El fin de la inocencia (12 and holding)
"El fin de la inocencia" (un altre cop han canviat el títol, posant-ne un molt més explícit que el "12 and holding" original) ens explica amb gran tacte i saviesa l'entrada a l'adolescència de 3 nois amb bastants problemes i inquietuds: la mort, el despertar sexual, la incomprensió dels pares, la marginació...
Es podria dir que "El fin de la inocencia" és cine d'autor, les històries que s'expliquen són íntimes, i visualment tot està molt cuidat, amb un toc clarament personal. La clau de la pel·lícula és el guió, ja que aconsegueix que ens impliquem amb els personatges (concretament els 3 nens) i sentim com si fossin nostres els seus problemes, així com la seva tristor. I és que "El fin de la inocencia" està constantment rodejada d'un aura de tristesa, de melancolia permanent. Sembla que el destí dels 3 protagonistes sigui que tot els vagi malament, i que hagin de fer front a dilemes més propis d'un adult. Tot i així, en cap moment es té la sensació que el que estem veient s'allunya de la realitat, i això és un mèrit, sens dubte, perquè les situacions que planteja la pel·lícula són molt extremes.
Les actuacions dels 3 nens són boníssimes, i part important de l'èxit de la pel·lícula. Si els seus personatges no fossin tan convincents, probablement no ens creuriem ni la meitat del que ens mostra el film. Destacaria per sobre dels 3 al germà bessó, que es podria dir que és el protagonista de la pel·lícula. Els actors adults també compleixen amb els seus papers.
També em va agradar moltíssim la banda sonora, un altre toc indie de la pel·lícula, amb cançons desconegudes (almenys per mi) però que encaixen a la perfecció amb el to del film. En quant a referències, a mi em va recordar a Happiness, encara que aquesta és més irònica, també a The War, de Kevin Costner i Elijah Wood, i a Memorias de Queens, que vaig comentar no fa molt en aquest bloc.
En fi, tot i que no sigui una pel·lícula coneguda, no us la perdeu, és realment bona. Sens dubte, i com no podia ser d'una altra manera, millor que Michael Clayton. He vist que el director ha fet una altre peli que es diu L.I.E., que té un 6,7 a filmaffinity, serà qüestió de veure-la!
- Puntuació filmaffinity: 7,2
Puntuació: Notable
El millor: un retrat contundent de l'adolescència, les seves imatges perduren un cop vista. El pitjor: dura només 90 minuts.
1 comentari:
M'alegro de que la recomanació hagi funcionat! jeje.
És d'aquelles pelis que et van tocant la fibra i que al final et deixen una marca que costa d'oblidar. Sobretot les escenes de la nena... són realment impactants. A vegades costa parar-se a pensar que és ficció, pq tot té un realisme bestial.
Per cert, aquest mateix director és el creador de la sèrie Dexter, una altra que et recomano.
Ah, i felicitats per les novetats del blog, cada cop es veu més complet i amb més opcions. A més, es nota que li dediques temps i això és important!
Publica un comentari a l'entrada