"El expreso de medianoche" és una d'aquelles pel·lícules que s'ha de veure sí o sí, un film angoixant que va causar molt rebombori en el seu moment (es va fer l'any 1978) a causa de la pèsima imatge que dóna de Turquia i les seves presons.
Els fets són reals, si bé el film es pren alguna llicència: Billy Hayes és un jove que va ser condemnat a cadena perpètua a Turquia per intentar exportar 2kg de hachís per l'aeroport d'Estambul. (*) Pels qui hagueu vist el film, segons he llegit, la part final és inventada: és a dir, Billy Hayes es va escapar de la presó, però no va haver de matar cap vigilant; a més, no el van violar. (*)
La culpabilitat del protagonista no es qüestiona en cap moment, és evident que els fets que se li van imputar eren certs. El que sí qüestionen Alan Parker (director) i Oliver Stone (guionista), amb el seu habitual esperit crític, és la proporcionalitat de la pena imposada i la falta d'humanitat de les presons turques.
Com succeïxa amb "Cowboy de medianoche", "El expreso de medianoche" és un film molt dur que dóna comptades alegries a l'espectador: la situació comença malament pel Billy Hayes, i a mesura que va avançant la pel·lícula, va a pitjor, entrant el protagonista en un perillós espiral negatiu (com volent demostrar la veracitat de la Llei de Murphy que diu que tot el que va malament pot anar pitjor).
L'atmòsfera creada pel director, qui té poques contemplacions a l'hora de mostrar escenes fortes i violentes (tan física com psicològicament), és angoixant, asfixiant, opressiva. En aquest sentit, la banda sonora (guanyadora de l'Oscar) juga un paper important, especialment en aquelles escenes en les que es limita a reproduir, sense cap altre so, les palpitacions del protagonista. Poques vegades s'ha descrit amb tanta sencillesa i realisme la tensió que desperta la por a ser atrapat.
Les actuacions són correctes, sense destacar especialment. El protagonista és força desconegut, i com a secundaris hi apareixen el Randy Quaid i el John Hurt, en un paper molt similar al protagonitzat recentment a l'última entrega de Indiana Jones. (*) De fet, és curiós perquè veient la pel·lícula no vaig reconèixer al Sr. Hurt, i li vaig comentar a l'amic amb qui la veia, l'Edu, que em recordava moltíssim al Dr. excèntric interpretat pel John Hurt a Indiana Jones.(*)
S'ha de dir, i en això també es podria establir un paral·lelisme amb "Cowboy de medianoche" (tot i arriscar-me a ser repetitiu), que "El expreso de medianoche" conté forces passatges irregulars, que desentonen i trenquen el ritme del film. No obstant això, l'Oliver Stone va obtenir un merescut Oscar pel seu llibret.
El resultat de tot l'anteriorment dit és un molt bon drama carcelari, tan efectiu com efectista. Efectiu, perquè assoleix el seu objectiu: provocar a l'espectador fent-li viure un tour turístic per l'Infern. I quan dic efectista, no ho dic en sentit positiu. Realment els turcs tenien motius per queixar-se, ja que a excepció de l'escena inicial, en el que es pot apreciar la bellesa d'Estambul, tot el que es diu sobre ells i Turquia en el film és negatiu. A "El expreso de medianoche" tots, sense excepció, són uns mentiders i estafadors que tracten al forà com basura. Això com a recurs narratiu en un film que no es basi en fets reals és comprensible, perquè en el cine es tendeix a unidimensionar els personatges (bons i dolents), però en el cas que ens ocupa no ho és tant. (*) Pensem per exemple en els russos o els japonesos: no deuen estar ja farts de que a les pel·lícules de Hollywood els pintin sempre com als dolents? (*)
De fet, tant negativa és la impressió que dóna el film sobre Turquia que el propi Billy Hayes va fer aquest any una conferència a Estambul en la que va demanar perdó per les conseqüències que el seu llibre havia tingut sobre la imatge del país.
Sens perjudici de l'anteriorment dit, els fets són els que són, i és innegable que en l'any 1970 la justícia turca deixava molt que desitjar (és possible que ara també, ho desconeixo) i que condemnar a cadena perpètua per traficar amb 2kg de hachís era i és excessiu.
Per concloure, deixant de banda els plantejaments ètics que es poden fer sobre la pel·lícula (i que admeto són més que discutibles), el que queda és una excel·lent obra, arriscada i trencadora, que recomano amb fervor als amants de drames emocionalment intesos. El final és genial, ja veureu.
- Puntuació filmaffinity: 7,8
- Puntuació Marchelo's Wei: Notable-Excel·lent.
El millor: és dura, conmou, té escenes colpidores que recordaré molt de temps.(*) Em va impactar molt aquella en la que després de 4 anys torna a veure a la seva nòvia i li demana que es despulli. (*)
El pitjor: com acostuma a succeïr en aquest tipus de films, la línia que separa la pel·lícula-denúncia de la pel·lícula-comercial (efectista) és molt fina, irreconeixible.
"El expreso de medianoche" és una d'aquelles pel·lícules que s'ha de veure sí o sí, un film angoixant que va causar molt rebombori en el seu moment (es va fer l'any 1978) a causa de la pèsima imatge que dóna de Turquia i les seves presons. 
9 comentaris:
Ara si que m'has tocat la fibra!
Vaig llegir el llibre quan era un marrec i em va impactar com un tsunami. Més tard vaig veure la peli i evidentment va ser com una òstia amb la mà oberta a tota la cara. Me la vaig comprar en VHS, i la vaig mirar fins que la cinta va començar a fer ratlles, i finalment en dvd.
Cal dir que a qui li agradi aquesta història, no deixi de llegir el llibre. No vull dir rès, però el final no té rès a veure amb la peli, que crec que la van acabar en cinc minuts.
I què dir de la banda sonora...! El gran Giorgio Moroder, visionari de la música de ball. Avui dia punxes "The Chase" d'aquesta mateixa peli, i la pista embogeix! (Aixó està comprovat)
Salut!
Recordo haver-la vist al seu temps, i em va semblar que feia un tractament massa exigerat contra els turcs, amb una visió molt plena de maniqueísme.
A l'época, tothom sentia pena pel engarjolat, tot oblidant la seva culpabilitat. Per a mí, la seva condició de nord-americà que volia enriquir-se amb el ràfic de drogues, em va fer perdre la possible empatía vers el personatge.
(Tú, Marchelo, que acabes d'arribar del pais de Thai, de bon segur que ni s'et va ocòrrer comprar opi per dur-lo a casa i pagar-te les vacances, ¿oi que no?)
Per descomptat que una pena de perpètua per tràfic es una exigeració; però no hi cap dubte que, a aquella època, quan hom es planejava anar a segons quins països, ja t'avisaven molts cops que annessis al tanto amb aquestes aventuretes. Potser jo m'ho miro d'un altre forma, però el protagonista per a mi es l'exemple vivent del nen nord-americà que es pensa que pot fer alló que li vingui amb ganes allà on va, i que els països menys desenvol·lupats no son altre cosa que un mercat on tot es pot trobar a un preu ridícul, menyspreant la resta del mon.
El cert es que no em va agradar massa, la vaig trobar massa efectista i tramposa, i no he volgut veuren cap més del Sr. Alan Parker.
El protagonista, Brad Davis, era famós aleshores per la seva actuació a la super-exitosa serie televisiva Roots (Raíces, a Espanya) i després va intervenir a una cinta d'alt contingut eròtic, Querelle. Va morir jove, sino recordo malament, del sida, ja fa anys, i va ser un escàndol més a la seva curta vida.
Salutacions.
doncs jo trobo que es una bona peli, molt completa, i amb elements molt equilibrats de crítica pero també de molt entreteniment. també m'agrada la proximitat angoixant amb el personatge, com per exemple amb el tema homosexual i la masturbació a través del vidre visualitzant uns pits.
precisament el que m'agrada de la peli es que no es discuteixi la veracitat del delicte comès o no. però obviament no es pot passar per alt la desproporció de la pena.
també no s'ha d'oblidar que es el tio que té més mala sort del món, i la seva condemna deriva d'un conflicte polític a les més altes esferes.
Jo sento disentir...m'avorreix, em sembla superficial i facilona...
perè afortunadament pel mon jo no tinc la veritat absoluta de res...
salutacions
Hola a tots! És curiós veure com una mateixa pel·lícula crea opinions tan diferents!
Bambam lo teu amb "el expreso de medianoche" és de fan fan!!
Josep,
Precisament això que dius de la pena per l'engarjolat recordo que li vaig dir al principi de la peli a l'Edu, l'amic amb qui la vaig veure, en el sentit que a mi tampoc em feina cap pena, perquè s'ha de ser burru per intentar passar qualsevol frontera així. De totes maneres considero que independentment de les circumstàncies concorrents (yankee, jove sense responsabilitat, el que sigui) el fet objectiu de traficar 2 kg i la pena corresponent em semblen desproporcionades.
Edu, lo de la mala sort del tiu és relativa, perquè el paio se la va jugar molt. el que sí que és veritat és que va ser víctima de les pressions polítiques.
Àngel, a mi superficial tampoc m'ho sembla massa però sí efectista i manipuladora... a gustos!
Salutacions a tots
"El Expreso de Medianoche" es un verdadero peliculón. Un drama genialmente narrado sobre la desgracia que le tocó vivir al protagonista (impecablemente interpretado por Brad Davis). Un clima constantemente angustiante ayudado con una fotografía magnífica.
A destacar dos momentos que siempre recordaré de este genial film. El primero, cuando la novia va a visitarlo a la cárcel y el segundo su excelente y emocionante final.
Genial reseña, Saludos!
marcel, el que em referia amb que es un tio amb mala sort és que en primer lloc li cau una condemna de 4 anys o així, que es una putada, pero es el que hi ha per traficar.
la mala sort es que el tribunal suprem el condemni a cadena perpetua per una situació politica concreta.
A mi em sembla una pel·lícula realmente genial i molt, molt dura -el rol de John Hurt es simplement brutal-, però sempre recordaré al Gorina dient que era una 'apologia a la xenofòbia'. Això m'ho va comentar un amic, que consti, que quan es va estrenar la peli jo tenia 1 anyet.
XXXXXXD
Joan.
Cal situar la peli a la època en que ser feta. 1978. Turquia era un tros de mon deixat de tot. Grecia apretaba. Començaba una època de denuncias de malstractaments politics i de lluita per els drets de la gent. Aqui feia només 3 anuys que habia mort Franco....La peli estaba en el contexte. Gran pelicula, molt dura, però molt real.
Publica un comentari a l'entrada