Twitter del bloc

dijous, 12 d’abril de 2007

Nunca me abandones - Kazuo Ishiguro


Molt bon llibre! "Nunca me abandones" és una crua distopia, a l'estil de "Un mundo feliz" o "1984", que ens planteja un món en el què es dupliquen les persones per a utilitzar els clons com a donants d'òrgans.

La trama es centra exclusivament en la relació que tenen 3 clons, el triangle amoròs que formen, i com afronten la seva existència en un món amb la ètica un pel girada. El llibre enganxa molt, i està molt bé perquè mica en mica va descobrint tot l'entramat, el "pastís"! Tot i tocar un tema que és molt de "ciencia-ficció", la història es planteja en els 1990, i dóna molta més importància als sentiments dels personatges que al "context futurista", que pràcticament és inexistent. És a dir, tot i els clons, no és "Blade Runner".

L'autor, Kazuo Ishiguro, és japo, però desde els 6 anys viu a Anglaterra, així que l'influència oriental és nul·la, i la història té lloc al país de la pluja. Us el recomano, ja em direu què en penseu si l'heu llegit o quan el llegiu!

3 comentaris:

Cormac ha dit...

Yo lo leí ya hace un tiempo y la verdad es que me encantó. El único defecto que le encuentro al libro, al igual que en Lo que queda del día, es esa sensación de melancolía y de impotencia que me queda al acabarlo. Este autor me deja un sabor agridulce ya que el libro me ha gustado, pero a la vez noto que existen ciertas cosas en la vida a las que uno no puede enfrentarse y debe aceptar resignadamente. No se si has leído algo de Coetze, pero en su libro Youth (juventud) se te queda esa misma sensación de... "tio, levantate y arregla tu vida"!!!

Marchelo ha dit...

Estoy de acuerdo contigo. Cuando acabó el libro pensé: ¿xq no luchais? Pero claro el libro no sería el mismo si los clones se dedicaran a combatir el status quo de la sociedad, en plan "La Isla", que no he visto.

Cormac ha dit...

Te refieres a la ewan mcgregor? Una buena idea mal realizada...

 
anar a dalt