Maria Antonieta
"Maria Antonieta" és la darrera pel·lícula dirigida per Sofia Coppola, després de "Lost in Translation", que és una de les meves pel·lícules preferides. No hi ha dubte que "Maria Antonieta" és la típica peli que la gent o odia o diu que és una obra mestra. Personalment penso que té coses bones, i d'altres que no tant... però tot i així val la pena veure-la.El film narra la vida de Maria Antonieta des de que va deixar Àustria per casar-se amb el rei Lluis XVI de França fins que... bé, fins al final de la seva vida. Tot i així, els fets històrics tenen poca importància a "Maria Antonieta", la Sofia Coppola ha intentat més aviat explicar-nos la vida d'una adolescent incompresa, que es troba en un entorn que no és el seu, i que veu que tot el què passa al seu voltant és irreal, fictici, de "cartró-pedra". En aquest sentit, el personatge interpretat per Kirsten Dunst (actriu que per cert cada vegada m'agrada menys), té coses en comú amb la Charlotte de "Lost in translation", que es sent igual de perduda a Tokyo que la Maria Antonieta a Versalles.
Com a punts positius, diria que hi ha imatges precioses, molt cuidades, estèticament perfectes. En aquest sentit, ajuda molt el fet que la peli es rodés en el Palau de Versalles real.
També m'agrada que tot i situar-se en el segle XVIII, sonin cançons de The Strokes, New Order i The Cure. Aquest aspecte ha estat criticat per alguns entesos en la matèria, però jo crec que és una de les coses que fan que "Maria Antonieta" sigui una peli diferent, innovadora.
Un altre encert és el saber extrapolar l'adolescència actual al Versalles del segle XVIII: la Maria Antonieta s'emborratxa, té dilemes sexuals, i ha de fer front a les pijes del palau.
En quant als aspectes negatius, a "Maria Antonieta", com passava a "Lost in translation", hi ha molt poc diàleg. El problema és que a "Lost in translation", amb poques paraules, o amb sutils gesticulacions, s'expressava molt (em venen al cap per exemple el final de la pel·lícula, un dels millors que he vist), i a "Maria Antonieta" això no succeeix així... més aviat hi ha bastants moments en que penses que t'és igual el què els hi passi als protagonistes. I és que el guió de "Lost in translation" és sens dubte molt millor que el de "Maria Antonieta".
En definitiva, personalment, tot i els seus defectes, recomano veure "Maria Antonieta", perquè és arriscada, i perquè d'alguna manera té el segell que comença a definir la Sofia Coppola, que té un futur prometedor. Aquesta tia fa les pelis que li dóna la gana fer, i això, amb lo jove que és, i amb la càrrega que suposa ser la filla d'un dels grans, té molt de mèrit.
Puntuació: 7
Puntuació filmaffinity: 6,2
4 comentaris:
Lost in Versalles? No tenen res a veure "Lost in Translation" i "María Antonieta", però com diu en Marcel, hi ha un fil que les uneix: una adolescent totalment desorientada en un món que no és el seu...
La pel·lícula provoca reaccions molt contradictòries i pot agradar més o menys, però sense tenir presents les crítiques, penso que la directora ofereix una visió totalment diferent i molt original d'un personatge històric. La Sofia Coppola realment fa el que li dóna la gana i aborda el retrat d'una figura històrica des d'una perspectiva actual i seva: la història perd importància front a les imatges atractives i cuidades, la música dels The Strokes o New Order es fusiona de manera natural amb el món del segle XVIII, els colors, les formes, la càmara, etc. És una pel·lícula kitsch (molt fashion?) que es dirigeix a delectar els sentits de l'espectador, però abans de veure-la cal tenir present que no és una gran pel·lícula històrica èpica (aquest no és l'objectiu de la directora).
Personalment, trobo que és una pel·lícula sorprenent i innovadora. La seva estètica, originalitat i banda sonora m'han agradat. Pel que fa al guió és "buida" (és molt fluix), però si mires la pel·lícula que ha fet la directora (i no la que tu voldries veure) es pot arribar a entendre.
pues la banda sonora mola un huevo y medio =)
ya sabes que de cine yo no tengo ni flowers, peeeeero, de música casi te llego a la suela de los zapatos
saludos!!!!
Lorea: totalment d'acord amb el tot el que dius... :)gorriak!!
Josiño: sigo esperando que hagas el comentario de alguna de tus películas preferidas, tal y como prometiste tiempo atrás... deberías crear un nuevo blog en el que únicamente comentaras novedades musicales!
Doncs a mi es una peli k ma semblat doncs purament normal,no esta mal,pero tampoc te res especial. el k esta clar es k a la Sta. Coppola li encanten els paissatges i vol transmetre coses amb ells.
durant moltes estones de la peli m'ha pasat el que a la maria antonieta, m'he aburrit.em rallava veure sempre la mateixa historia,els cotilleos,les rutines,...akesta es la gracia de veure el lost in versalles de la maria antonieta.el problema es ke no hi ha un bill murray(podia ekipararse al soldat pero no ho veix comparable)
veig una peli k no acaba d'arrancar,buenu mes k res es k es una peli k no passa res,no ian coses ket vagin enganxant.xq al final van fent la seva xo falta xispa.
tot i aixo,i a un no se ke,k ma atret i ma passat la peli rapidament.curiós.potser es la simpatia de la maria antonieta k va contagiant a tots els k l'envolten (rei inclòs) i tb m'ha contagiat.xo no suficient com per ferme llastima k al final la vagin a passar pel guillotinot.
potser mes endavant vaig veient les coses bones.a la espera
Publica un comentari a l'entrada