Twitter del bloc

diumenge, 8 de juliol de 2007

Transformers


serà inevitable no emocionar-se amb la primera aparició de l'Optimus Prime

Quina sèrie més mítica era Transformers! Autobots contra Decepticons, aquesta sí que era una gran rivalitat!! Quan vaig llegir que Michael Bay faria una versió d'aquells grans "dibuixos" vaig pensar que era pràcticament impossible que surtís algo mínimament decent. Anava equivocat... Si sou "seguidors" de Transformers, teniu ganes de passar una bona estona i de sentir-vos nostàlgics recordant la vostra infància, aneu-la a veure perquè no us decepcionarà.
"Transformers" ha transportat a la perfecció l'essència de la sèrie, però utilitzant un to més adult. Pels fans de la sèrie, serà inevitable no emocionar-se amb la primera aparició de l'Optimus Prime (de llarg el millor robot, un encert total). He de reconèixer que en bastants moments se m'ha posat la pell de gallina, sóc així de sentimental...

L'argument no cal explicar-lo, perquè és el típic del bé contra el mal, tot mol pla, bons contra dolents, Autobots contra Decepticons...

El què més destaca de "Transformers" són sens dubte els increïbles efectes especials. Les transformacions dels robots estan molt ben fetes, les explosions, persecucions, etc. No hi ha ni un moment en què pensis que estàs veient algo fet per ordinador, i no "real". De fet, crec que és de les millors pel·lícules que recordo en quant a efectes especials. Sobretot pels transformers en sí, que semblen reals.


A més, tot i ser una pel·lícula d'acció pura i dura, hi ha escenes realment bones, i tècnicament molt ben fetes, com per exemple quan comencen a caure a l'estil meteorit els transformes del cel, i una nena petita es troba amb un robot a la piscina. Suposo que en algo es tenia que notar el geni del mestre Spielberg, que és el productor. També hi ha tocs d'humor que fan bastanta gràcia.
Els actors que formen part de la pel·lícula (ah, però també hi ha humans?) compleixen amb correcció, sense tenir un excessiu protagonisme (jo optaria per nominar a l'Oscar al Optimus). Això sí, no m'han agradat gens les actuacions de John Voigt (aquest tiu era bon actor abans, oi?), i John Turturro, que té un paper exagerat a més no poder. Cal seguir al noi protagonista, Shia LeBeouf, que serà el fill de Indiana Jones properament.
Com a punts negatius, que són els propis de qualsevol pel·lícula de Michael Bay (La Roca, Armaggedon, Dos policías rebeldes, etc.), diria que sobra l'oda al militarisme i el "tufillo" pro-yankee.
La pel·lícula és llarga, 134 minuts, però tampoc s'arriba a fer pesada. Potser el final s'allarga un pèl massa, però això és algo normal en els blockbusters.
En definitiva, una grata sorpresa. Suposo que pels fans de Transformers (i quan dic fans no dic freakis, sinó simplement aquells que la veien de petits o tenien les joguines transformables) serà una pel·lícula per recordar vells temps, i emocionar-se i vibrar a ratos (eh Edu?), i pels "no fans", una simple pel·lícula amb molta acció, molt ben feta, però sense cap valor afegit que la faci mereixedora de ser recordada (eh Cormac?).
PD. Pels fans: no heu trobat a faltar la mítica cançoneta que sonava al començament?

Puntuació: 7
Puntuació filmaffinity.com: 6,5

15 comentaris:

Edu ha dit...

Tots hem trobat a faltar una referencia a la fantastica musica "opening" de la serie,xo buenu es cert kera xungu encabir-la potser, enfi no se. En tot cas, aquesta mancança ha sigut perfectament substituida per la Srta. Megan Fox.

No m'imaginava com podria ser la peli,i n'he sortit molt content. hi ha de tot,acció,humor i emocions trepidants k acompanyen tota l'estona la peli k a mi m'ha passat molt ràpid.

Total, una adaptació fantàstica, i una construcció de l'origen dels transformers excelent. ara sabem tots com pillaven formes de màkines humanes.

per cert, genial haver vist i recordat noms dels dolents, com bonecrusher, demolator, o coses per l'estil (no recordo ben be els noms pero eren flipades aixi)

xiuxiueig ha dit...

Bones Marcel!! Ei, un blog molt guapo tio! La veritat és q abans d'anar al cine el consultaré x veure si algun dels teus articles m'ajuda a escollir!jeje.

1 abraçada.

P.D. continuaré comentant, sobretot quan hagi vist la peli, ja que així podré donar tbé la meva opinió!;-)

Cormac ha dit...

A més, es impossible no perdre el fil... un està atent en tot moment. No hi ha lloc per la distracció ni tancar els ulls

Cormac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Coll ha dit...

Tinc ganes d'anar-la a veure, era un fan de Transformers! Dóna records al Guillem de part meva, un individualista de pensament introspectiu. ;)

Eleva ha dit...

Marchelo, ja has llegit la meva opinió de transformers a filmaffinity, no cal que digui res més.
Només dos apunts.

1- Absolutament ridícula la escena a la casa del protagonista. Digan d' humor amarillo o similar.

2- Jo casi marxo del cinema de la vergonya al.liena que em produia el film.

Edu ha dit...

Per mi l'escena del jardi es una de les millors de la peli, es fantastic kuan se'ls va trobant transformats en coches al mig del jardi (em vaig partir) i despres amagant-te, molt divertit

Eleva ha dit...

A veure, jo no pretenc que Transformers sigui una película de crítica social a la Ken Loach. Això és evident.
Però sisplau, el creador de la serie animada de transformers es deuria tirar dels pels veient la esceneta.A la peli li manca seriositat, estem parlant de guerra entre robots, de la lluita entre el bé i el mal, no un concurs de veure qui és el més graciòs.
Com a frase mítica de la escena del jardí referir-se a la masturbació com "la hora de la diversión de Sam".
Val que no ens posarem d' acord, però convindreu que el cinema son sensacions i a mí a part d' aborriment la sensació va ser de ridícul i insult a la intel.ligència.

Marchelo ha dit...

Eleva: jo crec que si no tingués aquests tocs d'humor, sí que seria lamentable, perquè aleshores en l'hauriem de pendre en serio... i fer una pel·lícula seriosa sobre Autobots i Decepticons és molt difícil, sobretot quan és una adaptació d'uns dibuixos animats. És un blockbuster, una màquina de guanyar diners, no se li pot demanar molta trascendència. Si li treiem l'humor, que queda? Militarisme, feixisme...tot 100% Michael Bay.

Espero seguir llegint els teus comentaris per aquí, hi ha massa poc debat en aquest blog!

Eleva ha dit...

Em sembla perfecte que hi hagi humor. De fet els primers tocs d' humor de la peli em semblen correctes. Però passar-se tot una película fent un concurs de a veure qui la diu més grossa és sencillament indignant, i més quan les presuntes gracietes no en tenen gens i són d' un humor que oscil.la entre Esteso y Pajares i les chorrades a lo american pie.

I si per humor entem l' esperpèntic paper de John Turtutrro llavors és que tu i jo tnim sentits de l' humor molt diferents.

I sí, Marchelo, em passaré diariament per aquí, perque el cine es la meva gran PASSIÓ. Jo espero llegir les teves crítiques i comentaris tant aquí com al Filmaffinity, on de fet ja t' he posat a la llista d' amics per fer-te un seguiment exhaustiu ;)

Edu ha dit...

aki eleva si que et donc la raó i vaig obviar en el meu comentari. el john turturro aket em semblava lamentable. de fet, com em feia tanta ilusio veure akesta peli la part de super soldaditos yankees i humor d'aket tiu com el treia del meu cap i esperava a la posterior escena.

la part del jardi em va fer molta gracia i trobo un humor adekuat a la peli transformers el fet k sanessin amagant i transformant, xq com son robots, no saben el k es dissimular, tenen la prioritat de la missio.

per tan, em kedu amb l'humor propi i fidedigne a la serie dels robots en sí (els autobots vaja, els decepticons no feien bromes) i trobo molt evitable i repudiable el humor dels propis humans en si, perfectament exemplificat en la figura de john turturro.

pero interacció entre protagonista i autobots em va agradar, molt.

el santo job ha dit...

ya me está entrando el gusanillo de irla a ver...
dejo a mis hermanos en la sala de jarry potas y me voy a ver a optimus? nianoniaaaaaaaa!!!

Martí ha dit...

Bueno ja has vist el post del meu blog o sigui q ja coneixes la meva opinió, però veig que la discussió es centra en l'humor absurd que presenta la peli i crec q, en certs moments, realment fa pena.

Sincerament, jo ho vaig veure com una estratègia de la peli per riure's de si mateixa (lo qual em sembla una bona idea de partida), pero està clar que no sap mesurar-ho i se li acaba tornant en contra...

L'humor inicial em sembla encertat, amb el cotxe canviant les cançons de la ràdio segons la situació i tot això, però després no sap parar quan ho havia de fer.

Clar, et trobes amb això i després pretenen que ens posem seriosos amb la lluita final o inclús sentimentals quan s'emporten al robot groc (com es digui).

És per això que no li vaig saber trobar cap mena d'encant a la peli i el sopor casi em fa tancar els ulls en algun moment. Fa només una setmana q la vaig veure i ja la tinc mig oblidada.

Marchelo ha dit...

Sembla mentida que Transformers sigui una de les pelis més comentades dels darrers temps... veig que hauré de canviar l'estratègia comercial...

Estic d'acord en què l'humor de Transformers no és precisament humor intel·ligent. Tot i així, no m'importa reconèixer que vaig riure. També ho faig, i moltíssim, amb Zoolander, i no és una gran pel·lícula precisament!

Roger T. ha dit...

si,una peli entretinguda, dins de l'absurditat del tema, o sigui, uns robots que vénen de l'espai i que són amb forma de cotxe i antropomòrfics... dues coses molt terrestres. A mi, el que m'ha sobtat més, és que, de sobte, es crea una forta únió sentimental entre el noi i el robot groc, una mica absurda, em sembla. Tampoc no seguia la sèrie... Bé, salutacions.

 
anar a dalt