Twitter del bloc

diumenge, 6 de juliol de 2008

Deadwood: Primera temporada

Ho reconeixo, avui per la tarda tenia pensat veure 3:10 to Yuma per poder-la comentar en el bloc, però m'he trobat amb una força major: el grandíssim partit Roger Federer-Rafa Nadal, que s'ha allargat fins a les 10:30 de la nit. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, així que aprofito per comentar una sèrie a la que m'estic enganxant i que es mereix estar en l'Olimp dels Déus: Deadwood.

"Deadwood" és un western que narra les desventures d'un poblat que viu fent frontera amb la reserva india de Black Hill, l'any 1876, on la Llei del més fort impera sobre cap altra. Al Swearengen és el líder corrupte del poble, l'amo del bar-puti-casino de Deadwood, un home per a qui el fi justifica sobradíssimament els mitjans. Seth Bullock és un sheriff incorruptible que arriba al poble amb l'intenció d'obrir un negoci. En el poble també hi tenen cabuda el mític Wild Bill Hickock o la Calamity Jane. Com us podeu imaginar, la polèmica està servida.

Per mi, la referència més clara amb la que comparar aquesta gran sèrie és "Los Soprano", produïda també per HBO. Ambdues tenen un repartiment coral, un guió esplèndid i un dolent memorable. I és que tot i ser una sèrie coral, el protagonista més carismàtic de Deadwood és l'Al Swearengen, un personatge que guarda moltes similituds amb el Tony Soprano, un cabronàs que es fa estimar. Si, és cert que "Los Soprano" és contemporànea i "Deadwood" un western, però considero que si agrada una, també agrada l'altra.
Dit això, comentar que estem davant una sèrie de qualitat extraordinària, que brilla en tots i cada un dels seus aspectes: actuacions, guió, realització, banda sonora, tot és d'impecable factura. Cal fer menció apart de l'impressionant actuació de Ian McShane, que fa seu l'Al Swearengen de la mateixa manera que ho havia fet el Gandolfini amb el Tony Soprano, així com de l'ambientació de l'època, hiperrealista, demostrant que les produccions televisives ja no tenen res que envejar a la gran pantalla (les americanes, s'entén).

És un western i potser no té, a priori, tan atractiu com altres sèries, però no us la deixeu perdre, val molt la pena. De fet, no seria agosserat dir que està al mateix nivell que The West Wing, Los Soprano o Lost, sens dubte (i això és moltíssim, o no?).

2 comentaris:

Deric ha dit...

no havia sentit mai aquesta sèrie, la veritat és que el western no m'agrada

Jorge - cinenovedades ha dit...

Esta serie se me pasó en su momento cuando se estrenó por cable aquí en la Argentina. Había tenido muy buenas críticas y por lo que dices en tu reseña, estamos ante una gran serie. En cualquier momento cuando pueda trataré de verla en dvd!
Por cierto, ojalá disfrutes tanto como yo "3:10 to Yuma", peliculón de principio a fin.
Saludos!

 
anar a dalt