El incidente
Ja està aquí l'esperada nova pel·lícula de M. Night Shyamalan, "El Incidente". Faré un resum ràpid: no m'ha decepcionat tant com la lamentable "La joven del agua", però tampoc és per tirar cohets. En la meva opinió, "El sexto sentido", "El protegido" i "El bosque" són els seus millors films, seguits d'una mediocre "Señales" i d'una nefasta "La joven del agua".M.Night Shymalan sempre intenta a través de les seves pel·lícules criticar els mals de la conducta humana (el seu màxim exponent n'és la infravalorada "El bosque", una excel·lent crítica a la por a lo desconegut); en aquest cas, li ha tocat el torn al calentament global i a la poca cura que tenim (els humans) de cuidar l'entorn on vivim.
La premisa de la que parteix "El incidente" és realment atractiva, un genial punt de partida: a diferents ciutats dels EUA començen a desencadenar-se suicidis col·lectius, sense que ningú s'imagini d'entrada quin és l'origen d'aquests estranys incidents. L'Elliot (Mark Wahlberg) és un biòleg professor de secundària que es veurà obligat a protegir la seva familia, superat per les circumstàncies, de forma semblant a com ho va haver de fer no fa gaire el nostre estimat Tom Cruise a "La Guerra de los Mundos".
El millor de "El incidente", sens dubte, es concentra en els 15 primers minuts, un espectacular tour de fource que et descol·loca per complet, amb una atmòsfera tensíssima i suggerent. (*)SPOILER: per mi la millor escena de la pel·lícula és la que té lloc a la obra, com poc a poc van caient cossos humans, el soroll al caure al terra i, sobretot, l'esfereidor moment en el que es veuen vaires persones caient amb el cos inmòbil. (*) Tècnicament, com succeeix en totes les pel·lícules d'aquest director, "El incidente" és perfecta: la planificació de les escenes és espectacular i la partitura de James Newton Howard sap estar a l'alçada. Un 10 en quant a la forma, M. Night Shyamalan és en aquest sentit un geni amb una brillant capacitat per crear quadres visualment perfectes. Ara bé, i el contingut?
El guió, lamentablement, falla estrepitosament a "El incidente", i això és el que la fa pitjor a El sexto sentido, El protegido i El bosque que, a part de comptar amb els típics girs finals marca de la casa, tenen una construcció de personatges més profunda i complexa. No hi ha res pitjor en una pel·lícula que no poder comprendre què és el que mou als seus personatges, perquè actuen com actuen, i això és el què succeeix, en moltíssimes ocasions, a "El incidente".(*) Exemples: perquè el John Leguizamo deixa sola a la seva filla? Perquè estan enfadats la parella? Perquè és tan rara la dona? Perquè surt de la casa al final per suicidar-se, què li costava esperar una mica? Què pinta el paio que menja frankfurts amb cara boig? I el militar que sembla retrassat? I la boja del final? (*)
Els personatges principals estan interpretats per uns insípids Mark Wahlberg i Zooey Deschanel, a qui se'ls veu perdudíssims a l'hora de recitar alguns dels ridículs diàlegs redactats pel Shyamalan. Tres quarts del mateix li passa al John Leguizamo, que acostuma ser un bon actor però que en aquesta pel·lícula està molt poc creïble. Probablement gran part de culpa d'aquest desastre el té el guió (i Mark Wahlberg, que a part de a Infiltrados mai l'he vist actuant bé).
No em puc deixar de comentar la part final del film, que desentona claríssimament amb el to marcat per la resta de la pel·lícula, convertint-se de sobte en una espècie de "El Orfanato". Sí, em vaig assustar moltíssim i fins i tot vaig cridar en una de les estelars aparicions de l'ezquizofrènica, però tot i així, em va semblar un personatge desencertat. Sort que l'estropici s'arregla amb l'escena final, que ho deixa tot catastròficament obert.
En definitiva, "El incidente" és una molt bona idea que es podria haver aprofitat millor, el punt de partida inicial donava per més. Tot i així, s'ha de reconèixer que és entretinguda, i fa passar per moments realment tensos. Es podria dir que Shyamalan ha aixecat una mica el vol després de la fallida "La joven del agua", però no és el retorn que tots -almenys jo- esperavem. Ah, i no espereu sorpresa final, perquè no la trobareu.
- Puntuació filmaffinity: 5,8
- Puntuació: Bé
El millor: els 15 primers minuts. El pitjor: certs comportaments dels protagonistes que són ridículs i no s'ajusten a la realitat, són purs estereotips, i a més mal fets.
16 comentaris:
D'acord en línies generals, però a mi em va entusiasmar força més.
apunt:oala marcel en akest comentari has fotut uns spoilers de campionat, explicant els sustus de la iaia i lo de paris jeje.
en primer lloc, genial la idea, i els 45 primers minuts de peli la tensio es fantàstica, vaig disfrutar moltissim.la incertesa de tot plegat es impresionant
segona part de la peli, patètica.primer, realment xq maten els 2 adolescents akells?keda com k no pinten res i els hem de matar.lo de la iaia clama al cel.o sigui et fan pintar k te una conexio amb la natura o pot tenir una explicacio amb el fenomen i al final no pinta res de res.patetic.i es amb la iaia on posen sustus facils i k no venen al cuento (moment nina sobre el llit...jooorrl).
per ultim,una equivocacio veure alguns trailers de pelis.vaig veure un on surtien com morien la gent. sortien casi tots:el de la tia k es clava agulla del cavell,el poli, els obrers, el de la segadora, els penjats de princeton. fatal.
Ja saps, perqué ho has llegit, que no em va agradar gens. Coincideixo amb tú en que la idea es bona, i es cert, ho admeto, que el primer quart d'hora es interessant. Si fos un curtmetratge, em treuria el barret.
El Sr. Mark Whalberg sembla incapaç d'expresar qualsevol emoció, tot i que tampoc el personatge té res a explicar-nos.
M'agrada comprovar que coincidim en l'apreci de les tres millors del director...
Salutacions.
No l'he vist encara però del Shyamalan El protegido no em va agradar gens ni mica, en canvi La joven del agua em va semblar interessant.
Amb aquest director em passa una mica allò d'amor-odi: espero les seves pelis però després em deixen un cert regust de "m'esperava més i millor".
"1 estrella": odio aquest article! XDD
OJO, SPOILERS, NO LLEGIU EL QUE SEGUEIX SI NO HEU VIST LA PELI!!
No estic d'acord amb les crítiques que feu sobre el guió. Jo crec que lo bo està en que no saben què han de fer, on han d'anar, i per això les converses "banals", perquè son persones normals que només volen sobreviure i preocupar-se per els seus.
De fet, lo de la vella és l'exemple perfecte. És l'únic que pot donar una mica d'explicació al protagonista (que per cert, jo el vaig trobar molt encertat) i de cop i volta tot cau a terra, no hi ha cap explicació, i la esperança es dilueix. I és en aquest moment quan una persona normal diria "pues ya que me muero, al menos aprovechar los últimos momentos" però ni això, perquè ah! capritxos de la vida, està separat dels seus seres queridos... és un moment d'una angoixa interior increïble.
Però tornant al tema, que me pierdo en detalles, jo diria que aquesta peli és com Monstruoso (de diàlegs també banals etc): se centra en el que li passaria a una persona normal (no a un heroi a lo Indepence Day, aquí el protagonista només és un tio més, sense cap dote o superpoder) i al seu grup familiar en una situació de caos total, i que intentaria (intentaríem, de fet, i ahí está lo bueno) fer...
vaja, que la tornis a veure, t'agradi més, i canviïs la crítica! :P
Coincideixo amb en Marchelo i l'Edu! La idea de la pel·lí és molt bona i pinta bé però hi ha coses que cauen per si soles... (* SPOILER) per què maten als dos nens aquells? en serio hi ha iaies tan tarades? què li passa a la dona del Mark Wahlberg, ha de tenir cara tonta tota la pel·lí? No sé si em feia més por la iaia o la dona... Està clar que els personatges no són superherois i intenten actuar com persones "normals" en aquestes situacions, però l'escena en que ell surt per estar amb elles no me la crec... algú sortira de la casa sabent que ni de conya arribaria a l'altre costat i que en 10 segons s'estaria fotent d'osties contra un arbre? L'instint de supervivència i el fet de voler veure (viu, no suïcidant-se) a la teva parella crec que faria que em quedes parlant pel tubet aquell uns dies més... i si surto que sigui amb la cara tapada!
Tot i aquestes coses és una pel·li entretinguda que es pot veure i que a més d'una bona idea té unes seqüències i plans que estan molt bé: l'escena dels obrers, la de la pistola i els peus dels suicides, la que se senten els trets en el bosc...
Doc, ara quan pugui em passo pel teu bloc a llegir teu comentari!!
Edu, és veritat tiu, ja he tret els spoilers, vaya pájaro estic fet jajajja
Josep, me'n alegro veure que per una vegada coincidim!!!
Deric, espero que no et decepcioni, ja diràs!
Capitan, aquesta ofensa no passa tiu!! un 1!!! m'ho prenc com una declaració de guerra, AL LORO! jejje ;)
Lorea, com sempre coincidim!!
Salutacions i gràcies a tots pels vostres comentaris!! Segueixo pensant que la forma d'actuar dels protagonistes no és normal.... un altre exemple és quan estan a l'estació del tren, una escena raríssima, en la que la dona no s'entera de res i el John leguizamo suposadament fot la pota... lamentable!
Les jeux sont faits, mi querido Marchelo... XD
Marchelo, veo en tu crítica que no he perdido el rumbo, eso me tranquiliza, y desde luego no puedo estar más de acuerdo contigo. Gracias.
Bueno, primero y principal, Gran reseña.
Siempre he admirado las cintas de Shyamalan. Me han gustado todas, inclusive "Lady in the water" (aunque luego de verla por segunda vez, pero es cierto que es una cinta muy rara!). Inclusive concuerdo contigo en que "The Village" es una gran película. Rescato ese punto porque al parecer fue un film al que mucha gente le tira con todo lo que tiene sin muchos fundamentos. Pero volviendo a "The Happening", por lo que comentas es mejor que "Lady in the water", pero está un escalón por debajo de sus obras anteriores. He leído críticas de todo tipo sobre esta cinta, desde que es una joya hasta que es muy mala. Por lo que dices se queda simplemente en correcta, con unos primeros quince minutos brillantes. Cuando la vea, paso a comentarte que me pareció.
Saludos!
Marcel, em sembla que en aquesta ocasió no coincidirem gaire, perquè a mi em va semblar una peli tremendament rica en contingut. Shyamalan és un mestre d'explicar-te moltes més coses de les que a primera vista es poden apreciar, i crec que aquesta peli n'és un perfecte exemple. En aquest sentit, estic completament d'acord amb el que diu Capitán Spaulding.
Estic d'acord que les interpretacions deixen molt que desitjar i que els diàlegs són bastant sosos, però també vull recordar que el propi Shyamalan ho va mig avisar abans de l'estrena, per tant dubto que sigui algo arbitrari.
Bé, en breu penjaré el comentari al meu blog, on m'explicaré una mica millor, jeje. Em sembla que aquesta peli dóna per parlar-ne bastant i això sempre és d'agrair.
Poc a dir que no s'hagi dit...a mi em va agradar i trobo que potser el pitjor son els protagonistes...no pels actors, sino pels seus comportaments
La crítica que haces de esta película es, sencillamente, perfecta. Me gustan muchas de tus frases -muchas-, es lo bueno de la totalidad de tus críticas, que eres demoledor con algunas afirmaciones, que tienes una capacidad analítica y de resumen, de la que no todos pueden presumir.
Ya ves: yo no estoy de acuerdo con algunas de esas afirmaciones, pero me encanta la crítica.
Por ejemplo: ¿mediocre Señales? ¿nefasta La Joven del Agua?. Yo no las veo así, y te reto cuando quieras, jajajaj. Tampoco estoy de acuerdo en que le falle el guión a El Incidente, pero sí en que este hombre tiene "cuadros visualmente perfectos".
En fin, la mire por donde la mire (y sin estar de acuerdo), me resulta un análisis perfecto.
Enhorabuena, Marchelo.
Jorge, ya me dirás qué te ha parecido!
Martí, sento no coincidir en aquesta ocasió, a mi em sembla que comença molt bé però acaba sent "una més" en quant al contingut. ara em passo a llegir el teu comentari!!
Àngel, totalment d'acord!!
MI, muchas gracias por los elogios :) La joven del agua era una muy buena idea que cayó en el más estrepitoso ridículo (y no sólo por la penosa aparición del director!! :)) Nos leemos!!
Hola Marchelo,
Acabo d'enllaçar-te en el meu blog.
Estic d'acord amb la teva crítica, una pel.lícula que es desunfla. Que com els personatges de la pel.lícula acaba amb autolisi.
Una sola idea no pot sustentar una pel.lícula si no té un guió perfecte, uns diàlegs brillants o unes interpretacions meritòries. Cap de les tres coses.
Algú es pot imaginar el resultat de la pel.lícula si el director hagués estat l'Stanley Kubrik?
Quina mala llet, no?
Gràcies per la visita emili, totalment d'acord amb tu. Segueixo pensant que el Shymalan és un geni, però no sempre encerta, per suposat!!
Salutacions, ens llegim!
Publica un comentari a l'entrada