Twitter del bloc

diumenge, 13 d’abril del 2008

Rebobine, por favor (Be kind, rewind)

Quina llàstima que el divendres passat s'estrenés aquesta gran pel·lícula, i només la facin a 4 cines, si arriba, de Barcelona. I més en un cap de setmana que grans estrenes no hi ha hagut. Entenc que no és un film comercial ni convencional, però el tenir el Jack Black com a protagonista hauria de servir per intentar-la colar com una "comèdia tonta", com va succeïr en el seu moment amb "Olvídate de mi!", de Jim Carrey i dirigida, com "Rebobine, por favor", per Michael Gondry.

L'argument de "Rebobine, por favor", com no podia ser d'una altra manera venint de Michael Gondry, és genial: Jerry (Jack Black) és un paio molt peculiar que, al intentar sabotejar una central elèctrica, es queda "magnetitzat", borrant sense voler totes les cintes VHS del videoclub del seu amic Mike. Quan els ve el primer client i els hi demana "Los cazafantasmas", li diuen que la tindran per la tarda i la graben a lo cutre, fent un remake "estil Youtube" de la peli. A partir d'aquí els arriba l'èxit, la gent del barri prefereix veure les pel·lícules "suecadas"(sweded, així és com li diuen) abans que les versions originals.

"Rebobine, por favor" és originalitat, imaginació, amor pel cine i nostàlgia freak. Una molt bona comèdia, divertida, vital, encantadora, deliciosa, amb uns personatges freakies a més no poder, però entranyables. Tot i el seu argument "impossible", la història és sencilla, no té grans pretensions filosòfiques i no es fa gens avorrida, com sí passava en algunes parts de "La ciencia del sueño".

Sens dubte el punt fort de la pel·lícula són els remakes que el Jerry i el Mike fan de films tan mítics com: Los Cazafantasmas, 2001 Odisea en el espacio, El Rey León, Paseando Miss Daisy, King Kong, Robocop, entre moltes altres. El millor, sens dubte, el remake de Los Cazafantasmas: no vaig parar de riure en els 5 minuts que dura, i és que veure al Jack Black cantant la típica cançó de "Ghostbusters" constantment no té desperdici. També em vaig riure molt amb la versió de Hora punta 2, amb el Jack Black fent de Jackie Chan (amb esparadrap als ulls inclòs per semblar xino).


Michael Gondry transmet el missatge de que amb imaginació, tot és possible. Que tothom pot fer cine, sense importar els mitjans tècnics dels que disposi, si hi posa una mica de creativitat. I aquest missatge lliga molt amb el tipus de pel·lícules que ha vingut fent fins ara el director, que si algo tenen és precissament originalitat. He llegit en moltes ocasions crítics que titllen de pedant el cine de Michael Gondry, però jo crec que sencillament fa pel·lícules sense limitar la seva imaginació, sense posar barreres: si té una idea, la duu a terme.

Visualment "Rebobine, por favor" és sorprenent, però potser no tant com "Olvídate de mi" i "La ciencia del sueño", que eren somnis convertits en pel·lícules. Ara bé, estèticament està cuidada al màxim detall (a mi personalment em va encantar el videoclub on té lloc la major part de la pel·lícula).

Pel que fa a les actuacions, gran part del film està monopolitzat per el Jack Black. És un actor que normalment em posa dels nervis, exagera massa, i en aquesta pel·lícula també, però haig de reconèixer que el seu personatge és molt divertit, i protagonitza els millors gags del film, que no són pocs. El seu company, el Mike, l'interpreta el Mos Def, que és un rapero reconvertit a actor. També té un paper destacat el Danny Glover, mític actor de Arma Letal.

En definitiva, "Rebobine, por favor" és una molt bona comèdia, que us recomano veure tot i les dificultats (la podeu veure al Icària Yelmo). Si us han agradat les anteriors pelis de Michael Gondry, us agradarà seguríssim, i si no us han agradat és possible que també, perquè no és tan rebuscada com "Olvídate de mi!" i "La ciencia del sueño" (em deixo "Human Nature", la seva opera prima, però és que no l'he vist).

Ah, i us recomano enèrgicament que entreu aquí, http://es.youtube.com/user/BeKindMovie, és la pàgina de la peli a Youtube, i podeu veure a "Favoritos" els remakes de films que han fet gent arreu del món (el de Lord of the Rings és molt bo). Aquí podreu veure com el missatge de Michael Gondry ha despertat la vena artística de bastanta gent, així que si algú vol fer la versió d'alguna pel·lícula, que m'avisi!

  • Puntuació filmaffinity: 7,1
  • Puntuació: Notable/Excel·lent

El millor: una gran idea materialitzada en pel·lícula. El pitjor: el tractament rebut, passarà desaparcebuda per molts.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Lorea:

Realment la pel·lícula és molt bona i sap greu que se'n parli tan poc i només la facin a 4 cinemes de Barcelona (a Granollers ni de conya la fan!) però bé... si no es pot anar a veure al cinema sempre serà una molt bona opció veure-la en DVD amb els amics!!
Per mi les millors suecades: Los Cazafantasmas i El Rey Leon! Són boníssimes!!
Personalment, "Be kind, rewind" m'ha agradat molt més que la "Ciencia del sueño" (masses paranoies, se'm va fer una mica pesada!), però la millor, sense dubte és "Olvídate de mi!".

Cinéfilo ha dit...

De cabeza a mi lista de blogs favoritos. Ni te imaginas la ilusión que me hace descubrir mentes tan inquietas en la red.

Marchelo ha dit...

Gracias José, a mi me hace ilusión tener lectores a los que les guste mi blog :) Espero poder contar con tus comentarios, saludos!

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Hola, gràcies per la teva visita al meu blog.
amb temps aniré passant per aquí i llegint-te...
i totalment d'acord amb tú amb el tema de "Rebobine por favor"...gran pel·lícula si senyor.

Marchelo ha dit...

Merci Àngel, ens anem veient per aquí!

Anònim ha dit...

Francament veig una expansió del blog brutal marcel,quantes novetats en una setmana i quanta gent nova!

enfi pel que fa a la peli, vaig riure molt amb algunes suecades, realment la idea de fer les pelis es tan descabellada que mola.

genial les pelis de ghostbusters i men in black, em vaig partir.tambe hora punta 2 impresionant, en especial el jack black parlant "anglès axinat".

el problema es que a part dels gags la peli la vaig trobar fluixa.el que passa es que obviament es millor que moltes altres comèdies "de l'estil".

 
anar a dalt