Algo en común (Garden State)
"Algo en común" és una de les meves pel·lícules preferides, i és per això que la vull recomanar. No és ni "cine d'ara" ni "cine d'abans", així que obro una nova categoria que es dirà "Recomanades", perquè no se'm ocorre res millor. S'accepten propostes sobre el sistema de classificació dels comentaris que penjo.
"Garden State" va ser estrenada fa uns 2 anys. És la primera peli dirigida per Zach Braff, protagonista de la sèrie Scrubs que vaig comentar fa poc. Aquest paio és realment molt bo, un crack.
L'argument d' "Algo en común" és simple: el protagonista (Zach Braff, el director) és un jove depressiu que retorna a New Jersey en motiu de la mort de la seva mare. Allà, es retroba amb antics amics, i coneix al personatge interpretat per la Natalie Portman, una tia molt excèntrica, mentidera compulsiva, de la que s'acaba enamorant.
"Algo en común" és una peli encantadora, amb uns personatges molt freakis i divertits (com per exemple l'amic que s'ha forrat inventant el "belcro silencioso"), i amb escenes i moments molt bons (sobretot quan estan d'alt dun precipici i comença a ploure).
La banda sonora és boníssima, amb cançons de Coldplay, The Shins, Frou Frou, Zero 7, Colin Hay, Nick Drake, etc., que queden molt ben contextualitzades.
Si sou fans del cine independent americà, i us agraden les pelis a l'estil "Little miss sunshine", segur que aquesta us agradarà.
Per cert, pels qui l'hagueu vist, ja em direu què en penseu del final. Quasi totes les crítiques que he llegit el deixen pel terra, perquè és un final típic, comercial, en una peli no tan típica. A mi personalment no em va desagradar, potser per la cançó que sona al final, que m'encanta. Això sí, és un final molt "pastís".
Puntuació: 9
Puntuació filmaffinity: 7,2
2 comentaris:
És veritat q el final et deixa amb una mica de mal regust de boca. No tant per ser com és, sinó per com desentona amb el q havia estat la resta de la peli. Realment crec q es mereixia una millor forma d'acabar, més original, més insòlita, tal com és la peli.
La veritat és q al principi no saps com agafar-te tot el q passa, però quan comences a ficar-te en situació, t'adones de la personalitat pròpia que té la peli i t'enganxes completament. Té un humor molt especial, però q a mi em va semblar tan anat de l'olla com genial, i una Natalie Portman a la que és impossible no caure rendit als peus.
Tan de bo molta més gent conegués aquesta peli.
Buena pelicula. Tan rara como desconocida, o al menos para mi, hasta que Marcel la recomendo en su blog - gran función social la de este blog-. Lastima que el director recuperara la cordura en el final de la pelicula.
De todas formas sería injusto recordar esta peli por ese final pasteloso, cuando nos regala más de 1 hora de locura y humor insolito pocas veces visto en el cine.
PD: Un bonsai nunca falta a su palabra,... bueno a veces si... si hay un partido de tenis de por medio
Publica un comentari a l'entrada