Twitter del bloc

diumenge, 8 de febrer del 2009

El curioso caso de Benjamin Button

Que gran és el cine! Amb "El curioso caso de Benjamin Button" David Fincher ha creat una d'aquelles històries bigger than life que només Hollywood sap fer tant bé: un conte extraordinari sobre un home que neix, viu i mor sent diferent. Una d'aquelles pel·lícules que anomenem "d'Oscar", que ha rebut ni més ni menys que 13 nominacions, incloent millor pel·lícula, director, guió, actor principal, actriu secundària, entre d'altres. 

Benjamin Button (Brad Pitt) neix el dia en el que s'acaba la 1a Guerra Mundial amb aparença de monstre: tot i ser un nadó, presenta símptomes propis d'una persona de 80 anys. Resulta que la seva vida va a l'inrevés: neix sent un ancià i es va fent jove. Al llarg de la seva vida anirà coneixent a gent, enamorant-se de la Dasy (Cate Blanchett), amb qui viurà un amor impossible, que es veurà dificultat per la seva especial condició. 

Sembla mentida que el director d'aquesta gran pel·lícula sigui David Fincher, autor, entre d'altres, de les magnífiques Seven, El Club de la lucha o Zodiac. Amb el canvi de gènere que ha fet ha demostrat ser un dels grans, capaç de tirar endavant qualsevol projecte que es planteji. "El curioso caso de Benjamin Button" és un film èpic, melodramàtic, molt allunyat, en quant a temàtica, del què havia fet fins ara. Ha composat un clàssic sense caure en histrionismes, com sí va fer recentment Baz Luhrmann amb Australia. 

"El curioso caso de Benjamin Button" és, com les anteriors pel·lícules de Fincher, un film tècnicament impecable, una fita difícilment igualable. Els efectes especials són brutals: el sol fet de que veiem al Brad Pitt en edat avançada i que no ens plantejem ni un moment la veracitat de les imatges demostra l'excel·lent i laboriós treball que s'ha fet. No només això, sinó que la fotografia també és impressionant, composant constantment escenes memorables, una delicia per la vista. Segurament s'emportara un grapat d'Oscars de caire tècnic. 

Pel que fa la història, guarda punts de connexió amb "Forrest Gump" i "Big Fish". La primera, per ser també el protagonista algú diferent que ha de lluitar contra la seva pròpia condició per poder viure; en quant a la segona, per la màgia de la història, que es desprén també en cada un dels fotogrames de "El curioso caso de Benjamin Button". La pel·lícula és molt llarga (165 minuts) però és que és necessari, tenint en compte que s'ha d'explicar tota una vida, de principi a fi. Fins i tot trobo que hi ha alguns moments de la vida del Benjamin Button que queden poc explicats, com el de la relació amb el seu pare, probablement per la retallada que deuria patir el film en la sala de montatge. 

Brad Pitt demostra, una vegada més, que quan té una bona història pot ser un gran actor. A "El curioso caso de Benjamin Button" està especialment moderat (que no innexpressiu), medint cada un dels seus gestos, i transmet molta serenor al seu personatge. En quant a la Cate Blanchett, és una actriu impressionant, d'estranya bellesa, i en aquesta pel·lícula ho fa prou bé.  

No he vist tots els nominats a millor pel·lícula, però tinc la sensació que "El curioso caso de Benhamin Button" té moltes possibilitats de ser la guanyadora. És una pel·lícula que serà recordada, un futur clàssic, que agradarà a gran part del públic i crítica. Espero conéixer la vostra opinió, però crec que en aquesta ocasió estarem tots d'acord. 
  • Puntuació filmaffinity: 8,2
  • Puntuació Marchelo's Wei: (****1/2)
El millor: és gran en tots els sentits! El pitjor: que encara hi hagi molts que questionin al Brad Pitt. 


12 comentaris:

Cecil B. Demente ha dit...

El guionista és el mateix que Forrst Gump, em sembla, i per cert, jo també li trobo certes semblances amb El increíble hombre menguante.

Jordicine ha dit...

És extraordinària, tens tota la raó, i la gran candidata als Oscars... però, per trobar-li alguna cosa, al personatge de Benjamin Button li trobo a faltar una mica de profunditat. El veiem tres hores i pràcticament no saben res d'ell. Jo li posaria un 8. Per sobre, la vaig veure ahir d''estranquis', i em quedo amb 'Slumdog millionaire'. SEN-SA-CIO-NAL. Divendres l'aniré a veure al cinema. Una abraçada.

Marchelo ha dit...

Cecil B, és cert, el guionista és Eric Roth, el mateix que Forrest Gump!

Jordicine, tinc moltes ganes de veure Slumdog millonaire, tothom en parla molt bé!

Gràcies pels vostres comentaris!

Ivan ha dit...

Mmmm...doncs hi aniré a veure a Pitt y la seva troupe, jeje, pero abans veuré Slumdog Millionaire, l'has vist Marchelo?
Una abraçada

Deric ha dit...

Després de llegir-te encara tinc més ganes d'anar a veure-la.

Marchelo ha dit...

Ivan i Deric, estic convençut que l'acabareu veient, només espero que us torneu a passar per aquí per deixar les vostres opinions :)

Salutacions!!

Els dijous nous ha dit...

Bones!!
em sembla que t'ha entussiasmat!! jo tinc moltes ganes d'anar-la a veure, em sembla que caurà aquest cap de setmana...
No entenc el que molts diuen:"és molt bona però massa llarga" en què quedem? si una cosa està ben feta és, entre altres coses, perquè té la durada adequada (com tu dius ha d'explicar tota una vida). En tot cas podríem acusar un film de falta de tensió o d'un guió o ritme irregular, però no entenc l'acusació que alguns fan d'aquest film i de molts altres com "massa llarg". En fi, m'esperaré a veure-la!
Salut!!

marcbranches ha dit...

Técnicamente impecable, pero tiene una carencia, para mí, relevante, y lo han comentado por ahí arriba: el personaje principal. Prácticamente plano, su psicología no está en absoluto desarrollada, es una especie de barco a la deriva de los que están a su alrededor, en especial Daisy. No habla, no se emociona ni emociona, no hay dibujo de personaje. También ocurre un poco con los demás, con la excepción del de Cate Blanchett. Compárese con "Zodiac" (para mí, esta se encuentra mucho más cerca del adjetivo "clásico"), en las que sabemos de qué pie cojea cada personaje a los cinco minutos de conocerlos. A mí esto me distancia de la película, que no logra emocionarme como pretende. Saludos.

M.I. ha dit...

Holaaaaaaaa!!!, qué alegría me da volver a entrar en tu blog después de tanto tiempo!!!.
Pues nada, ya estoy por aquí, leyéndoos. Todavía no me he incorporado al mundo del critiqueo. Espero poder hacerlo pronto, y espero que siga la comunicación entre nuestros blogs.
Besos, amigo!.

Marchelo ha dit...

Els dijous nous, ja em diràs què t'ha semblat!! tens raó, això de que una peli és molt llarga és molt relatiu, encara que sí que crec que hi ha ocasions en les que un film podria durar més o menys. Aquest no és el cas, però!

Marbranches, tienes razón, el protagonista muy carismático no es... acepta resignado su condición, y vive una vida "normal", pese a ello. A mí sí me emocionó.. gracias por tu comentario!

MI, que alegría tenerte de vuelta!! no dudes que leeré tu blog en cuanto lo "enciendas" de nuevo!

Saludos para todos!

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

David Fincher és un director dels grans. No m'imagino aquesta història en mans de Baz Lurhmann o Tim Burton.

Fincher té un domini de la fotografia i la imatge grandiosa, però no és ni barroc, ni megalòman.

Una molt bona pel.lícula que millorarà amb el pas dels anys.

http://ventetdelsud.blogspot.com/2009/03/el-curios-cas-de-benjamin-button.html

Anònim ha dit...

Free ebay finally


I know I am onto something good, now I can use http://www.BuySellDirect.net FREE to sell and make extra money.


http://www.BuySellDirect.net is a FREE ebay to sell your products

 
anar a dalt