El guerrero americano - American Ninja

I aquest tio és Ninja?

De petit volia ser Ninja, com el guerrero americano. Mils de vegades havia llogat amb el meu germà gran les pel·lícules de "El guerrero americano 1 i 2" per veure-les a casa els meus avis. Recordo fins i tot que a la terrassa de casa meva montavem un camp d'entrenament, utilitzant el pal d'una escombra com arma de combat. Per això, quan fa poc va ser el seu aniversari, li vem regalar el DVD de "El guerrero americano", que vàrem veure ahir a la nit.

Joe Armstrong (quin nom més mític!) és un soldat americà entrenat en el Ninjitsu sense saber quan ni com ni perquè. És un tio molt dur, tant, que no parla fins passats uns 20 minuts de la pel·lícula (tot i que unes quantes persones li dirigeixen la paraula directament, ell mai contesta). De sobte, sense voler-ho, es veu ficat en una trama de corrupció que destapa utilitzant els seus enormes poders (com diu el "Ninja Negro": este Ninja americano tiene una gran destreza).

Impressionant! Brutal! La pitjor pel·lícula que recordo haver vist mai! És tant extremadament dolenta, tant, que la recomano enèrgicament per aquells qui volgueu riure moltíssim durant la seva hora i mitja de duració. De veritat, és com estar veient el tràiler de "Machete" amb versió extesa, no té desperdici.

Com que no em vull deixar de comentar els aspectes més divertits, a continuació detallo, punt per punt, perquè considero que "El guerrero americano" és, a dia d'avui, un film de revisió obligatòria:

(Aquesta secció conté SPOILERS, però dóno per sentat que la majoria haureu vist el film, i si no l'heu vist, podeu llegir tranquilament, en realitat no hi ha res important a destapar perquè l'argument és inexistent).

1.- Per Michael Dudikoff: si creieu haver vist la pitjor actuació de la història, i no és la d'aquest patètic actor, aneu equivocats. MAI havia vist un tio més inexpressiu que aquest, ni en una pantalla de cine ni en la vida real: ni Stallone, ni Van Damme, ni Steven Seagal, ni Ben Affleck, ni José Montilla... Michael Dudikoff - el guerrero americano- no s'inmuta per res. Maten a uns quants soldats davant d'ell, cara neutra. L'insulten, cara neutra. Trenca una fletxa ninJa en un moment de suposada ràbia, cara neutra. MATEN al seu padrastre i mentor, al qui no havia vist en molts any, cara neutra. En fi, cara neutra, cara neutra, cara neutra, i cara neutra. Així es pot resumir l'actuació -si se li pot dir actuació- del Sr. Dudikoff.

2.- Pels ridículs diàlegs: en efecte, el guió del film no té desperdici, ens ofereix una pedrada rere l'altre. Ara mateix lamento profundament no haver vist la pel·lícula llibreta en mà per poder-vos oferir un extens i fidedigne repertori. Si recordeu frases, us animo a comentar-les!

En quant al guió, comentar una escena que a tots ens va impactar molt: cap al final de la pel·lícula, i això hauria de ser un important SPOILER, el NinJa Negre mata al padrastre del Joe. Li tira una fletxa i mor. Doncs bé, el Joe segueix lluitant, la música segueix igual (ja comentarem la banda sonora) i s'acaba la pel·lícula sense que ningú digui res sobre la mort del sensei.

3.- Per les escenes d'acció: en primer lloc, on s'ha vist un NinJa que pega com un lluitador de pressing catch? A "El guerrero americano". El Joe pega uns cops de puny que recorden moltíssim als de Bud Spencer. Quan té que pegar a un "esbirro", l'aguanta suaument, recolzant la mà esquerra en l'hombro dret del malote, carrega el braç dret a lo Popeye i PAM! li pega un cop de puny a càmera lenta. Inoblidable una escena en la que el Joe pega un cop a la panxa d'un "esbirro" amb el genoll, aquest queda inconscient (mai subestimeu els cops d'un NinJa), i el Joe el posa dins una paperera, tirant dins l'interior d'aquesta la seva metralleta i el barret, no fos cas que quan "l'esbirro" es desperti estigui desorientat. Com també és memorable un dels moments més tensos del film: el Ninja Negre trenca una fletxa en senyal d'amenaça cap al Joe, i aquest, més dur que el Jack Bauer i el Chuck Norris junts, trenca el seu arc (i, com no podria ser d'una altra manera, es queda sense arc). Tot molt lògic, com podeu comprobar.

En segon lloc, i no menys important, també és divertidíssim fixar-se en els moviments dels "esbirros", que són extras, quan hi ha combat. No paren de saltar amb els braços aixecats, i caure pel terra sense motiu aparent. Els "esbirros NinJas" encara són millors: ells es desplacen a lo "Humor Amarillo", en equip, i quan busquen al Joe mouen el cap com si estessin jugant un partit de tenis.

En tercer lloc, si Gladiator tenia errors (botelles de gas en els carruatges, per exemple), espereu a veure "El guerrero americano". M'he quedat amb dues escenes: la primera, com els protagonistes salten dalt un terrat i les teulades es dobleguen, mostrant clarament la colxoneta. La segona, l'explosió d'un helicòpter, amb un pla fix en el que es pot apreciar una maqueta ben feta.

4.-Per la banda sonora: puc afirmar també que és la pitjor banda sonora que he escoltat mai en una pel·lícula. El tema principal enganxa, el problema és que la música no varia en funció de la situació, està totalment descoordinada. M'imagino que van agafar un tio i li van dir: composa 1h 30 minuts de música, hi haurà bastanta acció i NinJas que salten, i d'aquí va sortir la banda sonora de "American Ninja".

5.- Per la versió doblada: imprescindible veure-la doblada: els dobladors són tant lamentables que aporten, sense voler-ho, una gran comicitat a la pel·lícula. L'exemple més clar és com pronuncien la paraula Ninja, remarcant la Jota d'una forma molt ridícula.

Podria seguir exposant motius, però faria perdre l'encant a la pel·lícula, prefereixo que ho descobriu vosaltres mateixos. Això sí, us animo a participar en el debat: "per què El guerrero americano és un film de revisió obligatòria?" Segur que tots teniu els vostres perquès!

"El guerrero americano" és un bon exercici de "risoterapia", sens dubte. Mireu-la amb els amics i dediqueu-vos a buscar-li situacions absurdes, incongruències del guió, i ja veureu com passareu una molt bona estona. Un servidor es comprarà tan aviat com pugui la segona part en DVD. No és fàcil trobar comèdies d'aquest nivell tant alt, creieu-me.

• Puntuació Marchelo's Wei: la pitjor pel·lícula que he vist mai
• Puntuació filmaffinity: 4,1

El millor: de tan extremadament dolenta que és, fa molta gràcia. El pitjor: TOT, de dalt a baix, d'esquerra a dreta, a través i com vulgueu!

Mireu el tràiler, no us recorda al de Machete? The adventure, the confrontation... jaja patètic!

A continuació, un divertit video (d'American Ninja 2) que es pregunta on està el Michael Dudikoff: