Twitter del bloc

dissabte, 10 de març del 2007

El Buen Alemán


Sempre ens quedarà Berlín. El Buen Alemán (The Good German) és la nova pel·lícula produida pel tàndem George Clooney-Steven Soderbergh (a més, interpretada pel primer i dirigida per l'últim).
La seva principal característica és que intenta recrear el cine d'abans, dels anys 40 o 50, amb una història d'espionatge i romanticisme i un argument molt lineal (sense pràcticament un flashback). És a dir, tot molt clàssic.

Tècnicament és impecable: tot està molt ben recreat, els decorats (Berlín en ruines), la roba dels personatges, i realment sents com si fos una peli antiga antiga, amb la gràcia que els actors que l'interpreten són actuals, i els personatges probablement no siguin tan plans com en aquella època (bons i dolents) sinó que són sencillament supervivents, molts d'ells de moralitat més que discutible.

La crítica ha acollit "El Buen Alemán" més aviat d'una forma discreta. Se li critiquen varis aspectes, però per sobre de tot, se li retreu el que busqui la perfecció tècnica en la recreació del cine d'abans i s'oblidi de la història, dels personatges. També es destaca com a punt negatiu el què tot l'aspecte formal sigui clàssic, i en canvi els personatges i escenes de la peli no ho siguin tant.

Sincerament, vaig anar al cine amb esceptisisme, perquè pensava que probablement m'aburriria moltíssim, i per les crítiques no massa bones que havia llegit, però contra pronòstics vaig disfrutar molt, el guió em va encantar (hi ha frases de la peli que intenten ser mítiques i lapidàries com les d'abans, i ho aconsegueixen), la banda sonora també, i vaig trobar genials les actuacions, sobretot la de la Cate Blanchett. A més, fa gràcia veure al Spiderman fent un paper de cabrón.

No us perdeu el final, homenatge descarat a "Casablanca".

Puntuació: 8


La crítica ha dit:

"En esta mezcla de géneros que es 'The Good German', Soderbergh ha tratado de resucitar la magia del Hollywood clásico, principalmente sacando todo el aire, la energía y el placer de su propio modo de dirigir." (Manohla Dargis: The New York Times)

"Brillantez hueca (...) Soderbergh retrata la Alemania de 1945 con gran factura pero sin alma." (Carlos Boyero: Diario El Mundo)

"Curioso ejercicio de funambulismo clásico, una película situada, rodada y concebida para 'ser' de 1945 (...) imágenes portentosas de un Berlín en ruinas (...) el problema es que se les nota demasiado a todos el truco y las ganas de hacer algo 'a lo...'." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)

"Intriga hay más bien poca; la acción progresa con alguna dificultad por falta de materia prima (...) Soderbergh está desde hace bastantes años en una accidentada búsqueda de la originalidad y el éxito, sin que parezca capaz de cobrar plenamente la pieza." (M. Á. Bastenier: Diario El País)

9 comentaris:

Celtic_Fox ha dit...

Hola! Totalment d'acord amb la opinió d'en Marcel, tot i que afegiria que no és tan lineal com sembla, ja que hi ha una constant evocació a l'antiga relació d'en Clooney amb la noia.
En tot cas em sembla una peli que d'haver-se fet a l'època, hauria estat considerada com molt bona.
Continua endevant amb el Blog Marcel, ja que és genial tenir un crític al que un coneix i serà ben diferent d'anar al cinema amb la recomanació d'un Boyero, per posar un cas!

Marchelo ha dit...

Gracias Cormcrak por tu comentario, tienes razón con lo de que no es tan lineal. De hecho, la película está contada desde 3 puntos de vista distintos: primero el del personaje Tobey Maguire, después el de George Clooney y finalmente el de Cate Blanchett. A ver si te veo más x akí!

Oscar Barbancho ha dit...

Vull felicitar-te per aquest blog que ara comences. Ja tinc ganes de veure la crítica de "Ja me maten".
Si es poden fer suggeriments, proposo una secció de crítica als crítics que tot ho saben.

Marchelo ha dit...

Gràcies Oscar!

la crítica de "Ja me maten" no sé si arribarà, he hagut de buscar x internet quina peli és, i la veritat és que sembla molt.."chunguita"!

estaria bé una crítica als crítics que tot ho saben: per exemple, les crítiques del fotogramas son completament inútils, el 90% de la crítica l'ocupen amb referències a altres pelis que no ha vist ni deu, i el restant 10% en intentar posar totes les paraules més difícils que han après en el diccionari de la RAE.Lamentable.

Anònim ha dit...

buenas, tota una sorpesa saber que fnalment la teva afició s'ha convertit en una forma de vehicular idees. El cert és que m'agrada la idea del blog en si mateixa i estic fabricant un webzine de cine ara mateix a través de la que podríem retroalimentar-nos. Som tots gent de cinema però en fi, tampoc no mengem a ningú... Sigues més sever amb les obres, El buen Alemán és una mostra més d'un acusat manierisme (a lo Dalia Negra) que està, entre altres coses, anul·lant nous models d'actuació i fent que l'"indie" estigui cada cop més a prop del cinema comercial i familiar. El clàssic no és una forma de fer, pel contrari observeu atentament al mestre Eastwood. Això és saber fer clàssic! El classicisme correspon a una narrativa codificada en la que el director ha de fer valer el seu punt de vista, sense fer-lo extremadament visible, és un llengatge inconscient, un treball d'artesania. Sempre vostre. Yago

Marchelo ha dit...

Yago, quina sorpresa més gran veure't x akí!! ja em passaràs la direcció de la teva pàgina web, ok? Seria genial que poguessis anar deixant els teus comentaris x akí, series sens dubte la "veu autoritzada" :) entenc el què vols dir, i el què se li critica a "El Buen Alemán", i de fet per això pensava que no m'agradaria, però tot i així vaig passar un molt bon rato veient-la. De totes maneres reconeixo que sóc molt fàcil de contentar, i molt benèvol puntuant!! La Dàlia Negra no la vaig anar a veure precisament xq recordo que se li criticava la seva fredor, el primar la forma al contingut, al igual que passa amb "El Buen Alemán". Espero veure't més per akí!! 1 abraçada!

Anònim ha dit...

cormac :pobre clooney debe ser muy desgraciado si esta toda la peli pensando en su exnovia...que pesadez !
Anonimo dijo :Eastwood ? cual ? el inexpresivo, facistoide,vengador o el bordeador ultrarepublicano/liberal ?.ser un gran director exime ser facha/ambiguo? .El arte debe ser la "sofisticacion de los burgueses" o el/la arma de los intelectuales en su contribucion social ?
oscar ( no oscarizado )menos felicitar y mas opinar !

Celtic_Fox ha dit...

Venecialoca: Propongo que, aunque no sea mi blog, evitemos temas políticos... está de más las opiniones que pueda tener Eastwood sobre política norteamericana (confundir el termino "facha" con un conservador americano no parece muy adecuado de todas formas). En fin, una idea nada más, para evitar que el blog se vaya por las ramas o se pierda su espiritu auténtico

Anònim ha dit...

Gracias intiresnuyu iformatsiyu

 
anar a dalt