El ultimátum de Bourne
"El ultimátum de Bourne" recull el millor de les dues anteriors entregues: acció
trepidant i realista (en contraposició a la saga Bond), càmara amb pols
parkinsonià, mils de localitzacions, bona música i un guió consistent
Bé, per desgràcia tot lo bo s'acaba... i les vacances no en són una excepció... piles renovades, diuen... doncs la veritat és que a mi m'ha costat posar-me aquí davant l'ordinador per comentar alguna pel·lícula, i això que n'he vist bastantes, i de dolentes (sobretot "Sigo como Dios", lamentable).
La primera pel·lícula que vaig veure estant de vacances va ser "El ultimátum de Bourne", i no hi ha dubte que és la que més m'ha agradat de les vistes. A més per a mi és la millor de les 3 d'aquest saga.
En aquesta tercera entrega el Bourne segueix intentant recuperar la memòria que va perdre, per entendre qui és realment, i perquè és una màquina de matar. L'argument és molt típic: capos de la CIA que fan un programa per poder matar a qualsevol persona sense haver de demanar permís a ningú; en definitiva, eliminar la "burrucràcia" per poder agilitzar el tràmit. Tot i així, el Bourne l'únic que vol és compendre la seva existència. És un peó que ni pincha ni corta.
"El ultimátum de Bourne" recull el millor de les dues anteriors entregues: acció trepidant i realista (en contraposició a la saga Bond), càmara amb pols parkinsonià, mils de localitzacions, bona música i un guió consistent. Les actuacions són també molt bones. Tot i que és un actor que no em sol agradar massa, el Matt Damon ha fet seu el personatge, i la seva cara de póker quadra a la perfecció amb el Bourne.
Com a aspecte negatiu diria que en els 20 primers minuts de la pel·lícula no paren de passar coses que no s'entenen, potser hi falta una introducció més pausada. A més, a mi personalment m'agrada veure moltes localitzacions, però la majoria se les treuen de la màniga: és a dir, molts cops, i això passa en les 3 pel·lícules, no se sap perquè el Bourne està a Tànger, Madrid, etc.
Ja per acabar, recomanar aquesta pel·lícula als qui els agradés les dos primeres, ja que realment manté molt el nivell (cosa normalment excepcional en les terceres parts).
Bueno, a veure si després d'aquest estiu que ja s'acaba es reactiva el blog. Edu, pots obrir foc!
Puntuació Filmaffinity: 7,3
Puntuació: 7,5
13 comentaris:
Poca cosa a dir, estic totalment d' acord amb l' exposat, menys amb el tema de les localitzacions que al meu entendre si estan ben explicades.
Respecte a Sigo como Diós també totalment d' acord, aqui deixo la meva crítica per a quí li interessi.
http://www.filmaffinity.com/es/review/89976723.html
ke pasa Jefe, benvingut a casa, ya pensaba ke avies decidit exiliarte a laltre banda del mur pero vec ke es tornat, be per tu....:)
P.D: akest estiu nomes e vist els simpson i realmetn em va agradar, haig de vuere akesta de l'ultimatum, per cert vaig veure "la vida de los otros" i la viag trobar execel·lent :D
Records socialistes
A mi entretuvo... pero sin más. La dinámica esa del soldado perfecto, que se libera de las ataduras del escalafón... no sé, no me sorprendió (aunque tampoco me lo imaginaba mucho, eh?)
Lo que más me gustó: La música (extreme ways, de moby)
Ya toca ir a ver Death Proof!!!
Em va agradar, però em va marejar tant moviment de càmera...
La peli està bé, al meu parer es millor que la segona però em va agradar més la primera (la novetat sempre triumfa més).
D'acord amb la majoria del comentari, però té algunes flipades rollo bond bastant toxes, com per exemple: kuan tots van a buscar al tiu que ha quedat amb la rossa i aprofita per entrar a l'edifici?com ho fa?queda tot l'edifici buit???si fos mr. bond hauria baixat per l'ascensor royo flipada amb cordes i tal xo buenu es una mica fantasmada. pero es acció, per mi cap problema flipades.
Pel k fa a localitzacions, trobo que està bé xq es veu un domini brutal del bourne de idiomes, orientació de la ciutat,es increible.
A destacar escenes guais el primer contacte de bourne amb el periodista assassinat, dominació de la situació boníssima.
Resum: peli d'acció molt entretinguda que sap posar fi a una saga sense k cansi la temàtica de "bourne no recorda res".
Sens dubte una molt bona pel·lícula, en la línia de les seves precedents. Després d'aquesta crítica, tinc la sensació que et comença a agradar el "cara del pal" Damon, serà pq és un actoràs? Pq ha fet papers realment extraordinaris?... el fet és que les opinions d'un tio amb talent no són mai rígides, sempre amb mentalitat oberta i vista panoràmica...
Així doncs, bonvolgut Marcel, benvingut al club "Los seguidores de los grandes talentos de hollywod" en el que adorem als històrics, i a les promeses, a les muses i als karatecas, als principals i als secundàris, als goyas i als oscars... comencem a ser una PINYA!!!
P.D: Aquesta és la meva primera aportació al teu blog, hem comprometo a donar-te suport en fomentar la cultura cineasta. Una abraçada!
Rudi
És falsament més realista que la darrera Bond (Casino Royale). De fet, quan he preguntat al meu assessor de seguretat i espionatge sobre la saga Bourne, m'ha dit que precisament és menys realista que fins i tot Bond (sobretot perquè Bond no juga la carta del realisme). Però el tractament quasi documental d'en Greengrass dóna una falsa sensació de realisme.
Ah, per cert, sóc director i productor de cine (que quedi clar).
Tu el que ets és un fantasma.
Totalment d'acord; moderador, expulsa aquell passarell preopotent. Productor de cine...fer vídeos porno amb el telèfon no sé si es considera cine.
Director i Productor amb tan sols 23 anys?¿? Quina sort tenir-te entre nosaltres... I perquè quedi encara més clar: amb quines pel•lícules has delectat els nostres sentits? Quins són els títols que avalen la teva trepidant trajectòria com a Productor? I com a Director? Va tonto... no siguis modest i justifica l’existència del TEU assessor de seguretat i espionatge...
Per cert, després de llegir el teu post i consultar-ho al meu assessor d’identitat, imatge, posicionament, comunicació i llenguatge, agraïm que no siguis guionista i compartim la pena tan gran que deus sentir per la pèrdua del teu assessor d’humilitat...
Ah, i felicitats pel, com dius en el teu blog, “el meu primer documental i ja és portada al diari Avui...” No tinc paraules... sento un gens fals desig de riure davant de tanta prepotència incontrolada... Però encara tinc forces per dir-te: NO PARLIS I EMIGRA! Millor: CANVIA DE FEINA O EMIGRA!!!
No em cal dir què sóc per reafirmar el meu comentari en aquest blog (perquè també quedi clar).
1. A la meva productora estem preparant un llargmetratge on, per la temàtica del guió, ens cal tenir un assessor de seguretat i espionatge, així que: Sí, tinc aquest assessor, colla d'incrèduls.
2. Doncs sí, productor i director als 23 anys. Què passa? En cap moment he dit que sigui productor i director de pel·lícules d'èxit ni de Hollywood, però certament sóc productor i director de cinema, mal que us pesi.
3. I sí, que el primer documental que faci i ja surti en portada a diversos diaris digitals, és quelcom prou bo com per escriure'n al meu blog.
1. M'agrada aquest sentiment corporativista, tot i que es podria arribar a confondre amb prepotència? (la meva productora i no la productora on jo treballo, el meu assessor i no l'assessor del llargmetratge on col·laboro...)
2. Tampoc he parlat de pel·lícules d'èxit jo, només preguntava pels títols... En cap moment he pensat que les pel·lícules que tu puguis dirigir o tu puguis produir siguin d'èxit...
3. El problema (que veig que et costa d'entendre) no és el què dius, és com ho dius... SOBRADAMENT PREPOTENT...
Que peliculón esta que comentas de muy buena manera, realmente.
Un cierre de trilogía de lujo. Acción constante, muy buen guión, actuaciones acorde, y un ritmo narrativo que no para. Y como bien dijiste en tu comentario, lo que tampoco para es el constante movimiento de cámara de Paul Greengrass! Como le gusta mover la cámara a este muchacho!
A favor de él hay que decir que no solo lo hace bien, sino que es un cineasta a esta altura ya consagrado.
Excelente reseña. Saludos, Jorge.
Publica un comentari a l'entrada