Twitter del bloc

diumenge, 25 de març de 2007

Little miss sunshine


"Little miss sunshine" va ser la sorpresa de l'any, al colarse entre les candidates a l'Òscar a la millor pel·lícula en la última edició dels Oscars. És un film molt divertit, entranyable, sencill, que combina a la perfecció els moments còmics amb els més dramàtics.

La pel·lícula ens explica les aventures per les què passa una familia un pèl freak, en el viatge que fan per presentar a Olive, la nena petita del grup, al concurs de bellesa infantil anomenat "Little miss sunhsine". La familia en sí, inoblidable, és la següent: un pare fracassat obsessionat amb l'èxit, una mare que fa tot el què pot per aguantar a la familia, un avi que esnifa heroina, un tiet gay am tendències suicides, un fill que fa 9 mesos que s'ha autoimposat un vot de silenci i una nena petita no gaire agraciada que somïa en convertir-se en miss. Cal destacar també l'instrument més important d'aquest grup tan disfuncional: la furgoneta groga.

Al llarg de la pel·lícula es donen situacions realment còmiques, i trobo que el guió és boníssim, hi ha diàlegs molt ben trobats. A mi personalment m'ha encantat el personatge que interpreta el Steve Carrell, pels seus comentaris i per la forma que té de córrer darrere la furgoneta! (si us fixeu en la imatge que he posat de la peli entendreu a què em refereixo)

Personalment sóc fan d'aquest cine americà independent, i per tant recomano enèrgicament veure aquesta pel·lícula! Si us agraden pelis de l'estil (encara que no són exactament iguals a Little miss sunshine) de "Lost in translation" i "Garden state", segur que aquesta us agradarà. També em recorda, en certa manera, a una peli molt freak, "Los tenembaus", encara que trobo que és bastant millor "Little miss sunshine".
Puntuació: 8

Puntuació filmaffinity: 7,7

"Quizá este es el tipo de entretenimiento para todos -con los suficientes ingredientes para que se te quede grabada- que los grandes estudios han olvidado cómo hacer." (Ty Burr: Boston Globe)

"Una historia de transgresión de normas, con buen estilo y bonita factura. (...) te deja una sonrisa en la cara y un sello de esperanza en el alma. (...) Puntuación: *** (sobre 5)." (José Manuel Cuéllar: Diario ABC)

"Magnífico debú (...) destaca por tres aspectos: la profundidad de su discurso, más allá de su aparente excentricidad; la perfección de su sorprendente guión (...) y la sencilla complejidad de la dirección, tan funcional como elegante." (Javier Ocaña: Diario El País)

5 comentaris:

el santo job ha dit...

a mi me encanta el papel que desempeñan tanto el experto mundial en Proust (que luego resulta no serlo) y el Piloto Daltónico...

en le fondo... todos son personajes supertiernos y llenos de cosas buenas, solo que cada uno lo hace a su manera.

No sé... hace que uno se sienta demasiado sensible =S

Hippie Circe ha dit...

Estic completament d'acord amb què el guió és boníssim, més que boníssim, jo m'atreviria a dir brillant! L'objectiu, claríssim; els girs, un darrere l'altre, tots inesperats; els personatges, ben construïts i amb evolució al llarg de la pel·li (sobretot el pare); i el clímax (des de cadàver en mà fins nen que descobreix que és daltònic), genial: tensió màxima (realment dubtem que arribin)+animalada màxima 100% creïble! A més, els impediments per aconseguir l'objectiu no són un enemic, sinó casualitats de la vida, la qual cosa, per a mi, sempre és preferible (jo tb sóc fan del cinema gringo INDEPENDENT, tot i que tema Lost in Translation s'hauria de discutir...). En fi, Little Miss Sunshine=road movie com déu mana de la qual n'haurien d'aprendre moltes altres (per ex. Y tu mamá también!) i a la qual podria continuar "piropejant", però ho deixaré amb brodadeta, brodadeta.

Fins aquí, dew!

P.S. (por cierto, Job, perdona mi incultura cibernética, pero ¿qué es un meme?)

Edu ha dit...

Només tinc valoracions positives per la peli, i ja deixant de banda si es independent o no, es igual, pero fan una bona peli, barrejant comèdia amb una situació familiar lamentable, i que s'acaba resolent d'una manera genial. M'encanten tots els personatges, en especial l'avi i el tiet.Total que molt be

Anònim ha dit...

M,ha agradat molt la sutilesa de les imatges, perqué, encara que la realitat de les vides que ens presenta té un transfons absolutament tràgic, no et deixa mal sabor de boca i hi ha sortides més que airoses per cadascun dels personatges. Bàsic l'espai de la furgoneta per observar l'evolució i interrelació entre ells, amb aquell mig somriure general del final del viatge del qui se sent, per fi, triomfador.

Quique ha dit...

Me gustaría resaltar de esta original y divertida pelicula las palabras del abuelo a su nieto en la furgoneta, gran consejo del abuelo.

 
anar a dalt