Twitter del bloc

dilluns, 9 de juny del 2008

Nocilla Experience

Fa més o menys 1 mes us vaig parlar de Nocilla Dream, un llibre de Agustín Fernández Díaz que forma part de la triologia Nocilla. Doncs bé, m'he llegit Nocilla Experience, la 2ª part, i la veritat és que li he començat a agafar el gust a la mecànica innovadora que proposa l'autor.

Nocilla Experience segueix la línia marcada per Nocilla Dream: històries molt curtes, de com a molt 2 pàgines, que si bé en principi semblen no guardar relació estan, en gran part, interrelacionades per un cúmul de casualitats, al pur estil d'Alejandro González Iñarritu. L'autor segueix introduint cites físiques i en aquesta 2ª part, també fragments del Codi Samurai, així com textos de Apocalypsis Now de Francis Ford Coppola.

Sincerament, si bé al acabar el primer llibre comentava que no sabia ben bé si es podia considerar una obra mestra o un bluff, un cop acabat aquest segon haig de dir que em sembla una genialitat, sens dubte. Les curtes històries tenen un encant indubtable i molts moments d'estranya poesia (anomenada per l'autor transpoesia). Conceptes tan abstractes com cuinar el cel o cultivar torres de PCs com si fossin percebes tenen cabuda en aquest llibre, d'una forma tan lírica que meravella. I no puc deixar-me el nou concepte creat per Agustín Fernández, la solitud fermiònica, que no desvetllaré per tal de conservar-ne la seva màgia. Ja ho descobrireu per vosaltres mateixos.

En fi, recomano enèrgicament la lectura d'aquesta triologia (el tercer encara no ha sortit) Nocilla, que suposa una reinvenció literària atrevida i enriquidora. Agustín Fernández es postula com el Ferran Adrià de les lletres, tan debó tingui sort en la consecució d'aquesta ambiciosa fita.

PD. Ara mateix estic llegint un llibre també molt recomanable, "Palabras que cambiaron el mundo", on hi ha una selecció dels 50 discursos que han canviat la història. A l'hora també recomano el llibre "Todo está iluminado", del qual se'n va fer una adaptació fara uns 3 anys, que val molt la pena. Encara no me l'he acabat però té un humor surrealista boníssim.

1 comentari:

Deric ha dit...

Vaig començar amb Nocilla Dream, però no vaig poder i s'ha quedat arraconada a les lleixes de casa.
També reconec que no m'agraden els llibres d'històries curtes o contes, prefereixo la novel·la.

 
anar a dalt