Twitter del bloc

dijous, 17 de juliol de 2008

This is England

Hi ha ocasions en les que els premis i reconeixements fan mal a una pel·lícula. I les comparacions encara més. Aquesta és una d’elles. "This is England", guanyadora del Bafta a millor pel·lícula, entre d’altres nombrosos premis. “Una obra de arte”, diu la portada del DVD. Bé, és bona, però no n’hi ha per tant. A més, se la compara amb American History X, però la veritat és que aquesta última és força millor.

“This is England” és un bon retrat dels inicis dels anys 80 al Regne Unit, marcat per Margaret Thatcher, el punk, la curta però complicada guerra de les Malvines, i el naixement del moviment skinhead, nucli central de la pel·lícula. Desgraciadament el film combina a parts iguals encerts amb desencerts, resultant finalment un bon film, però menys del que m’esperava.

Shaun és un jove de 13 anys que ha perdut el pare a la guerra de les Malvines. A l'escola és un marginat, té problemes d'adaptació, fins que coneix un grup de skinheads adults que l'adopten com a mascota del clan. Així, viurà en primera persona el racisme dels skinheads, la seva violència, com a forçat pas cap a l'adolescència.

"This is England" és un relat dur, molt dur. Ara bé, considero que se li treu poc dramatisme a la història de la que parteix (exceptuant el contundent final), cosa que sí sabia fer American History X. Els primers 3/4 d'hora de pel·lícula transcorren sense que succeeixi res destacable, excepte que el Shaun coneix un grup de skinheads desadaptats, més aviat simpàtics. La veritat és que aquesta part del film és força avorrida i, tot i contenir escenes videocliperes que estan molt bé, el to general de la pel·lícula s'apropa força a la TV Movie.



El conjunt de la pel·lícula millora notablement amb l'aparició de Combo (Stephen Graham), un ex-presidiari que retorna al grup de freaks amb ganes de difondre les seves idees renovades: tot el que no sigui anglès no hi pinta res a Anglaterra, pensament nacionalista primitiu que per desgràcia està reflotant en els últims temps a Europa. A partir d'aquest moment el ritme del film s'accelera i, sobretot, desapareixen les escenes instrascendentals del principi, fins arribar al clímax: una escena final dura, sí, violenta també, però que impacta menys del que hauria per culpa de l'irregular començament. (*) També és esfereidora l'escena en la que el Shaun torna a la tenda del pakistaní i el comença a insultar, de lo millor d'aquesta pel·lícula.(*)



No hi ha dubte que el tret diferencial de "This is England", sense el qual no hagués obtingut tant de reconeixement, és el Shaun, interpretat magistralment per Thomas Turgoose. Ell és el pilar que sosté el film, un nen amb el que es simpatitza ràpidament. Si la història conmou és precisament perquè sap greu veure algú tan jove entrar dins un món irracional i plagat de perills, a l'hora que transformar-se en un racista per imitació. De la resta del repartiment sobresurt l'Stephen Graham en el paper de Combo, actor anglès a qui ja haviem vist a Snatch, cerdos y diamantes, entre d'altres. El seu és el personatge més extrem de la pel·lícula, un skinhead racista amb ple de ràbia al cos.

Cal destacar també la trobada banda sonora, amb ritmes de reggea i ska, que segons tinc entés, era la música que escoltaven els skinheads originals, i la genial ambientació de l'època, que ens fa teletransportar 25 anys enrere.

Que no es malinterpreti tot l'anteriorment dit: val la pena veure "This is England", m'ha agradat, però com ja he dit, de vegades les comparacions són odioses (NO és American History X), i els premis fan més mal que bé (obra d'art?).

  • Puntuació filmaffinity: 6,9
  • Puntuació Marchelo's Wei: Bé

El millor: el Shaun i l'escena final, cargada de simbolisme. El pitjor: tufillo TV movie, un inici més simpàtic de l'esperat, que se la compari amb American History X.

9 comentaris:

xfar ha dit...

Agra agra agra, la cinta del Shane Meadows... i dins la tradició del cinema de parla anglesa més realista, que prova d'apropar-nos al punt de vista humà i sense massa concessions de conflictes propers sense cap efectisme "extra" (no en necessiten)... els moments en els que s'ensuma la violència al desenvolupament de la pel.lícula queden a anys llum de coses com les de American Story X, cinta efectista i d'un manierisme gairebé indecent. La indefensió d'un personatge com el del Shane davant l'estructura d'un discurs afalagador -i en el fons atemorit- que transforma el més innocent en quelcom perillós i temible... Val la pena revisar-la i gaudir no només amb la forma de ser explicada, sinó amb la reflexió a posteriori i amb la informació que rebem sobre els inicis de certes tribus urbanes, no sempre relacionades amb les males maneres. pura i dura mirada sobre els aspectes que condicionen l'aparició de la violència i els seus mecanismes, i el comportament gregari irreflexiu i perillosíssim

glamboy69 ha dit...

EM VA ENCANTAAAR!!
El millor és la barreja d'ironia, humor negre i drama social!

I que dir de la banda sonora amb la versió de "Please, please, please let me get what I want" dels Smiths a l'escena final?

I la tintrpretació del nano és d'oscar!

Marchelo ha dit...

Doncs sento no ser tant entusiasta amb respecte aquest film...

Xavi, coincideixo amb la reflexió que fas de la pel·lícula, però trobo que tot el que apuntes està dibuixat d'una forma massa superficial a This is England, no li treuen punta. És cert que AHX és efectista -i efectiva, donat l'èxit- i que el seu discurs sobre l'odi i la redempció és molt simple, però per mi és força millor que This is England i no estic d'acord amb lo del manierisme gairebé indecent (sí ho estaria si parlem de Funny Games :)).

Glamboy per mi la part de drama social es podria haver explotat millor, en això Ken Loach n'és l'expert. A més,havia llegit que el film té un marcat to autobiogràfic, i la veritat tampoc ho vaig notar.

Salutacions als 2 i gràcies per la visita!

videodromo ha dit...

Jo creo que tens molta raó, però a la meva el que em va encantar en el seu moment va ser el vigent que era la trama, nosaltres ara estem passant amb els paki el que van passar els british en la dècada dels 80, anem qui diu paki diu guachimeli, etc. No és una obra mestra però si és una pel·lícula amb un gran guió. Tot el que parla d els nacionalismes, el moviment skin, em sembla molt assolit i interessant el missatge de la pel·lícula, que evidentment a un de dretes o centralista no li asseuria molt bé. En fi, que la gent no veu amb bons ulls això de les diferències, quan en la diversitat d'un país està la riquesa, cauntas més llengües es parlin millor, més riquesa cultural tindrà Espanya, per exemple. Ah, i amb tanta divagació se m'anava el cap, que comparar aquest film amb American History és una gran pedrada, jo creo que són coses diferents.
Ale, bona nit mi estimat Marchelo des de el foro

Soprendido? Quin gran és internet

Marchelo ha dit...

Videodromo, m'has deixat de pedra escribint en català, no ets de Madrid? sigui com sigui SORPRENDIDO ES POCO jeje tens raó, just avui parlava amb el meu pare l'aflorament de racisme que estem vivint els últims temps a Europa, i que anirà creixent a mesura que creixi l'inmigració. Ja sé que me'n vaig de tema parlant de política, però em semblen lamentables les paraules del Felip Puig, que ha dit que l'irrita sentir parlar malament català al Montilla. Em sembla una gran falta de respecte cap al President, cap a gran part de la societat catalana i una mostra del catalanisme més ranci que està renaixent a CIU. El sol fet de que algú s'integri i faci l'esforç de parlar una altra llengua em sembla lloable, i en aquest sentit, gràcies Videodromo :)

Salutacions i bona nit a tots!

xfar ha dit...

Para gustos los colores! Però de debó creus que American History X no és d'un simplisme i una vocació aborregada que tira d'esquenes? No hi veus una fuita constant de veritat tapada sota un discurs que, a més, no pretenia dotar-li el seu autor? No penses que el guió i la història de This is England no només tracta els temes amb molta més seriositat i profunditat? Que el Norton està superlatiu val, però... Bé... cadascú pensa el què vol, és el que té de maco el cinema... Però amb això de Funny Gamnes si que no eh? El manierisme desapareix quan la intenció del autor deixa de ser aquesta i la transforma en una immensa crítica gairebé granguignolesca delfet de la violència "contemplativa"; no vol dir, dels seus personatges, qui és bo o dolent, el Haneke; de fet, planta tants dubtes al voltant d'això que es fa difícil fer una lectura d'aquestes caracterítiques... perquè en el fons, no és l'espectador la diana de la seva pel.lícula, que es troba malament i se sent culpable per les barbaritats que contempla? no ens està llegint a tots la cartilla i ens porporciona dues bèsties que han estat generades per la mateixa societat que demana sang i mira pel forat del pany les vides de desconeguts als realitys? No és això el que fa de la cinta del Haneke una cinta incómode?

Marchelo ha dit...

Xavi, veig que mai ens posarem d'acord jejee :) no, sincerament no veig tot el que dius a AHX, i considero que ni This is England ni l'anterior tracten els temes que toquen amb massa profunditat. No és que defensi AHX, sempre he dit que és un telefilm convertit en un gran èxit gràcies a l'interpretació de l'Edward Norton, que és el 95% de la pel·lícula.

En quant a Funny Games, com ja vaig dir en el comentari de la pel·lícula, no veig la crítica a la violència contemplativa per enlloc. El que ens fa sentir incòmodes és el tour de patiment que el Sr. Haneke monta al voltant de les víctimes, al frivolitat amb la que els personatges les tracten. Molt provocatiu, però res més. I el fet de que hagi fet una còpia exacta de la seva segona pel·lícula... no em crec que sigui per revisionar el discurs en la societat americana. El segueixo veient com un film 100% prescindible.

salutacions i gràcies per seguir donant guerra :)feia temps que no hi havia debat en aquest bloc, quan en realitat és el més maco i divertit de la bloggosfera!!

xfar ha dit...

jajaj d'acord! seguirem amb el debat! de tota manera jo sempre parlo del funny games del 97 eh? que em penso que tu parles de l'actual! i sigui com sigui, em penso que tots dos hem dit el què voliem i dificilment sortirem d'aquí... el que sí és important és veure cinema, la resta, les opinions, el que es veu, és obvi que és bo però no és res més que això. segueixo veient el mateix, però, i no entenc el que tu dius (tufillo a telefilme? inici simpàtic? qui la compara amb l'American? bé...) per cert, has vist El odio, delMathieu Kassovitz? revisa-la si no l'has vista

Martí ha dit...

Grandíssima peli "El Odio". Quan va sortir l'edició especial en DVD no vaig dubtar ni un segon en comprar-la... Un retrat social i humà d'aquells que et deixen tocat durant una bona estona.

Pel que fa a This is England, la vaig veure ja fa uns mesos, però no la vaig comentar. No em demanis perquè, potser em va enganxar en una setmana ocupada i després se'm va passar... A mi em va agradar força, però a vegades em costava assimilar la relació del nen amb la resta. M'imagino aquesta història protagonitzada concretament per aquest nen, però em costa de creure si en fós un altre de qualsevol. No sé si m'explico...

De totes formes, és molt recomanable.

 
anar a dalt