Twitter del bloc

diumenge, 7 de setembre de 2008

Che: El argentino

Aquest divendres passat ha arribat als nostres cines la primera part de l'ambiciós projecte de l'Steven Soderbergh sobre el Che. En realitat es tracta d'una sola pel·lícula, d'aproximadament 250 minuts, que els productors han decidit dividir per tal de vendre-la millor. Personalment hagués preferit veure-la sense interrupcions, però no s'hi pot fer més.

És per això que el present comentari, de "Che: El argentino", és una prèvia, un "avanç informatiu", perquè entenc que per valorar l'obra sobre el Che s'ha de fer de forma conjunta.

"Che: El argentino" narra l'inici de la vida d'Ernesto Che Guevara com a guerriller: com va entrar a Cuba desde Mèxic amb el Fidel Castro, i com mica en mica van conseguir difondre el pensament revolucionari entre el poble cubà fins conseguir enderrocar el règim dictatorial del general Batista.

La famosa imatge del Che és, segons tinc entés, la més reproduïda de la història. Tot i així, per la inmensa majoria, el Che segueix sent un personatge desconegut. Viva la Revolución, Patria o muerte... sí, però què més? Steven Soderbergh, plenament conscient de l'anterior, ha intentat configurar un retrat del Che el més equidistant possible, basant-se en els diaris que el revolucionari va escriure.

"Che: El argentino" té un to neutral, pseudo-documental, encertadíssim en la meva humil opinió; ens trobem amb un film desproveït dels ingredients als que solen recórrer habitualment les gran produccions made in Hollywood, com ara diàlegs perfectes, escenes heroïques, bandes sonores grandiloquents o històries d'amor impossibles. "Che: El argentino" desprén autenticitat, realisme, i s'ha de reconèixer, en aquest sentit, el gran esforç minimalista del director.

La narració de la pel·lícula no segueix, ni molt menys, la típica estructura de desenvolupament, nus i desenllaç. Aquest fet s'explica per dos motius: el primer, pel fet ja explicat de que "Che" s'hagi dividit en dues parts. Això fa que el final de la pel·lícula no deixi res tancat. El segon motiu té més a veure amb l'esperit d'autenticitat que vol inculcar el director: la pel·lícula no segueix un fil narratiu clar, sinó que és una successió d'escenes (moltes sense relació entre elles) que ens mostren el dia a dia de la guerrilla, i per això el ritme del film és força monòton. Suposo que per aquest motiu el director va decidir trencar les parts de guerrilla amb fragments, en blanc i negre, de la visita (i discurs) que el Che va fer a la ONU l'any 1964. Tot un encert.

A més, el retrat que Steven Soderbergh dibuixa de Ernesto Che Guevara és objectiu (o almenys així ho pretén), allunyat dels romanticismes en els que fàcilment es podria caure per tal d'ennaltir la figura del mite. I per això compta amb un grandíssim actor, Benicio del Toro, qui no interpreta al Che Guevara, es converteix en ell. No només això, sinó que es distancia de les darreres grans però sobreactuades actuacions que han tingut lloc darrerament en altres biòpics (Hoffman Seymour a Capote, Jamie Foxx a Ray) per regalar-nos una interpretació exempta de teatralitat. No creieu que seria genial que Benicio del Toro guanyés l'Oscar per fer de Che a la seu del capitalisme?

Fent un parèntisis, us recomano enèrgicament llegir aquest excel·lent comentari del Josep sobre els "microgestos".

En quant a la resta d'actors, ajuden a donar el realisme buscat al film, destacant també el que interpreta al Fidel Castro i el que fa de Camilo.

"Che: El argentino", com a introducció al personatge, és un film excel·lent. No obstant, falta veure la segona part del film abans de pronunciar-se definitivament... quantes pel·lícules tenen un inici espectacular i un final lamentable? (el cas més flagrant, AI Inteligencia artificial) Cal esperar doncs al final del partit; tot i així, sóc optimista, la sensació que tinc és que Steven Soderbergh ha fet el biòpic definitiu sobre el Che.

  • Puntuació Marchelo's Wei: Notable (provisional, a falta de veure'n la segona part)
  • Puntuació filmaffinity: 7,2


El millor: Steven Soderbergh ha fet la pel·lícula que ell volia, lluny dels cànons que marca Hollywood; Benicio del Toro, espectacular. El pitjor: no poder-la veure de cop.

15 comentaris:

Edu ha dit...

m'ha agradat la peli més com a "documental històric" i la curiositat de veure la interpretació del CHE (impresionant Benicio del Toro, es idèntic!) i tot el desenvolupament de la revolució cubana.

però la peli en sí a vegades es fa una mica monòtona i repetitiva, intentant reactivar l'espectador amb tocs d'humor ben trobats.

no puc evitar comentar la genialitat de la interpretació de Fidel.

jo trobo encertat dividir la peli en dos, sino hauria sigut molt difícil d'empassar, perquè encara que l'haguessin reduit, mínim de 3 hores segur que hauria durat, i podria resultar un desastre rotund.

ara a l'espera de la seguent entrega. per cert, se sap quan sortirà?

Jordi Coll ha dit...

En el discurs a la ONU inclouen el fragment: "Afusellaments? Sí. Hem afusellat, afusellem i seguirem afusellant, mentre calgui"? Per això de l'objectivitat.

Marchelo ha dit...

Edu, és possible que 4 hores es facin pesades, però tu no et vas quedar amb ganes de més? no sé la data de l'estrena, m'informaré...

Jordi, em sap greu dir-te que sí que hi són aquestes línies de discurs, i fins i tot diria que les repeteixen!!

Josep ha dit...

Tot i que sento una espècie de desconfiança amb Mr. Soderbergh, reconec que, llegit el teu comentari, men venen ganes de veure-la, encara que no sé si fora millor esperar a veure-ho tot junt.

Perquè això que els productors malmetin una idea tot partint-la en dos trossos, em sembla una bestiesa, sigui difícil d'empassar-se (o no) una pel·lícula de més de tres hores.

I a més, En Benicio del Toro es un alicient perfecte, un ganxo immillorable.

Salutacions.

p.d.: I gràcies per la propaganda.. :-)

Marchelo ha dit...

De res Josep!! done-li una oportunitat... no sé si t'agradarà, tens un ull crític molt desenvolupat jeje

Salutacions

Goethemola ha dit...

Totalment d'acord, ja ho saps.

El más fàcil era servir-se de la icona i, en canvi, en Soderbergh gairebé s'ha passat d'asèptic.

glamboy69 ha dit...

Wooo! Aquesta me l'apunto, que la fan al cine de davant de casa!

Ahir vaig anar a veure "Conversaciones con mi jardinero", molt recomanable!

INDEP.KATALÀ ha dit...

Hola cineastes,

El meu fort no es el cinema, tot just vaig unes 10 vegades amb un any, els preus de les entrades estan pels núvols, indignant! encara recordo la ministra prometen una abaixa dels preus de les entrades dels teatres i dels cinemes, en fi deixem el tema i anem al que anem.

Bé com us he dit el cinema no es el meu fort però el personatge del “Che” des de que era infant que m’ha apassionat moltíssim fins ser un gran seguidor de la seva vida i de la seva figura

Vaig anar al cinema a veure el film amb una idea de trobar un producte made in Hollywood amb una falta d’objectivitat, als 20 min de la pel•lícula ja em vaig adonar que estava davant un film excel•lent, realista i objectiu, aquest tres adjectius utilitzaria per descriure aquesta gran pel•lícula amb una interpretació “d’Oscar” de Benicio del Toro, tot i que com ben bé dieu difícil d’aconseguir davant el país organitzador.

Recomano veure la pel•lícula tan als “Guevaristes” com als que consideren el Che el “Carnicero de La Cabaña”, segur que no els decebrà.


A l’espera de la segona part.

Salut!

htto://indepkatala.blogspot.com

Angel "Verbal" Kint ha dit...

A mi m'agrada tot allò que reflexes al teu comentari, però trovo que el ritme decau de tant en tant, per lo qual la peli no pot ser excel.lent...
Lo millor sense cap mena de dupte l'oblidar la èpica habitual en aquests biopics.
Soderbergh en sap molt de cine d'això no hi ha dupte, pero moltes vegades per una rao o altre acava fent films imcomplerts que podrien haver estat genials...estic pensant per exemple en "Trafic"...encara que soc un gran defensor i admirador de dos de les pelis que va fer amb el Clooney "SOlaris" (polèmica pel.lícula que per mi es obra mestra) i l'altre que sortia amb la Jennifer López "Un romance muy peligroso", film impressionant que no te res a envejar als que ha fet el Tarantino, encara que el Soderbergh no te l'encant i la capacitat de vendre´s a si mateix (parlo de marqueting) que si que te l'amic Quentin

Anònim ha dit...

Les paraules a la ONU si que hi son.
Crec que es una gran peli. Podia haber estat panfletaria i comercial però a estat seria i crec que objectiva. No agradarà a tothom, lo que vol dir que anem bé.
Joan 59.

Ivan aka Imazur2002 ha dit...

em sembla que la veuré quan surti la segona part, i aixó que tenia moltes ganes de veure-la, pero si no te final...la veure quan surti la següent.
Per la teva opinió i d'altres persones, el filme te bona pinta.
Salutacions

Jorge - cinenovedades ha dit...

Impecable reseña! Por lo que leo, Soderbergh ha hecho una muy interesante producción sobre éste ícono de la historia. Imaginate lo que es el Che aquí en la Argentina, sobre todo. Muy correcto el hecho de haberle dado el papel a Benicio del Toro, un actorazo tremendo. Lástima lo que comentas sobre la cinta cortada en dos. Habrá que esperar la segunda parte entonces.
Paso a comentarte mejor cuando pueda verla.
Saludos!

videodromo ha dit...

Encara que no te'l creguis a l'altre costat de l'oceà Atlàntic no es parla res d'aquesta pel·lícula, espero de veure-la quan pugi a un parell de setmanes a NY City, perquè per Connecticut desconeixen qui és Steven Sodemberg

Jaume Fulgueira Mayans ha dit...

Hola Marchelo, acabo d'entrar al teu blog i em sembla molt interessant! M'agraden les observacions que fas de la pel·lícula, amb les que estic d'acord, només que el to minimalista com tu dius no acaba de ser del meu gust, fa que la pel·lícula em deixi un pèl indeferent. Tot i que reconec els mèrits que té, per mi és una mica massa cerebral i li faltaria emoció, és per això que al meu blog li poso una puntació normaleta, sempre des d'un punt de vista subjectiu.
Segueix amb la bona feina al blog!

Malayalam ha dit...

Bones Marchelo. Primer de tot felicitats pel bloc. Molt interessant, i sobretot positiu! Pel que fa a la peli, penso que aquesta película era una empresa realment complicada, i crec que en Soderberg se n'ha sortit molt bé. De fet el minimalisme que comentaves va despertar en mi ganes bojes de saber mes sobre el Che (no m'he pogut esperar a la segona part!).Ah, i per descomptat, del Toro que gran ets! I si li donessin l'Òscar ...mmmm... que diria el Che des del cel?
Salut!

 
anar a dalt