Twitter del bloc

diumenge, 25 de gener del 2009

La ola

És curiós la poca credibilitat que li queda a la frase "basada en fets reals". M'explico: "La ola" està basada en una novela, que a la vegada es va inspirar en un experiment que va dur a terme un professor americà l'any 1967, els resultats del qual no han trascendit. Aquest bon home volia demostrar als seus alumnes com la societat alemana va arribar a acceptar el nazisme, instaurant un sistema autocràtic en la seva classe.

Aquest és l'interessantíssim punt de partida de "La ola", pel•lícula en la que el director agafa la idea de l'experiment per reflexionar a petita escala sobre el comportament de la societat en la creació d'una dictadura. En aquest cas el professor, Rainer, fa un curs d'una setmana als seus alumnes alemanys sobre l'autocràcia, i la primera pregunta que els fa és: creieu que el nazisme podria tornar a sorgir avui dia?

El punt fort de "La ola" és sens dubte la seva història (tot i que no siguin fets reals). En general enganxa veure lo manipulables que són els estudiants a partir del moment en què deixen de banda la seva individualitat per formar part d'un col•lectiu amb objectius comuns.

No obstant això, hi ha una bona estona en el que el film no progressa, fins que arriba a un desenllaç tant impactant com previsible. I és que en el fons el missatge del film és més que simple (massa i tot), ja que es pot resumir (de fet, la pel·lícula ho fa) en la típica pregunta que ens feiem quan erem petits: i si et diuen que et tiris per la finestra també t'hi tiraries?


L'actor principal de "La ola", el professor, que per cert té certa retirada amb el Jason Stanham, té una actuació més que correcte, creant un personatge creïble. En general els estudiants ho fan força bé, sobretot el més desequilibrat, un inadaptat social. Això no obstant, "La ola" no és una pel·lícula que destaqui especialment per les actuacions.

Tot i tenir alguns moments propis de telefilm, i un missatge un pèl pla i ja conegut, "La ola" és una pel•lícula recomanable, que a part de fer-te passar una bona estona et fa pensar.
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***)
  • Puntuació filmaffinity: 7,2
El millor: la seva història. El pitjor: si realment fossin fets reals seria encara més impactant...

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Comparteixo amb tu, quasi bé tot el que dius. Hi ha un punt de la pel·lícula que intenta indagar en el que pensen els alumnes (sobretot a la festa nocturna a l'aire lliure i que és molt farragosa). El que em sobta es que un professor que va a l'institut amb una samarreta del Ramones i que fa gala un posat anarquista, al cap d'unes hores sap portar els seus alumnes cap una ideologia feixista. Crec que en aquest punt el director tindria d'haver-se esplaiat un pèl més o pot semblar que a Alemanya estan fets de pasta nazi i que no els costa gens tornar al precipici. I parlant del nazis, has vist el cartell en espanyol? sense venir a "cuento" ha posat esvàstiques a tort i a dret.

http://www.sensacine.com/film/galerievignette_gen_cfilm=134390&cmediafichier=19010028.html

Suposo que ja hauràs vist que el símbol en que s'inspiren es la famosa ona d'en Katsushika Hokusai, no sé si la coneixies (jejejejeje).

Jordicine ha dit...

Em va encantar. El paper del professor i de l'alumne que el segueix a tota arreu són sensacionals. I estic convençut que això pot passar en qualsevol moment, a qualsevol lloc. Només cal un líder. I, en cas contrari, només cal pensar en Hitler. Una abraçada, Marchelo.

Marchelo ha dit...

Hola Jean, estic totalment d'acord amb tu, la peli no aprofundeix tant com podria en les motivacions del professor, i es podria arribar a pensar que tot alemany porta un nazi dins, quan per sort no és així.

gràcies pel teu comentari! ah, i sí, la Ola em va recordar moltíssim a Hokusai :)

Jordicine, gràcies per passar-te per aquí... doncs quina por pensar que és tan fàcil que algo així succeexi, no creus?

Salutacions a tots!

Anònim ha dit...

El meu estimat Marchelo, encara que sembli inversemblant, això va esdevenir en una setmana, en el film, estic d'acord amb vostè, que tot sembla com molt precipitat, però això és perquè és impossible comptar tot. Però em va semblar una gran pel lícula, i que és veritablement esgarrifós és que dóna les claus perquè aquest gran problema es regeneri.

Bargalloneta ha dit...

Fa pocs dies que la vaig veure i estic completament d'acord amb tu!!!
Em va agradar molt, i és un exemple clar del que podria passar, si no ha passat ja!!!!
petons!

Bargalloneta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
 
anar a dalt