Twitter del bloc

dissabte, 13 de setembre de 2008

Buda explotó por vergüenza

Hi ha (poques) ocasions en les que la simplicitat es converteix en virtut; ocasions en les que una pel·lícula es despulla, de dalt a baix, mostrant realment el què és, ni més ni menys, amb total sinceritat envers l’espectador i ella mateixa. “Buda explotó por vergüenza” és una d’aquestes comptades i privilegiades ocasions.

Baktai és una jove afganesa de 6 anys que té un únic objectiu: aconseguir diners per a poder-se comprar un quadern i un llapis, per anar a l’escola i aprendre a llegir i escriure. Aquesta aparentment fácil missió li farà viure tot un periple, on quedaran al descobert les misèries del fonamentalisme islàmic més ranci i repulsiu.

Entrar a valorar els aspectes formals d’aquest film seria absurd. Està rodat per una directora de 19 anys, sense mitjans: càmara sencilla, pràcticament sense banda sonora, actuacions totalment amateurs, etc. Aquest fet, no ens enganyem, fa que en algun moment el ritme de la pel·lícula decaigui (sobretot per un muntatge que en ocasions es fa pesat per repetitiu).

El gran valor de “Buda explotó por vergüenza” resideix en l’autenticitat que desprén desde la primera escena, i l’empatia que es sent per la seva protagonista, una nena maquíssima que només vol quelcom importantíssim, vital, que ens els països del 1er món donem per segur però que a la majoria els falta: rebre una educació.


La crítica que es fa de la discriminació de la dona a Afganistán és molt potent i diàfana (a l’estil del que ja havia vist a Kandahar, un altra pel·lícula 100% recomanable). A més, amb gran encert la directora utilitza a nens per extrapolar el missatge que vol transmetre a tota la societat, mostrant d’aquesta manera que justament els més petits són els més vulnerables a les influències del fonamentalisme islàmic. En aquest sentit, s'ha d'aplaudir el fet de que amb uns mitjans limitadíssims es tracti amb tanta rotunditat temes com la lapidació, l'adulteri, l'odi envers els EUA o els menyspreu sistemàtic a la dona. És vergonyós, com ben metafòricament apunta el títol de la pel·lícula.

Tot plegat configura un quasi-documental imprescindible, que s’hauria de fer veure obligatòriament a les escoles. I és “Buda explotó por vergüenza” és un conte conmovedor que val la pena veure.

  • Puntuació Marchelo's Wei: Notable.
  • Puntuació filmaffinity: 7,2

El millor: poques vegades es pot veure un film sense intencions manipuladores tan sincer com aquest. El pitjor: saber que el que veus (i moltes coses pitjors) són reals.

6 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

És una de les pel.lícules que tinc en llista.No l'he vist encara però em crida molt l'atenció i en tinc moltes de ganes de veure-la. A veure si la recupero . No sé si la fan encara per BCN però miraré de buscar-la.
Seguiré la teva recomenació i ja et faré el comentari quan l'hagi vist.
petons

Josep ha dit...

En ocasions com la que tant bé descrius, Marchelo, val la pena deixar-se de consideracions estètiques per treure's el barret davant la valentia que ha de suposar per ¡una noia! al Afganistan rodar una pel·lícula que deixi al descobert la mentira que els dirigents del país fan planejar sobre el Coràn per uns interessos atàvics que només fan que minvar la llibertat del poble.

Només per això, ja valdrà la pena mirar de trobar aquesta pel·lícula amb aires de documental.

Gràcies per donar-la a conèixer.

Salutacions.

Ivan aka Imazur2002 ha dit...

M'agradan molt aquest tipus d'histories, la posso a la meva llista de pendents. I a mes es asiatica, que sempre em tira molt, jeje.
Bona resenya Marchelo.
Una abraçada

Marchelo ha dit...

Bargalloneta, jo l'he vista en DVD, la trobaràs al FNAC :)

Josep, totalment d'acord, s'ha de ser molt valenta per fer aquesta pel·lícula, i tenir les idees molt clares!!

Iván, ja em diràs què t'ha semblat quan l'hagis vist!

Salutacions a tots

Jordi Coll ha dit...

Què et sembla l'Aliança de les Civilitzacions?

Marchelo ha dit...

Coll, em sembla una bona idea però que ha de madurar.

 
anar a dalt