Californication
Aquest diumenge a la tarda volia anar al cine, però al mirar el diari quines pel·lícules feien vaig pensar que millor quedar-se a casa, no n'hi havia cap que em motivés... per això aprofito per recomanar-vos una sèrie que em té enganxat (sí, una més!): Californication, protagonitzada per David Duvochny (sí, el soso del Mulder d'Expediente X).
"Californication" ens mostra, barrejant comèdia i drama, la vida del Hank Moody, un escriptor amb grans problemes per escriure, que viu del seu últim èxit (5 anys enrere), fornicant dia sí dia no, mentre intenta reconquerir la seva ex-dona.
Estem davant una sèrie realment divertida, amb capítols de 25 minuts de duració (sempre es fan curts!), un personatge protagonista excel·lent (té el cinisme del House però és molt més humà i proper) i un guió molt bo. Cada capítol és diferent de l'anterior i, almenys en la primera temporada, els protagonistes van evolucionant, així com la relació entre ells.
L'actuació del David Duvochny m'ha sorprès molt positivament, fa seu el personatge. El tenia per un actor molt limitat, i probablement ho sigui, però es converteix en el Hank Moody, un penjat carismàtic amb qui ràpidament congeniem.
Ara mateix l'oferta que tenim de sèries americanes és brutal, però en realitat, de bones bones no n'hi han tantes. Aquesta, tot i no ser una obra mestra, mereix una oportunitat. Ja em direu que tal us ho passeu amb el Hank Moody!
8 comentaris:
Californication em cau malament perquè utilitza el recurs fàcil de posar tetes als 3 primers capítols. I prou!
Red_HoOk, no saps el que dius, jejeje, esperat a un dels últims, el de la "dona explosiva".... i després, ja si eso, parlem ;)
(sobre la sèrie, he vist només la primera temporada, i duen que la segona baixa bastant el nivell...:S)
A mi tampoc m'agrada gaire!! entre d'altres coses perque no soporto al Duchovny, però va ser curiós veure "les tetes" com diu Red.. de la filla petita de la Nanny (la recordes???)
Xevi jaja és veritat que fan servir aquesta vil tàctica... però has vist primera temporada?
Capità, a tu et va agradar la primera?
Mònica, a mi el Mulder tampoc m'agrada gens, però sí crec que ho fa molt bé en aquesta sèrie...
Veig que sóc l'únic fan de Californication jeje
salutacions
Yo te apoyo. He visto las dos temporadas y me parece una serie excelente, que hay que situar muy por encima de la sobreexposición sexual de los tres primeros episodios. El personaje de Duchovny te engancha y te seduce, y su relación con su hija pequeña es magnífica, chispeante. En realidad, es una serie de calado mucho más sentimental de lo que peuda parecer, porque lo que mueve a Moody, por mucho polvo fácil que eche (de todas maneras, reduce bastante el ritmo a medida que pasa la serie), es el amor, amigos. Lástima de conclusión precipitada y faciloide de la T1, bastante decepcionante.
Ciertamente, todo un "hallazgo" Madeline Zima, la niña de "The nanny"... y un placer, en la 2ª temporada, volver a ver a Madchen Amick, de la que no sabía nada desde "Twin Peaks". Para mí, una serie muy recomendable. Saludos.
Vaja... veig que t'agrada tan com a mi Californication. Pura casualitat, però la semana que vé publicaré la meva resenya de la serie. Un altre cop, felicitar-te per la tasca que fas al blog (i en català!). Salutacions.
http://cachecine.blogspot.com
A mi em va agradar molt la primera temporada. Però també m'han comentat que la segona no és igual, per tant encara no m'hi he posat.
Yo quise ver esta serie, pero no pude. Me quedé en los 5 o 6 primeros capítulos de la primera temporada y no pude seguir, no me gustó nada. Prefiero a Mulder mil veces antes que a Hank Moody.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada