El niño con el pijama de rayas
"El niño con el pijama de rayas" és l'adaptació a la gran pantalla del best-seller de John Boyne, d'igual títol, un llibre que un servidor encara no ha pogut llegir (tot i que fa temps que està sobre la tauleta de nit). No puc per tant comparar la fidelitat de la pel·lícula amb el llibre, tot i que pel que m'han dit, s'hi assembla bastant.Bruno és un nen alemany de 8 anys fill d'un general nazi, que és traslladat a Auschwitz per dirigir el camp de concentració. El Bruno, avorrit, acaba fent amistat amb un altre nen, que curiosament sempre porta un pijama a ratlles i no pot sortir mai de la "granja" on treballa.
A hores d'ara, per sort, poca gent queda per convèncer sobre l'horror que va generar el moviment nazi i el terrible genocidi que es va cometre cap els jueus. No només s'han fet moltíssimes i grans pel·lícules que reflexen aquest trist episodi de la nostra història contemporànea, també al llarg dels anys s'ha escrit i parlat molt sobre el tema. No obstant això, cal dir que "El niño con el pijama de rayas" aporta quelcom novedós no tant en els fets que explica, de sobres coneguts per tots, sinó en els ulls a través dels quals els vivim, els del Bruno. Així doncs, ens trobem amb la innocència d'un nen que no entén per què els jueus no són persones; per què són tots dolents; per què el seu amic no pot sortir del camp de treball...
Com a pel·lícula "El niño con el pijama de rayas" té una estructura narrativa un pèl repetitiva, amb forma de bucle, ja que constantment es repeteix el mateix cicle: Bruno visita el seu amic jueu - Bruno torna a casa, sense que es noti més progrés que la pròpia amistat que es va forjant entre els dos nens. No és fins els 10 minuts finals, de creixent tensió, que es trenca per fi el cicle i el film avança cap el seu tràgic desenllaç.
Més enllà del Bruno, els protagonistes que l'envolten - la seva familia- romanen estàtics (excepte la mare del Bruno, quan descobreix l'autèntica naturalesa del seu marit, i la filla, que es converteix en una hooligan nazi) i desdibuixats, resultant en moltes ocasions intrascendentals. Concretament el personatge del pare podria haver estat força més complexe.
Tot i quedar-se a mitjes del què podria haver estat, "El niño con el pijama a rayas" és una bona pel·lícula, sincera i necessària (per molt que se'n parli sempre ho serà) amb elements cinematogràfics de notable qualitat: la fotografia, els actors (el millor: el jueu que era metge, sens dubte) i la banda sonora del sempre efectiu John Boyne, es sincronitzen a gran nivell.
- Puntuació Marchelo's Wei: (***)
- Puntuació filmaffinity.com: 7,2
El millor: un innocent i nou punt de vista sobre l'Holocaust. El pitjor: és correcte, però no busca l'excel·lència; es fa repetitiva.
7 comentaris:
Había escuchado buenas críticas hacia esta cinta (todavía no la he visto), de hecho la historia a priori es bastante atrayente. Por lo que comentas si bien la trama se hace repetitiva a lo largo del metraje, la película es un buen producto. Me apunto para verla, ya que estas temáticas me resultan sumamente interesantes.
Saludos!
No tinc previst veure-la. El llibre ja em va semblar massa avorridot. Crec que està molt sobrebalorat... tot i que ja m'agradaria haver-lo escrit a mi, està clar. Una abraçada.
Me parece emocionalmente fraudulenta, tramposa, reiterativa, si no en un grado tan grande sí en parte, en cuanto a los errores de bulto de "La vida es bella". Es una historia demasiado terrible para contarla de manera edulcorada.
Saludos.
Descubro tu blog en otro blog amigo. Interesante propuesta la tuya.
Con respecto a la película, sin haberla visto, encuentro numerosos argumentos (sea por proceder de un best-seller que no acabó de engancharme, sea por puro instinto) como para pensar que no me he perdido gran cosa.
Un saludo.
Fa servir recursos de la Vida es bella exagerats. Allò del nen era la part dramàtica d'aquella peli. Per la resta de coses, el tema està massa sobat i el final ens l'imaginem tots.
Molt bones, Sincerament no tinc cap intenció de veure-la. Tot i tractant un tema tant delicat, igual que el llibre crec que serà un "pastelón" i perdoneu l'expressió. Tot perquè tothom digui: oooh, és tant bonica (bonica? és un drama!), fa tanta pena (evidentment que fa pena, que és l'holocaust per favor!). Ja està, ja m'he quedat a gust.
Salut!
Hola a tots, disculpeu el retard en contestar, últimament vaig liadíssim!! veig que aquesta peli no acaba de convèncer a ningú, i amb raó...
salutacions a tots!!
Publica un comentari a l'entrada