè no deixa de ser una molt bona pel·lícula.

Ah, si us animeu a veure-la, que sigui en versió original! Encara que no s'entengui res, és genial sentir parlar en japonès! Almenys jo trobo que és una llengua que sona molt bé...

Puntuació: 8.5
Puntuació filmaffinity.com: 7.6

3 comentaris:

Quique ha dit...

El título de la película resume myu bien lo que nos vamos a encontrar. No soy un experto en historia oriental, pero estoy seguro que la figura que se expone de este samurai se aproxima más a la realidad de la vida cotidiana de la mayoria de estos guerreros, ja que no creo que todos fueran unas super figuras, estilo "galacticos del barça".

A destacar las dos batallas, con un estilo muy callejero, muy ordinario, en fin muy real. Y también los refranes que va lleyendo la hija del samurai.

Pelicula muy recomendable.

Jordi Coll ha dit...

Sort que has dit que no hi ha lluites voladores com a Tigre y Dragón perquè l'hagués posat a la llista negra. Per cert, ets molt generós amb les puntuacions, no? Això o els de Filmaffinity són molt exigents! ;)

Edu ha dit...

es una molt bona peli, molt destacable la seva proximitat, el seu realisme. com a tot arreu, hi ha classes socials, i mola veure com el personatge manté la seva condició de samurai i de pare de familia, amb nenes petites i la iaia.

sobretot "t'enamores" del personatge xq el tiu es un crack com a persona i com a samurai, no gens pedant com la resta.

enfi una peli molt humana, amb les seves parts de lluita genials i superrealistes.

 
anar a dalt