Twitter del bloc

diumenge, 18 de març del 2007

La vida de los otros

"La vida de los otros" ha guanyat recentment l'Òscar a millor pel·lícula extranjera, superant contra pronòstics "El laberinto del Fauno". Realment són molt diferents l'una de l'altre, i no es pot dir, ni molt menys, que sigui un premi inmerescut.

El film narra els últims anys de la República Democràtica Alemana (s'inicia el 1984) abans de la caiguda de Berlín i, més concretament, es centra en com un agent de la Stasi (policia secreta), ha d'espiar dia i nit a un poeta alemany i a la seva nòvia, que és actriu. A mesura que va descobrint intimitats de la vida de la parella, l'agent de la Stasi es comença a qüestionar la moralitat del seus propis actes.

"La vida de los otros" és una pel·lícula d'espionatge, d'intriga, amb una bona dosi de drama, dins d'un context històric que, per lo recent que és, pot ser en certa manera desconegut. Personalment la vaig trobar molt bona en tot els aspectes, encara que si li hagués de retreure algo, seria que els moments de teòrica tensió, valgui la redundància, són poc tensos. Tot i això, aquest element, la tensió en el film, no crec que sigui el més important pel director de la pel·lícula. Probablement el fet que sigui un film europeu hi té algo a veure. El què prima és la visió que es dóna d'un règim comunista on la llibertat d'expressió brilla per la seva absència, dominat per grisos executius corruptes, que només de cara a la galeria parlen de les bondats del socialisme. És a dir, un règim dictatorial.

Les actuacions són molt bones, destacant per sobre de totes la de l'agent de la Stasi (Ulrich Mühe), que composa un personatge gris, inexpressiu, desgraciat, que va evolucionant poc a poc a mesura que avança el film.

En definitiva, una bona pel·lícula europea molt recomanable. Pels qui hagueu vist "El laberinto del Fauno" i aquesta, estaria bé comentar quina hagués estat la vostra elecció a millor film de parla extranjera. En el meu cas, escolliria "El laberinto del Fauno", perquè m'encanta el magnífic món imaginari que crea, a lo "Alicia en el país de las maravillas" en un to més adult.

Puntuació: 7,5

Mijana filmaffinity: 8

La crítica ha dit:

"Un thriller de morderse las uñas" (Lisa Schwarzbaum: Entertainment Weekly)

"Un formidable relato. Una brillante película." (Joe Morgenstern: The Wall Street Journal)

"Tan entretenida como profunda. (...)

"Después de la excelente 'El hundimiento' (2004), el cine alemán demuestra que sabe mirar a su historia reciente con verosimilitud, espíritu contradictorio y capacidad de conmoción." (Javier Ocaña: Diario El País)

"Impresionante historia (...) le toma el pulso a temas (...) con una maestría sobrecogedora. Tanto como la mirada de Ulrich Mühe, perdida, bestial y desengañada (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (Javier Cortijo: Diario ABC)

9 comentaris:

GreyDwarf ha dit...

Es una de les moltes pelicules que preestrenen de gratis a la UAB


(recomanable)

[Costa postejar sovint, oi?]

Hippie Circe ha dit...

Ei, Marcel! Acabo de descobrir el teu blog, un blog sobre cine i llibres, i jo sense saber-ho! Ara no puc mirar-me'l gaire, que estic a la feina, però t'asseguro que el seguiré! I tu segueix-me la pista, a veure si descobreixes qui sóc... em coneixes...

Un petó i felicitats per aquest munt de posts!

Anònim ha dit...

Quiero y no puedo, esta es la sensación que me dejó la pelicula. El director supongo que quiere transmitir la situación política del momento, así como la falta de libertad existente para el pueblo (aunque no para los dirigentes del regimen que gozan de una libertad casi sin limites, muy propio de todas de las dictaduras). Pero todo este proposito, al menos en mi persona, se quedó en un triste "debe mejorar". No me creí la historia, ni tampoco a los personajes, sobretodo el espía, que pasa de ser "Harry el suicio" a la bondad personificada. Esta bien que los personajes evolucionen pero tanto en tampoco tiempo...es un poco forzado.

Pese a todo no me pareció una mala pelicula, aunque supongo que la categoria de pelicula extranjera a sido un poco floja este año en los oscars.

Quique

Marchelo ha dit...

hippie: pot ser que siguis la núria soto? ja m'ho confirmaràs!

quique: siempre tan positivo bonsai.. no recuerdo el día en que haya ido al cine contigo y te haya gustado la película! eres un extremo sibarita, ¡de eso no hay duda!

además, no has visto "el laberinto del fauno"...

Anònim ha dit...

Ei Marcel!

Primer de tot, benvingut a la comunitat "blogera" del sector. M'alegro d'haver contribuit indirectament en aquesta decisió, jeje.

Pel que fa a la peli que ens atén, coincideixo parcialment amb el comentari del quique. No em va semblar per res una mala peli, al contrari, crec q es molt constant, molt sòlida i amb un molt bon ritme, pero també li vaig trobar a faltar algo que la fes arribar més enllà del qualificatiu de "bona peli".

I aquest "algo" crec q és una mica més de risc. Tot passa de forma massa plàcida, amb cadascú al seu costat de la paret, sense trobar-se directament en cap moment i així segueix fins al final. També és veritat que patina una mica la exagerada rapidesa amb que canvia la mentalitat l'espia...

No obstant, no se li pot negar que funciona i que enganxa. Una bona peli. Això sí, l'Oscar li hagués donat a Guillermo del Toro.

Marchelo ha dit...

Martí: totalment d'acord. Aquesta falta de risc a la què et refereixes crec és en part al què em referia jo que a la peli li falta tensió. En cap moment arribes a patir de veritat pels personatges principals.

Espero seguir veient els teus comentaris x akí!!

Hippie Circe ha dit...

Marchelo: yes, it's me! Com ho has sabut tan depressa, Sherlock??

Parlem.

1 petonet!

Anònim ha dit...

La meva opinió sobre la peli es pot fer agafant una mica del que s’ha dit per aquí. El primer plantejament dels fets prepara a l’espectador per una peli “d’espies” molt interessant. Però lluny de ser això simplement van passant les coses i els moments de tensió amb els jetos del capità no porten enlloc. Clar, ens posen el tio en una classe de la uni amb escenes d’interrogació i dius oh yeah, pero al final queda en res. Coincideixo amb el kike que osti el canvi de poli malo a poli bueno es com molt sobtat, per molt k ens ensenyin com veu el personatge k la seva vida es una merda i k lo k dona suport potser no su val tan, no se, xoca un xic. Coincideixo amb martí i marcel amb el fet k no hi ha moments allo potents de tensió i nervis, en cap moment pasu “un mal ratu”.

Pero bueno, a part d’això, mola el final, el paper de la tia, del capità, com fa el llibre el final del capità…realment el final em va agradar, i tot el context de la peli, kuan cau el mur de berlin i estan censurant cartes…enfi ma agradat i esta ben feta, pero podria haver estat mooolt millor. I conforme, Guillermo del toro s’ho mereixia ben be igual o mes

Anònim ha dit...

perdo per posaru dos cops, internet falla

 
anar a dalt