La dalia negra

"Al final el que passa és que t'impliques poc amb la trama, és una
pel·lícula freda, amb uns protagonistes que no tenen vida."

Ja fa un temps que es va estrenar "La dalia negra". En el seu dia, no la vaig anar a veure perquè les crítiques que havia rebut eren bastant dolentes, i això em va decepcionar, perquè tenia moltes ganes de veure-la. El director Brian de Palma ha fet tres pel·lícules que a mi personalment m'encanten: "Scarface", "Los intocables de Eliott Ness" i "Atrapado por su pasado (Carlito's way, un dels motius pels quals aquest blog es diu com es diu). Tot i ser, almenys per a mi, un gran director, la crítica s'acostuma a cebar bastant amb ell.

Doncs bé, un cop vista via DVD, els meus temors es confirmen parcialment: és una bona pel·lícula, però podria haver estat sens dubte millor.

"La dalia negra" narra el cruel assassinat d'una dona, i l'investigació al voltant del mateix, tot ambientat en els anys 40. 100% cine negre.

El primer que vaig pensar mentre veia la peli és que Brian de Palma volia fer cine negre, i es va passar de cine negre: és a dir, la pel·lícula es recrea en excés amb les característiques d'aquest tipus de cine, que el director intenta explotar d'una manera massa artificial. Al final el que passa és que t'impliques poc amb la trama, és una pel·lícula freda, amb uns protagonistes que "no tenen vida". Els personatges que ronden pel film són simples arquetips del què hauria de ser un protagonista en una pel·lícula de cine negre. Tius durs, masclistes, femmes fatales que fumen, etc.

D'altra banda, el guió és massa enrebessat. No sé si és perquè estava molt espès, però no vaig acabar d'entendre les sub-trames de la pel·lícula: al final vaig veure qui era l'assassí, però gaire més... Hi ha pel·lícules que semblen per tontos, que ho intenten explicar tot mil vegades per si algú no ho havia pillat... en aquest cas no és així... jo recomano que agafeu paper i boli per anotar els mils de noms que es diuen, o us perdreu!

Aquesta comentada obsessió del Brian de Palma amb el cine negre també té, però, els seus aspectes positius: l'estètica de la pel·lícula està molt ben aconseguida, tècnicament és perfecte. El director en qüestió és famós pels seus plans i per ser un "crack" de la càmara, i aquí demostra perquè. Hi ha escenes molt bones, en especial, la del tiroteig a l'hotel.

Pel que fa a les actuacions, uns no destaquen gaire, i els altres ho fan bastant malament, en la meva opinió. Entre el primer grup, la parella d'homes protagonista, Josh Harnett alias "algú ha vist els meus ulls?" i Aaron Eckhart (reconeixo que per escriure bé aquest nom l'he hagut de buscar per Internet). En quant al segon grup, Scarlett Johansson i Hilary Swank exageren molt els personatges, imbuides potser en les ganes del director de fer cine negre del d'abans.

En definitiva, si us agrada el cine negre (quants cops he escrit ja això de cine negre??) probablement passareu una bona estona. És una bona pel·lícula, però com succeïa amb la ja comentada "Corazones solitarios", no li arriba a la sola de la sabata a "L.A. Confidential".

Puntuació: 6

Puntuació filmaffinity: 5,5