Tsotsi
"Tsotsi" va ser la guanyadora a millor pel·lícula de parla no anglesa dels Oscars de l'any 2006. Competia bàsicament amb Feliz Navidad, film que no he vist i Paradise Now, que ja vaig comentar fa un temps. Per mi és millor Paradise now, encara que per temàtica (palestins que s'immolen) tenia impossible guanyar.Estem davant una pel·lícula correcta, però no sé si tant com per guanyar un Oscar. L'argument és bastant proper a "Ciudad de Dios", encara que aquesta és força millor. Tsotsi és un noi d'uns 20 anys que viu als suburbis de Johannesburg i lidera una banda de delinqüents. El que en principi era un simple robatori es converteix en un fet crucial de la seva vida, que li fa plantejar l'existència.
El principal problema que vaig tenir amb aquesta pel·lícula és que el protagonista, Tsotsi, és bàsicament un cabronàs sense sentiments, un tio molt dur. Això d'entrada fa que costi simpatitzar amb ell, ja que els seus actes, de dubtosa moralitat, et fan marcar distàncies amb el personatge. Si bé és cert que se'ns mostra que ha tingut una infància duríssima, el director no explica suficientment bé el perquè del seu comportament.
A més, un servidor esperava constanment que Tsotsi realitzés l'Acte que el redimís dels seus pecats, i no, aquest no arriba mai. És un 50cent en potència, de principi a fi. Potser aquest és un dels mèrits de la pel·lícula, perquè en la vida real no hi ha happy ends, i els xoriços no es converteixen amb Maria Teresa de Calculta de la nit al dia... però que voleu que us digui, probablement estic massa ben acostumat a la fàbrica de Xocolata de Hollywood, i m'esperava una pel·lícula amb un llenguatge més cinematogràfic, no tant documental i, perquè negar-ho, una mica més de suavitzant.
I és que la pel·lícula està rodada sense grans artificis, amb un estil que recorda una mica als telefilms, molt impersonal. Ens mostra els barris marginals de Johannesburg, però en cap moment pronfunditza en temes com la pobresa, els conflictes racials, etc. Simplement intuim un barri on la delinqüència és el pa de cada dia, on tenir pare i mare és el major dels privilegis. En aquest sentit, vaig trobar a faltar un missatge més crític i arriscat per part del director Gavin Hood.
En quant a les actuacions... fluixes, fluixes. El protagonista no acaba de donar la complexitat que requeria el seu personatge, i els secundaris semblen actors amateurs trets del barri de Johannesburg de la pel·lícula.
No tot són crítiques: haig de reconèixer que "Tsotsi" em va mantenir en un estat de tensió constant, hi ha unes quantes escenes esfereidores. Normalment l'opinió que acabes tenint d'una pel·lícula depèn molt de les expectatives que genera; de Tsotsi m'esperava una gran pel·lícula, i la veritat, encara que faci mal dir-ho (tots sabeu que sóc força generós amb els films que veig), amb molta sort la recordaré d'aquí 10 anys.
Puntuació filmaffinity: 6,1
Puntuació Marchelo's Wei: Aprovat
El millor: és una pel·lícula que no fa concessions de cara a la galeria. El pitjor: un producte impersonal.
3 comentaris:
A mi Tsotsi em va semblat avorridota i previsible, encara em costa d'entendre l'Oscar.
previsible, aburrida, sense cap mena de ganxu.
1.-l'actor es dels pitjors que he vist mai.mateixa cara sempre,pero kuan plora li posen liquid als ulls.
2.-no m'agrada lo poc que expliquen la seva infància,la fase delictiva es super curta i la història del bebe no s'ho creu ningú.
3.-passa de gangster de la hostia a matar el seu colega perque no mati el pare del nen.i despres sent super bon tio.no cola.
4.-no hi ha cap personatge carismàtic i kuan intenten queda en res(k raru que es el moment amb l'invàlid de la estació, intenten transmetre algu i keda fatal.
total una bufa,mofa,burla,escarnio brutals.
tot aixo no tindria mes rellevància si no fos perquè va guanyar un oscar, quan havia altres candidates plenament mes vàlides.
enfi una peli que desaconsello profundament, i que ningú intenti incloure dins del gènere de la magnífica ciudad de dios,perque no s'hi acosta per res.
Jo no he vist Ciudad de Dios (sé que és un pecat, però és algo que tinc pendent...) però espero que no tingui res a veure amb Tsotsi. La veritat és que no entenc el per què de l'Oscar. Els personatges no transmeten res, no t'impliques gens en la pel·lícula ni en el què passa... aconsegueix crear tensió però perquè el protagonista està girat i estàs pendent durant tota la pel·lícula de que arribi "el moment" i no passa absolutament res. Al veure-la les expectatives eren molt altes i suposo que per això la meva opinió ara és tan negativa... però no sé, sincerament penso que es podria haver explicat molt més per implicar als espectadors... és bastant fluixa!
Publica un comentari a l'entrada