Twitter del bloc

diumenge, 17 de febrer de 2008

Sweeney Todd

Un musical molt macabre

Ja tenim aquí "Sweeney Todd" la nova pel·lícula del Tim Burton, un director estimat i odiat per la crítica i el públic a parts iguals. Personalment sóc fan del cine de Tim Burton, sobretot de Eduardo Manostijeras, Pesadilla antes de Navidad i Big Fish. Totes les seves pel·lícules tenen algo que les fa especials, un toc "burtonià", original i inconfusible. Acabo de descobrir mirant a filmaffinity que té com a projecte fer "Alicia en el país de las maravillas", crec que no hi ha director més adequat per donar una nova visió d'aquesta clàssica història. Per cert, no us perdeu el seu llibre "La melancólica muerte del Chico Ostra", una obra mestra, de veritat.
"Sweeney Todd" és un musical, i com a tal, el personatges es passen gran part de la pel·lícula cantant. Això, en molts casos, es pot fer pesat, avorrit. A mi personalment no és un gènere que m'agradi massa, però en aquest cas haig de dir que m'ho vaig passar genial, les lletres de les cançons són molt divertides. De fet, quan s'acabava una cançó tenia ganes d'escoltar i veure la següent, quan normalment em succeeix el contrari.
Es veu que estem davant d'un musical famós (no sóc expert en la matèria): Sweeney Todd és un barber que és injustament empresonat i perd a la seva familia, per culpa del malvat jutge Turpin. Quan s'escapa de la presó només té un objectiu: vengar-se del jutge Turpin i, de pas, de tothom que se li passi per davant. Es converteix en un barber sanguinari.

Com en tots els films de Tim Burton, el disseny de producció és espectacular, molt original. Londres es presenta com una ciutat tètrica, on regna la pobresa, amb una fotografia en la que predominen els tons grisos i els vermells de la sang... perquè sang n'hi ha, i molta, però és d'aquella que sembla pintura, així que els aprensius no cal que patiu, fa més gràcia que fàstig. Realment la pel·lícula té un sentit de l'humor molt macabre (pels qui l'hagueu vist, estic pensant sobretot en les "empanadillas" i el primer assassinat del Sweeney, molt còmic).


La història és 100% shakespearniana, i el Sweeney Todd (interpretat per un gran Johnny Depp) és sens dubte l'estrella de la funció. Tot i ser un psicòpata sanguinari, simpatitzes amb ell, no deixa de ser un vengador amb l'objectiu un pèl desviat per culpa del seu tràgic passat. D'altra banda, també em va agradar molt el vestuari que porta el Sweeney Todd, el seu pentinat i el maquillatge a lo Pinguino de Batman. També destaquen el jutge Turpin,un depravat sense escrúpuls interpretat per Alan Rickman, i el "Borat", que interpreta un graciós barber italià. Els seus moments són dels millors de la pel·lícula. El combat de barbers, inoblidable.

Johnny Depp ha estat nominat a l'Oscar al millor actor, i realment el tiu s'ho curra. És l'alma mater de la pel·lícula, canta, balla, i dóna profunditat a un personatge que és en realitat bastant pla. El Depp és un actor que m'agrada bastant, i sobretot és d'admirar la llibertat creativa que té, sempre agafa els papers més extravagants i complicats. Encara que a mi quan més m'agrada és quan es posa seriós, com a Donnie Brasco (per mi la seva millor interpretació) i a Descubriendo nunca jamás.
Bé, per acabar diria que si no us agraden gens els musicals, doncs a lo millor no us agrada aquesta pel·lícula. Ara bé, si sou fans de Tim Burton, segur que la trobareu bona. És divertida i especial, molt especial.
  • Puntuació: 8
  • Puntuació filmaffinity: 7,7
El millor: l'originalitat, Johnny Depp, l'estil Tim Burton.
El pitjor: el fet que sigui un musical tirarà enrere a molts, segur.





1 comentari:

Martí ha dit...

Efectivament, els musicals em tiren enrere de forma tremenda, però en aquest cas haig de reconèxier que em va encantar la peli. I la raó principal i amb majúscules es diu TIM BURTON.
Tant la direcció com tot l'aspecte visual i sonor de la peli són excelents, i què dir de Johnny Depp, un actor com la copa d'un pi.

En fi, que és el primer cop que disfruto tant amb un musical i que, un cop més, és una peli que mereixia estar entre les cinc nominades i també Burton com a director.

PD: Si un autèntic bodrio musical com Chicago va guanyar l'Oscar a millor peli per davant de El Pianista. Com no es pot tenir mania als musicals?

PD2: Marcel, he plantejat una espècie de porra dels Oscars al meu blog, si vols participar ja saps. Bueno i tots els comentaristes habituals d'aquí també.

 
anar a dalt