Twitter del bloc

diumenge, 20 d’abril de 2008

Scarface (El precio del poder)


Vull recomanar aquesta gran pel·lícula, però no sé ni per on començar. Scarface és una obra mestra, una exageració portada al límit, un icone del cine, transgresora en el seu moment a causa de la seva (gratuïta o no) violència, probablement la millor pel·lícula de l'irregular (però en ocasions genial) Brian de Palma, juntament amb Los intocables de Eliott Ness i Carlito's Way-Atrapado por su pasado (que per cert, és la font d'inspiració del títol d'aquest blog, Marchelo's Wei... i per curiosos, Wei 「ウェイ」amb japonès té el mateix significat que Way amb anglès).
La millor pel·lícula que he vist mai sobre l'ascens i posterior caiguda d'un mafiós, Scarface, narra la història de Tony Montana, un exiliat Cubà que comença treballant a Miami com a simple peó de la xarxa de tràfic de cocaina i acaba sent el rei del seu propi imperi. Amor, violència, traïció, ambició, avarícia, narcissisme, lleialtat, familia, mort, Scarface toca tots aquests temes i molts d'altres.

Moltes pel·lícules han intentat imitar Scarface sense gaire èxit. Sense anar més lluny, recentment American Gangster va intentar triomfar inspirant-se en Scarface (fins el punt de copiar descaradament el seu mític cartell), però tot i que és una pel·lícula notable, no passarà a la història del cine (això sí, es mereixia més la nominació que Michael Clayton). Frank Lucas era un gran personatge, pràcticament al nivell de Tony Montana, però els personatges secundaris d'American Gangster, que sempre són clau important en els films de mafiosos, van fallar. En canvi a Scarface ens trobem amb secundaris tan memorables com el Manny, el mafiós Sosa, la Gina, germana del Tony i l'Elvira, la nòvia del Tony Montana, l'amo de la pel·lícula.

Parlar de Tony Montana, personatge que passarà a la història del cine (de fet ja és història), és fer-ho d'Al Pacino. La seva actuació és magistral i sobreactuadíssima, el que confereix d'un magnetisme especial al Tony Montana. L'accent cubà, la forma de moure's, la incontinència verbal de la que fa gala, la xuleria macarra... no hi ha dubte que el Tony Montana és un mal parit molt atractiu, com també ho ha estat un altre Toni, però de cognom Soprano.


El personatge que interpreta Al Pacino és monumental, potser massa, i en això es pot establir un paral·lelisme amb la pel·lícula. Tony Montana es veu superat per l'èxit i cegat per l'ambició, i a Brian de Palma li deuria passar el mateix mentre rodava la pel·lícula: Scarface és llarguíssima (170minuts), té un excés de violència, la trama és massa enrebessada i visualment és barroca a més no poder. I això és el que la fa especial. És una d'aquelles poques ocasions en les que d'un excés d'ambició (bàsicament per part del director) surt quelcom bo. Si el Tony Montana fos un personatge real, Scarface seria el biopic que ell hagués produït, tan o més grandiosa que la seva pròpia mansió.

Quan l'acabes de veure, després d'un llarg viatge, ets sents magnetitzat, hipnotitzat. Els moments avorrits de la pel·lícula, que són uns quants, queden borrats. En canvi, qui no recorda escenes com la de la serra mecànica, la de la traïció, o la de la mort d'un dels personatges importants pel Tony? Per no parlar del brutal final, la culminació operística d'una "tragèdia cubana". Ja sabeu, "The world is yours". Brian de Palma és un geni a l'hora de crear escenes tècnicament perfectes, i a Scarface no es queda curt, més aviat al contrari.

La banda sonora de la pel·lícula ajuda molt a recrear l'ambient del Miami dels anys 80 (Scarface és un reflex perfecte d'aquella època), i a reforçar el caràcter de Tony Montana. El tema central de Scarface és mític, i a mi personalment cançons com "She's on fire" em fan recordar l'esperit macarra del Tony Montana.

Segurament la majoria de vosaltres ja heu disfrutat aquesta pel·lícula; tot i així, espero tenir la sort d'haver convençut a algú que encara no l'hagi vist, perquè és una imprescindible i Tony Montana, un mite del setè art.

  • Puntuació filmaffinity: 8,3
  • Puntuació: Excel·lent

El millor: una pel·lícula brutal, Al Pacino, Brian de Palma, el mite que s'ha creat...tot. El pitjor: podria ser menys llarga.


11 comentaris:

Jefe Dreyfus ha dit...

bones,

gran comentari! es nota que la peli l'apassiona.. i bon blog tornaré, no ho dubti..

Marchelo ha dit...

Jefe quan pugui em passo pel teu bloc, gràcies pel comentari, espero veure't més per aquí!!

Edu ha dit...

grandissima peli.grans actors, al pacino brutal,secundaris genials i una història que t'enganxa de ppi a fi. de fet no sabia ni que durava tan.cada vegada que l'he tornat a veure em passa volant.

de les millors compres en DVD.

Ivan aka Imazur2002 ha dit...

Como dius tu, una obra mestra, encara que hi vaig trobar una baixada de ritme cap al final, pero fins i tot aixi em sembla perfecta.
Quin crack Tony Montana! XXDD

Lorea ha dit...

Felicitats pel teu comentari! És nota que la peli t'encanta... ;P
Si et serveix... a mi m'has convençut per veure-la (tot i la violència gratuïta i exagerada que comentes...)!!!

bambam ha dit...

I'm Tony Montana! You fuck with me, you fuckin' with the best!
I always tell the truth. Even when I lie.
You wanna fuck with me? Okay. You wanna play rough? Okay. Say hello to my little friend!
All I got in this world is my word and my balls. And I don't break 'em for nobody!

MEMORABLE.

Marchelo ha dit...

Gran recull Bam Bam, gràcies per l'aportació! jo afegiria aquesta també: "In this country, you gotta make the money first. Then when you get the money, you get the power. Then when you get the power, then you get the women."

Per cert, us avanço que tinc en ment preparar un concurs cinèfil a Marchelo's Wei, on el guanyador s'emporti una pel·lícula de DVD. Encara està en estat embrionari, m'ho haig de pensar bé :)

Abián De La Cruz ha dit...

Gran película, magestuosa interpretación de Al Pacino, consagrando esta película como un clásico. Como una metáfora de que la avaricia rompe el saco, y en esta ocasión el saco salió muy mal parado. Aunque resulta larga la película, rara vez cae pesado. Gran película. Un saludo

Jorge - cinenovedades ha dit...

Excelente película, sin lugar a dudas. Una de mis favoritas de todos los tiempos. Un ritmo narrativo fabuloso, una dirección excelente de Brian de Palma y una actuación realmente fabulosa de Al Pacino.

Reitero, una película sin desperdicio, una obra maestra del cine.

Saludos, Jorge.

Jean Robur ha dit...

Sí, una pel·lícula màgica, de les millor de Brian de Palma, amb un guionista com l'Oliver Stone, provant coca boliviana en el seu treball de camp. Dir que molta gent no sap que és un remake d'una pel·lúcla d'en Howard Hawks i produïda per en Howard Hugues. Salutacions!

Anònim ha dit...

Outdoors is without a doubt underrated but undoubtedly beneficial as you're wanting to overcome malignancy. Experiencing and enjoying the sun and also the breeze can be extremely calm, calming and stimulating. And whenever you can go walking close to outside the house, you're also getting the additional benefit of exercising. Get out in the open oxygen if you can. [url=http://www.ss12w12ws.info]Beho4ffdlde[/url]

 
anar a dalt