Twitter del bloc

dimarts, 23 d’octubre de 2007

El Orfanato


"no se trata de ver para creer, sino creer para ver"
Això dels crítics mai em deixa de sorprendre. Farà unes 2 setmanes, quan estrenaven "El Orfanato", els diaris deien que havia tingut una excel·lent rebuda per part de la crítica a Cannes, els crítics americans la deixaven pels núvols (podeu entrar a http://www.rottentomatoes.com/ per corroboraro, un 76% de crítiques positives), estavem davant d'una gran pel·lícula. Doncs bé, he estat llegint els comentaris dels anàlisis espanyols, i diguem que tampoc els entusiasme massa "El Orfanato". Lògicament a alguns sí que els ha agradat, però en general la mitjana de puntuació per part dels crítics espanyols es podria dir que és de 6. Què li critiquen? Molt comercial, destinada únicament a triomfar en la taquilla, producte brillant sense ànima, còpia de moltes altres pel·lícules del gènere, etc.

La veritat és que sorprèn llegir tot això: sobretot perquè dóna la casualitat que als crítics no els acaba de convèncer una pel·lícula que destaca per semblar produïda a Hollywood. "El Orfanato" és un film comercial, d'entreteniment. I clar, això, venint d'una pel·lícula espanyola, no pot ser bo. Sembla que sigui dolent fer una pel·lícula pensant en la taquilla, en guanyar calers, en divertir i no filosofar. A Amenábar també se'l critica per això. Als EUA, Spielberg és el rei midas, té ull clínic per fer guanyar diners, i diguem que té pel·líques que no estan malament, oi?. Això sí, quan es fa una pel·lícula de baix pressupost mega independent que no va a veure ni el productor, és una obra mestra.

Bé, rollos a part, "El Orfanato" és una molt bona pel·lícula de suspens i terror psicològic, excel·lentment filmada, tècnicament impecable, amb un bon guió i un final sorprenent. A mi personalment no m'agraden les pelis de terror, però amb aquesta m'ho vaig passar molt bé. Sí, no hi ha dubte que és un producte destinat a la gran massa, en certa manera molt típic, però no per això deixa d'estar bé. Que recorda a altres pel·lícules? Indubtablement. Però fer un film així, de terror i suspens, amb un nen que veu coses, 100% original és molt difícil. "El laberinto del fauno", per a mi, és molt original, tot i que no deixa de ser una revisió de "Alicia en el país de las maravillas".

L'argument resumit és el següent: uns pares i el seu fill volen obrir, en un antic orfanat, un centre per discapacitats. El nen comença a dir, a lo Sexto Sentido, que té uns amics imaginaris. De sobte desapareix, i la pel·lícula va de com la seva mare les passa canutes per trobar-lo. Ja sabeu, "no se trata de ver para creer, sino creer para ver".

Fa por? A mi sí. Aviso que tampoc és una referència, perquè jo no destaco per la meva valentia precisament. Un dels encerts de "El Orfanato" és que aconsegueix mantenir la tensió durant tota la pel·lícula, fins arribar a un final que deixarà content tan a aquells als qui els agrada que les pelis acabin malament, com als qui els agrada que acabin bé. En la meva opinió l'escena del 1,2,3... és genial, és molt intensa. I tot lo referent al joc de pistes, també molt bo.

Aspectes negatius? Cap. Per mi compleix a la perfecció la seva missió i el que es pot esperar d'una pel·lícula de por. Els crítics espanyols han dilapidat a la Belén Rueda, pel seu passat, però a mi em va agradar molt la seva actuació, plena de força.

En definitiva, ja em direu què us ha semblat a vosaltres, perquè de ben segur que aquesta l'hareu vist bastants lectors del bloc. I no deixa de ser un mèrit, tractant-se d'una pel·lícula espanyola. Queda malament dir-ho, però és així.

Puntuació: 8
Puntuació Filmaffinity: 7,4

8 comentaris:

Eleva ha dit...

Tot el que havi de dir ja ho he dit a Filmaffinity, us postejo el link.

http://www.filmaffinity.com/es/review/58004585.html

Damià ha dit...

Seré breu per variar, no tinc més temps Marcel...bona peli, entretinguda, fa estar en tensió, ben filmada i tal, 100% recomanable...però un 8????

Xevi ha dit...

Pel·lícules comercials ho són TOTES les que s'estrenen al cinemes, es passen per televisió i es venen en DVD, senyor Marchelo, fins i tot les pel·lícules sèrie zeta de Troma.

El 99'9% de les pel·lícules professionals són comercials. Les úniques que no són comercials són les amateurs, tot i que poden esdevenir comercials.

Creure que només els block-busters són pelis comercials és no entendre en absolut la indústria (o absència de) cinematogràfica.

Xevi ha dit...

Per cert, em va agradar molt El Orfanato i em sembla que és la millor pel·lícula d'aquest gènere que he vist.

Molt bé per en Bayona, em queia bé quan el tenia de profe i ja es veia que el tiu domina, però amb aquesta peli ho ha demostrat definitivament.

És evident que serà una de les pelis que em compraré en DVD tan bon punt surti.

Rudi ha dit...

Hola family, la veritat és que a mi mai m'han agradat les films de suspense, terror, ni gèneres que hem mantinguin en tensió tota la pélícula, si més no, l'altre dia vaig anar a veure "El Orfanato" al cine i quan vaig sortir (encara amb tensió) tenia la certesa de que m'havia agradat molt anar-la a veure.
Espectacular l'escena de l'avia amb la dentadura postissa arrancada, i gran actuació del nen, crec que el nen acua super bé. La Belén Rueda també m'agraa molt com ho fa i el director un cop més ha estat capaç de que ens agradés una tipus de película que en moltes altres ocasions no m'hagués agradat.

Una molt bona película!

Marchelo ha dit...

Innombrable (Xevi),

com sempre dient obvietats. És evident que totes les pel·lícules que es facin perquè algú les vegi es poden dir que són comercials, xq són comercialitzables.

Si he utilitzat o la gent col·loquialment utilitza l'expressió pel·lícula comercial és per referir-me/se a aquell tipus de pelis que estan pensades i fetes per agradar a una gran massa. Repeteixo, és evident que totes les pelis professionals són comercials. Però per entendrens, Transformers té una clara vocació comercial, King Kong també, i, per exemple, En el Valle no tant. En algunes prima més la visió artística i personal del director que en les altres. El Código da Vinci és més comercial que El rumor del Oleaje de Mishima.

Ara, gràcies per la teva lliçó sobre la indústria cinematogràfica, els comentaris d'un Director i Productor de cine sempre són benvinguts en un bloc amateur i no culte en temes cinèfils.

Xevi ha dit...

T'equivoques un altre cop. No és més comercial Transformers que En el Valle. Ho serà pel director o pel guionista, però no per al productor i per a la indústria i molt menys pel consumidor, ja que al cinema et valdrà l'entrada el mateix a Transformers que a En el Valle.

La diferència entre Transformers i "En el valle" serà que una és un producte per vendre massivament, a un públic familiar-juvenil i l'altra és una pel·lícula destinada a un sector de mercat molt concret i minoritari. Però de comercials ho són les dues per igual.

No són obvietats. La gent es pensa que els directors de pel·lícules independents les fan per amor a l'art i és mentida podrida.

Cormac ha dit...

Yo fui a ver el Orfanato el pasado Sábado y me encantó. Estuve toda la peli acojonado. Claro que eso no es gran cosa pues soy un miedica de mucho cuidado.
No sé muy bien a que viene el rifirafe de si son comerciales o no. No hay nada malo en ganarse la vida. De hecho, me parece algo necesario que una pelicula sea comercialmente viable. Preguntadselo a la familia del director, sino.
No creo que la opinión de un crítico tenga más valor que la de Xmillones de espectadores que votan con su bolsillo.
La belleza es algo absolutamente subjetivo y me parece increíble discriminemos artistícamente a transformers por no ser del agrado personal de uno. A eso le llamo yo elitismo.
¿Os parece mejor informe semanal que Aquí hay tomate? Yo no las tengo todas conmigo.
Un saludo

 
anar a dalt