Twitter del bloc

dimecres, 21 de març de 2007

Menos que cero - Bret Easton Ellis


La novel·la "Menos que cero" va suposar el trencador debut de Bret Easton Ellis, autor dels posteriors i polèmics llibres "Las leyes de la atracción" i "American Psycho". En el moment en què va ser publicada va tenir un gran impacte mediàtic, convertint a l'autor del llibre en un forrat de 20 anys.

El llibre és un breu i brutal relat d'un grup de joves rics, materialistes, fills de magnats de Hollywood, que viuen sense rumb , atrapats pel món de les drogues, el sexe, la violència...Tots són rossos, tenen un broncejat perfecte, i condueixen un Ferrari.

"Menos que cero" està narrat en primera persona i en present. Les frases dels diàlegs són sempre molt curtes. El protagonista del llibre, Clay, un jove de 18 anys, narra impassiu i d'una forma freda i distant els succesos que l'envolten. Pràcticament a cada pàgina del llibre algú es fot una ralla de coca. Els amics del Clay són tan drogadictes que no s'enrecorden del què han fet al dia anterior. Constanment es relata la infelicitat d'uns mimats que tot i tenir-ho tot, no saben què fer amb la seva vida.

Com a exemple, reprodueixo la següent conversa del llibre, entre Clay i el seu pare, al qual veu molt poc perquè es passa la vida viatjant per negocis:

- ¿Necesitas dinero?
- No - le digo, sabiendo que luego me lo dará, tal vez al salir de Ma Maison o camino de su despacho.
- Pareces delgado - dice.
- Bueno...
- Y pálido.
- Son las drogas - murmuro.
- No me gusta que digas esto.

Sens dubte Bret Easton Ellis ofereix una contundent crítica a la joventut, a la falta d'interessos i motivacions d'aquesta, al seu materialisme, d'una forma directa i objectiva.
Crec que és un llibre interessant de llegir, encara que no sigui ni molt menys una lectura còmoda. De fet, en alguns moments "Menos que cero" és una novel·la bastant incòmode, perquè descriu situacions molt dures amb una passivitat i una fredor que posen la gallina de piel, com diria el geni. El fet que sigui tan poc descriptiu i que constanment es repeteixin les mateixes situacions (diàlegs sense sentit, drogues, discoteques, sexe, etc.) es pot arribar a fer pesat. Tot i així, no deixa de ser un llibre diferent, amb estil propi i recomanable.




 
anar a dalt