Dersu Uzala
Dersu Uzala, és, sens dubte, una obra mestra, una de les moltes del gran Akira Kurosawa.
Aquesta meravellosa pel·lícula narra la gran amistat que sorgeix entre un coronel rus i un nòmada, Dersu Uzala, al trobar-se mentre el primer guia una expedició militar destinada a diseñar la cartografia d'una zona de l'estepa rusa. Mica en mica es van coneixent l'un a l'altre, forjant una gran amistat que durarà al llarg del temps.
La història és, sintetitzant, un cant a l'amistat i a la bondat de l'home. El personatge del Dersu Uzala és, en la meva opinió, un dels més entranyables de la història del cine (almenys de la història del cine que personalment coneixo). Dersu desconeix el mal, i per tant, no entèn com algú pot intentar fer-lo. En aquest sentit, és interessant veure com en el moment en què el coronel se l'emporta del seu hàbitat habitual, el bosc, Dersu es sent desorientat, i no comprèn les regles que regeixen el "món civilitzat".
D'altra banda el Coronel és un personatge igualment pur, que únicament es diferencia de Dersu en el coneixement d'aquest "món civilitzat". Coronel-Derzu, una gran dupla!
A títol anecdòtic, se sap que George Lucas va basar un dels seus personatges més mítics de Star Wars, el Yoda, en el personatge de Dersu, fruit de la profunda beneració que aquest Rei Midas del cine profesava cap al mestre Kurosawa (queden descartades, per tant, les teories que asseguraven que George Lucas es va inspirar en Jordi Pujol per a crear el personatge de Yoda).
Entrant en la pel·lícula, és d'aquestes que es prenen el seu temps per explicar el què han d'explicar, és a dir: que passa poc i el què passa, passa lent. Això, sens dubte, pot tirar enrere als qui no els agradin aquest tipus de pelis, mal anomenades lentes. Si la comenceu a veure i teniu la tentació d'apagar la TV, recordeu que si ho feu us perdeu un final que és boníssim, conmovedor i inolvidable!
Puntuació: 10
Mitjana filmaffinity: 8,5 (alta alta)
La crítica ha dit:
"Hermosa historia de amistad entre seres puros. Preciosa" (Carlos Boyero: Diario El Mundo)
"Un espléndido filme, dirigido con mano maestra (...) Impresionante" (Fernando Morales: Diario El País)
5 comentaris:
a mi me encantó... me pareció (por muy gaylofollen que suene) una película hermosa y bonita, no sé, de esas que te levantas con buen rollo. Aunque, como todas las de Kurosawa, es lenta que te cagas.
Por cierto, te iba a comentar... aceptarías alguna colaboración con críticas de esas pelis que sé que no vas a ver? jajjaja ya sabes que nuestros gustos son muy distintos.
Un saludo crack!
PS: Edu y Cormac, habilitad vuestro perfil!!
josiño: si quieres colaborar encantado, pásame tu crítica por e-mail y, si supera un duro examen de censura, la cuelgo :)
correr,correr...todo rápido:coche,comida,politica,lectura,sexo,cine.Porque? y el placer de soñar en los bosques,rios, estepas...Dejad que, como en "Dersu", fluyan los rios, la imaginacion corra por vuestro seso ( no sexo ! ).Pasad del "cine exprés" al "cineartevida"
quien fue el estupido que asoció la palabra "lenta" como adjetivo de pelicula mala?. Si la pelicula es buena, como es el caso del cazador, mejor que sea lenta y se pueda disrutar con plenitud. Es mas, normalmente las peliculas que son "rapidas" (aunque no acabo de entender muy bien cuando una pelicula es rapida o lenta)son peliculas en las que el director no tiene mucho que decir y tiene prisas por acabar.
Del Cazador, no recuerdo con exactitud su banda sonora, no recuerdo de manera precisa ningún diálogo en concreto, ni tan solo el trabajo de los actores; pero siempre que pienso en una buena pelicula me viene a la cabeza el Cazador.
Soy partidario de no tener prisas por llegar ( a no se donde), aunque eso no quiere decir que sueñe con los bosques y los rios.
Quique. (mas conocido como iniesta, con la estatutara de Giuly)
Doncs jo si que faig diferències amb pelis lentes o ràpides, i en aquest cas es pot considerar lenta amb gust. O sigui pokes vegades pots gaudir d'una llarga peli k allarga tots els moments pero son agradables. Enfi una peli per gaudir, molt maca, on l'amistat entre persones molt diferents, de cultures diferents, arriba al límit.
Per cert,molt emocionant 2a trobada dersu i el rus
Publica un comentari a l'entrada