Deseo, peligro

The rules of attraction

"Deseo, peligro" és la darrera pel·lícula dirigida per Ang Lee, després d'haver filmat la -per mi- extaordinària Brokeback Mountain. La volia veure quan la van estrenar als cines, però va durar poc temps i no vaig trobar el moment. Ja anticipo que m'ha semblat una excel·lent pel·lícula; "Deseo, peligro" és una molt bona història d'espionatge (gran guió), amb extraordinàries actuacions, una recreació perfecta de l'època i una banda sonora que sap estar a l'alçada.

La trama es sitúa just abans de l'inici de la 2ª Guerra Mundial, amb la Xina ocupada pels japonesos. Wong Chia Chi i uns quants joves estudiants formen un grup de revolucionaris amb l'objectiu d'eliminar a Yee, un agent del govern simpatitzant dels japonesos. La jove Chia Chi haurà de seduïr al Yee, entrant en un espiral sense sortida de sexe i perill.

"Deseo, peligro" és cine d'espionatge filmat amb sensibilitat clàssica, donant una gran importància a la creació dels personatges i l'argument i gens a l'acció (és germana de Casablanca, i l'antitesi de la saga Bourne, perquè ens entenguem). La direcció d'Ang Lee és perfecta, aquest home és un mestre rodant escenes belles i emotives, tècnicament impecables. (Seleccionar a partir de l'asterisc per llegir SPOILER) (*) Un exemple clar d'aquesta perfecció és l'escena en la que els joves maten a punyalades a un home que els volia descobrir; o també la primera i violenta escena de sexe. (*) Es nota que s'han gastat calers en "Deseo, peligro", la recreació de l'època és espectacular, digna de les millors pel·lícules èpiques: cotxes, vestits, Shangai, les localitzacions, et transporten directament a una Xina dividida per la 2GM. La fotografia, preciosa, recorda a "Deseando amar", de Wong Kar Wai.

El guió és excel·lent, sap donar complexitat als personatges i a l'hora configurar una història que es va descobrint mica en mica i que t'atrapa per interessant, sense utilitzar trampes efectistes. En aquest sentit, Ang Lee segueix la línia marcada amb Brokeback Mountain, ja que opta per transmetre a través de la subtilesa i la contenció; he llegit algunes crítiques que titllen -erròneament, en la meva opinió- "Deseo, peligro" de freda precisament per això. Personalment m'agrada el llenguatge entre línies, la insinuació, tot el que s'allunyi d'un discurs massa explícit i evident (en això el gran sensei era sens dubte Yukio Mishima).

El títol de la pel·lícula, "Deseo, peligro" sintetitza a la perfecció la contradictòria relació que s'estableix entre la Wong Chia Chi i el Yee, que és sens dubte el fil conductor del film. "Deseo, peligro" té unes escenes de sexe molt explícites, probablement les més explícites que he vist mai; tot i així, haig de dir també que és de les poques vegades que he tingut la sensació que el mostrar escenes de sexe està justificat i no respon a una estratègia comercial dels productors.

Els actors protagonistes estan impecables, i els secundaris també. Tony Leung (Chunking Express, Deseando amar, 2046, Infernal Affairs, Hero, etc.) és probablement l'actor asiàtic més reputat i conegut que hi ha (al Jackie Chan no el considerarem actor...) i el personatge del Yee que interpreta és genial: un home autoritari, d'una agressivitat reprimida que fa por, educat, romàntic... En quant a l'actriu que interpreta a la Wong Chia Chi, Wei Tang, tinc entés que és la seva primera pel·lícula, i és tot un descobriment, ja que sap donar complexitat al seu personatge i fins i tot el dota de sensualitat (i la veritat, guapa guapa no és).

És una pel·lícula llarga (150 minuts), però no massa llarga. En la meva opinió no li sobra ni un segon, ni una escena, tot i que he llegit moltes crítiques que diuen que sí... ja em direu què en penseu vosaltres. Sincerament, no entenc com es pot trobar avorrida o lenta "Deseo, peligro", a mi em va encantar!

• Puntuació filmaffinity: 7,3
• Puntuació Marchelo's Wei: Excel·lent

El millor: l'ambientació, el guió, la direcció, tot. El pitjor: que sóc subjectiu per no saber-li trobar punts negatius?