Vicky Cristina Barcelona
El procés de creació-gestació i posterior part de la darrera pel·lícula de Woody Allen no fa més que confirmar un dels trets característics de la identitat catalana ( a lo millor la Vicky els va estudiar en el seu estrafalari Màster): la nostra il·limitada capacitat d’auto-flagel·lació, envoltada d’una insatisfacció crònica.Quan es va saber que Woody Allen filmaria a Barcelona, no ens vàrem emocionar pel fet que un dels mites del cine ens visités; ens vem preguntar quants diners pagaria l’Ajuntament.
Quan es va confirmar que el títol del film seria "Vicky Cristina Barcelona", no ens vàrem alegrar de que el nom de la nostra ciutat quedés ja per sempre en la memoria cinematogràfica d’aquest geni; el vem titllar de cutre, poc imaginatiu i publicitari (serà qüestió de cambiar el nom de una de les seves millors obres, Manhattan).
Finalment, un cop hem vist la pel·lícula, quan comprovem que es mostren les localitzacions més emblemàtiques de Barcelona, no estem satisfets per veure en una pantalla de cine racons pels quals tots hem caminat; ens queixem de com s’ha forçat el que apareguin sí o sí les parts més reconeixibles de la ciutat. Auto-flagel·lació i insatisfacció crònica.
Sobre les localitzacions, que sembla ser la única cosa a comentar d’aquesta pel·lícula, només em faig tres preguntes:
- No és també Manhattan o Match Point una successió dels millors llocs de NY i Londres, respectivament?
- No hauríem d'estar orgullosos de veure la nostra ciutat en una pel·lícula del Woody Allen?
- Creieu que l'espectador no barceloní o que no conegui la ciutat s'irritarà per l'ús forçat que se'n fa de les seves localitzacions?
Feta aquesta petita introducció, sembla obligatori posar nota a "Vicky Cristina Barcelona" tenint en compte tot l'anteriorment fet pel Woody Allen, que no és poc. I aquest és un dels grans hàndicaps d'aquest prolífic director, que viu atrapat en un tòpic al que a tots ens agrada recórrer: el passat sempre és millor. Doncs bé, "Vicky Cristina Barcelona" és una comèdia entretinguda i lleugera, en la que el mestre Allen utilitza uns personatges estereotipats*per parlar d'un dels seus temes habituals: la inestabilitat/fragilitat de les relacions humanes. És una bona pel·lícula i no, no és la millor d'Allen.
* I dic "estereotipats" sense connotacions negatives. He llegit forces vegades la paraula "cliché" en to despectiu al referir-se a aquest film, quan habitualment la comèdia consisteix en l'exageració de patrons reconeguts per tots. Si no fos així, no riuriem oi?
D'una banda, si hi ha quelcom que he trobat a faltar a "Vicky Cristina Barcelona" són els diàlegs incissius als que ens té acostumats Woody Allen. Certament hi ha "moments Allen" en la pel·lícula, però no són ni molt menys tant habituals com en d'altres ocasions. Probablement es pot trobar l'explicació en la manca d'un alter ego del director en el film. El Juan Antonio interpretat pel Bardem podria ser vist com l'home que el Woody Allen voldria ser (atrevit, seductor, lliure de fòbies i complexes) però no representa, ni molt menys, l'home que és.
D'altra banda, si hi ha quelcom que em va sobrar, i molt, a "Vicky Cristina Barcelona" és la veu en off. El speaker que Allen ens ofereix sembla que partici en un concurs d'obvietats, és l'amic pesat que tots volem evitar en els sopars; a més, té l'empipadora habilitat d'anticipar esdeveniments constantment i comentar a l'espectador com ha d'interpretar el que veu. En fi, la veu en off és especialment innecessària a l'hora que molesta, i fa ressentir, sens dubte, la valoració global de la pel·lícula.
Sabent que estic començant a semblar un "insatisfet crònic", és hora de parlar de les virtuts de "Vicky Cristina Barcelona", que no són poques. L'estil fresc i mediterrà de la pel·lícula és encantador i les situacions que planteja a través dels seus personatges, plenes de ritme, molt divertides. S'ha de dir que la pel·lícula dóna un gir positiu amb l'aparició, a meitat del metratge, de la María Elena (Penélope Cruz), que és la sal que li faltaria a "Vicky Cristina Barcelona" si no hi fos. Quan la María Elena entra en escena, tot millora: l'actuació de la Scarlett Johansson, insípida per culpa d'un personatge perdut i sense gràcia, es fa més interessant (i no ho dic per la poca apassionada escena lèsbica); el Bardem pot treure el seu temperament i discutir còmicament amb la seva actual nòvia; i Woody Allen explota la "bomba María Elena" per donar vida, com sap fer millor que ningú, a un guió que mica en mica se li anava evaporant.
Què voleu que us digui, trobo positiu que el Woody Allen hagi fet una pel·lícula a Barcelona, de Barcelona, i m'agrada veure la meva ciutat en un film d'un dels millors directors de la història del setè art. No ens queixem tant: la pel·lícula és bona (millor del que la majoria dels "catalans emprenyats" esperaven), la Pedrera surt en imatges tal i com la veig cada dia a l'anar a treballar, i amb sort el Barça aquest any guanya un títol. Bé, això és més difícil.
- Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)
- Puntuació filmaffinity: 6,8
El millor: Penélope Cruz-María Elena i la química amb el Bardem; cap al final de la pel·lícula hi ha escenes molt divertides. El pitjor: no té tants diàlegs memorables per segon com és habitual en el director; l'speaker, quin paio més pesat!
19 comentaris:
Em va agradar molt, como ja saps, y no m'agrada gens la opinió d'alguna gent insinuant que reforça els topics, quan a mi em sembla que tot es una sátira brillant dels cliches.
Las tevas tres preguntes tenen una ironia que m'agrada també, XXDD.
1-.Si
2-.Si, y a mes, moltísim
3-.No només no s'irritará sino que he llegit opinions al respecte dient que Barcelona será un lloc de visita per molta gent que ha quedat impresionada de la ciutat.
Després..el dialegs es que jo crec que Allen els utilitza quan surt ell XXDD, y la veu en off es una mica reiterativa, si, encara que reforça, em sembla a mi, tot el to ironic de la narració (Allen ha utilitzat narradors força vegadas en la seva filmografia)
En definitiva, em va a agradar, i molt!
Una abraçada Marchelo
val a dir que el morbo principal que tenia a l'hora de veure la peli era veure tots els actors catalans i totes les localitzacions (per cert, kuan venen de l'aeroport, com es que van per la C58?).i si, totes les localitzacions son super turistiques,xo buenu aixo es el que toca,passaria amb totes les ciutats del mon. el que no m'ha agradat massa es el concepte de català que deixen anar, fan com un mix de cultures que si no ets d'aquí arribaràs amb una idea molt confusa (gaudí=catalunya=spanish guitar=juan antonio gonzalo, que diuen que es català i resulta que el pare viu a oviedo...ufff kin liu) vaja que deixen la "catalan identity" una mica destrossada.
en quan a la peli, doncs normaleta, em vaig cansar molt de que la gent rigués tan kuan hi havia interacció castella-anglès, no trobo que fes tantissima gracia.per cert, no trobeu que les escenes que el bardem parla castella sembla k s'hagin fet a la "primera toma"? enfi no sé.
total, trobo que es una comedia entretinguda pero sense més.potser l'hauria de tornar a veure sense gent al cine i un cop "absorbides" els factors propers com les localitzacions, actors, etc.
Doncs aquesta tarda-nit aniré a veure-la i et diré que tal...tinc ganes de veure-la ja que en Woody es de les meves debilitats...si vaig pagar 90 euros per veure´l tocar el clarinet, un concert que per cert em va encantar, cóm no haig d'anar a veure una peli seva i a més feta a Barcelona...
M'ha encantat la teva introducció...si senyor.
Estic força d'acord amb tot, especialment en la capacitat d'autoflagelar-nos. A mi també em va sobrar la veu en off, però vaja, comença a ser habitual en les pelis d'en Woddy Allen.
L'altre dia vaig llegir una carta a un diari en què deia que la Barcelona de la peli no és la nostra. Què hem d'ensenyar doncs? Les pitjors coses? Crec que no, pero vaja.
Per cert, a Itàlia la peli es veu que es dirà Medianoche en Barcelona.
Et linkejo també. Salut!
jordicine cap problema, les putilles del "barri xinu" també juguen el seu paper en la peli!
Iván, gràcies per respondre a les meves preguntes jejej sobre la veu en off, el problema que li veig és que no és tant irònica com ho és habitualment!
Edu, et pots creure que la vaig veure en versió doblada? una merda, sí. així que no he pogut apreciar el que comentes!
Àngel, gràcies pel teu comentari! és que el concepte de català emprenyat em cabreja!!
Jordi, totalment d'acord amb tu!!
Marchelo, coincideixo amb tu. El punt de la María Elena, el personatge de Scarlett, els aspectes positius de les postals de la ciutat. Crec que al meu bloc no he sabut transmetre com tu que la película permet sortir content del cinema. Potser no com en altres pel·lícules d'Allen, però sí per la imatge que es dóna.
Estic força d'acord amb tu Marchello sobretot en la introducció , ens hem de queixar per tot.. tot i així la pel.lícula no és una obra mestra.. però és un Allen..
Jo crec que si que surt l'alter ego d'Allen i en aquest cas és Maria Elena- Penélope Cruz que malgrat no agradar-me gens està fantàstica i també ho reconec.
En aquesta pel.lícula però he descobert a Rebecca Hall, em va encantar!!! i em sap greu que no hagi aprofitat a una grandíssima actriu com és Patricia Clarkson, que sembla que passa sense pena ni glòria per la cinta.
(He enllaçat, amb el teu permís el teu comentari, perquè m'ha agradat molt!!)
petonets!!!
i compte amb la Meryl EH????
Tu ja saps per què ho dic :-)
A.Orte moltes gràcies per la visita, ens llegim! et linko ara mateix a la meva llista de blocs no cinèfils!
Bargalloneta, m'alegra veure la bona rebuda que ha tingut la meva crítica al pesimisme català. No acabo de veure la María Elena com a alter ego del Woody, si bé és cert que també té moltes inseguretats com ell. MOltes gràcies per citar-me al teu bloc, de veritat!
Salutacions als 2
Bona crítica, sí, senyor.
Marchelo, molt d'acord amb el teu comentari, tot i que, respecte el tema de Barcelona, segueixo pensant que potser s'hagués pogut integrar de forma més natural a la peli i no tant com si fós un catàleg turístic.
D'una banda, m'enorgulleix que la meva ciutat aparegui en una peli d'un director tan popular i que veurà tanta gent, però de l'altra potser esperava que ho fes més subtilment. Segurament tens raó que mai estem contents, jejeje.
Més o menys ja t'he contestat les preguntes: Sí, Sí i allà ells.
També coincideixo (i ara penso que no ho he destacat al meu blog) en que la veu en off no em va acabar de convèncer.
En resum, no és la millor peli de Woody Allen, però suposa un clar augment del seu nivell des de Match Point.
Gran comentari!!!
bones!
doncs encara no l'he vist, però es flipant l'èxit de públic que està tinguent tant aquí com a E.E.U.U.. en quant a crítica la cosa ja no és tant clara, tot i que és curiós que la gran majoria escull a Penelope Cruz com una de les millors de la peli.. francament sorprenent abans de veure-la!
genial la seva pàgina! i perdó per no haber entrat abans..
Mira vos! Había leído críticas negativas hacia esta cinta, pero por lo que comentas en definitiva es un filme bastante correcto. Me gustaron bastante los filmes anteriores de Allen ("Match Point" y "Cassandras Dream") y por lo que veo esta comedia es bastante correcta. Queda agendada!
Impecable crítica, Saludos!
El meu estimat Marchelo, li faig saber que li he votat para veure si aconsegueix d'obtenir el premi al millor bloc, així sempre podré dir, jo li vaig votar amb el cap ben alt.
Caminant pel carrer Morgue he vist que coincideixen a la seva visió de l'aventura catalana del senyor Allen. Així que faré per veure-la amb urgència, perquè no sé tot el que durarà aquí en el cartell
Jeroni, gràcies! m'ha agradat el teu blog, t'he enllaçat!
Martí, gràcies també pels elogis, m'alegro veure que coincidim bastant.
Jefe, un altre cop gràcies i espero veure't més per aquí a partir d'ara :)
Jorge, cuando la hayas visto ya me dirás que tal!
Videodromo, gracias por tu visita desde los USA y por seguir escribiendo en la lengua de pompeu fabra ;)
Salutacions a tots
Ja has comprat els DVD's de la 6a temporada de TWW? Aviam qui et recorda el Matt Santos. El Vinick és el meu prototip de candidat. ;)
Hola Marchelo. Acabo de veure la pel·lícula, i coincideixo bastant amb tu. La qüestió principal és que avui dia Woody Allen s'ha convertit en un director LLEUGER, un "bon vivant" del cine que ens ofereix comèdies amables i bastant superficials, entreteniment fàcil. Personalment m'agrada més que ho faci amb dubtes amorosos, com aquí, que no amb intrigues criminals totalment insubstancials, com en les seves últimes "obres". Pel que fa a Barcelona, sí, en fa postals òbvies, però és que això també ho fa amb Nova York. Un amic que va anar a Nova York (jo no hi he estat mai) em va dir: "Nova York és com surt a CSI Nova York, no com surt a les pelis del Woody Allen; allò són quatre cases d'un barri ric bastant petit." Això és el de menys. Woody Allen és així, ara: fàcil, insubstancial, lleugerament divertit (res a veure amb els seus notables guions i interpretacions de fa deu o quinze anys), no molesta excessivament i ja està, ja has passat una estona més divertida que si fessis sudokus. La subvenció catalana no l'entenc però no entenc ja res dels nostres polítics des de fa molt de temps. Perdona el comentari llarg però com que crec que la pel·lícula no mereix que en faci un post de blog, tot el que se m'acut referent a ella ho he escrit en aquest comentari. Ah no tot no, em deixava una cosa: el que més em quedarà a la memòria és Rebecca Hall. Salut!
Hola Marchelo!
Com tu dius coincidim en la valoració de la pel·lícula i en la merda (ja ho pots dir així) de la veu en off. És incomprensible per a mi.
Mira aquí, no coincidim. Crec que és una pel·lícula molt lamentable. Tot en ella em fa "repelús": la cançó, la veu en off, el nul argument, ... ;)
Publica un comentari a l'entrada